D'aquí a poc més de 300 dies, o dit d'altre manera, 44 setmanes, ens tornarem a trobar amb unes eleccions municipals. Prèviament haurem viscut les eleccions a la Generalitat de Catalunya, esperem que amb grans canvis per poder treure el cap per damunt de la crisi actual.
A Espinelves, pel que sembla, no hi ha res clar. No sabem si l'actual grup de govern es tornarà a presentar o bé donarà pas a gent més capacitada que ells per portar un poble.
Avui repassava el seu fulletó de propaganda electoral. Esperpèntic. No han complert cap dels seus grans punts marcats en aquest tríptic. Com pot ser que es puguin escriure tantes mentides i no se'ls pugui demanar responsabilitats de cap mena?
No solsament han incomplert el programa electoral sinó que, a més, han endeutat el poble per molts anys i no han fet els deures obligatotis que els hi marquen des de les altes esferes com ara la presentació dels comptes i pressupostos. És de vergonya absoluta que ningú sigui capaç de plegar davant de tanta incompetència.
El Sr. Rajoy deia una vegada que per ser president del govern calia alguna cosa més que ser espanyol major d'edat. Jo afegiria que per ser alcalde també.
El grup de govern actual ens va enganyar quan es va presentar com a A.A.V.V. d'Espinelves i posteriorment en va fer un grup municipal. Ens va enganyar quan es van presentar per les eleccions i van passar casa per casa a vendre el seu projecte.
Ens han enganyat en fer-nos creure que ells eren la solució dels mals del poble i en canvi ens han portat una divisió molt marcada i, a sobre, culpant als altres d'aquest fet.
diumenge, 25 de juliol del 2010
Festes de Santa Anna i Espinelves
Aquest cap de setmana hem gaudit de les festes majors del barri de Santa Annna a Vic i la festa major d'estiu d'Espinelves. La primera la visc encara com la meva festa major (tot i no poder participar en cap de les activitats programades) i l'altra com la festa major del poble on visc (una festa major al nivell de l'Ajuntament actual. Descafeinada, buida d'idees i de contingut).
La festa major de Santa Anna em porta molts de records. Pràcticament la totalitat d'ells amb molt bon gust de boca i d'orgull d'haver estat una bona colla d'anys ajudant i una altra gran part organitzant.
M'agrada veure que després de vuit anys de no formar part de la junta de l'A.A.V.V. encara hi ha força per continuar endavant. M'entristeix veure que els meus companys marxen i es queda un gran buit que cada vegada costa més d'omplir.
S'ha perdut aquell sentiment de poble que tenien totes aquestes festes majors del diferents barris de la ciutat. Estem davant d'una nova generació que no els hi hem sapigut transmetre els valors que nosaltres havíem mamat i que feien que fossim una petita familia. El jovent d'avui, que és qui tindria que venir a rellevar-nos, no està ensenyat ni motivat per portar les regnes d'una comisió de festes, A.A. V.V., o similar. No els importa el que passa al costat de casa. Ells ja tenen on anar i no es mullen pels altres. És una pena però molta part de culpa la tenim nosaltres.
La festa major de Santa Anna em porta molts de records. Pràcticament la totalitat d'ells amb molt bon gust de boca i d'orgull d'haver estat una bona colla d'anys ajudant i una altra gran part organitzant.
M'agrada veure que després de vuit anys de no formar part de la junta de l'A.A.V.V. encara hi ha força per continuar endavant. M'entristeix veure que els meus companys marxen i es queda un gran buit que cada vegada costa més d'omplir.
S'ha perdut aquell sentiment de poble que tenien totes aquestes festes majors del diferents barris de la ciutat. Estem davant d'una nova generació que no els hi hem sapigut transmetre els valors que nosaltres havíem mamat i que feien que fossim una petita familia. El jovent d'avui, que és qui tindria que venir a rellevar-nos, no està ensenyat ni motivat per portar les regnes d'una comisió de festes, A.A. V.V., o similar. No els importa el que passa al costat de casa. Ells ja tenen on anar i no es mullen pels altres. És una pena però molta part de culpa la tenim nosaltres.
diumenge, 25 d’abril del 2010
Sant Jordi descafeinat
Som molts els que reclamem que la diada de Sant Jordi sigui considerada com a festiva en el nostre país i supleixi la tant nostrada Diada Nacional de l'11 de setembre.
Sant Jordi ens representa a tots. D'esquerres, de centre, de dreta, creients, agnòstics, beats, ateus, gais, lesbianes, demòcrates, apolítics, liberals, etc. En definitiva costaria trobar algú que no cel·lebri Sant jordi.
Ara bé, estem convertint un esdeveniment de color amb un mercadeig de roses i llibres. Molts direu, però no és pas d'aquest any. Cert. El que passa és que com que no s'ha sabut regular un fet com aquest, ens estem carregant la festa. És usual trobar parades de roses (les que més abunden) per tot arreu. Cantonades, sota porxos, carrers transitats, rotondes, i un llarg etc. Aquesta és la preocupació. Em donat llibertat absoluta per que qui vulgui, munti una carpa, una taula i a vendre. Aquest extrem és tant gran que fins i tot a la benzinera, al costat del pà calent de cada dia, t'hi trobes roses a dos euros amb cinquanta.
No Srs., no. La diada de Sant Jordi ha de ser festiva. Ha de ser la jornada aquella per gaudir de la parella anant a donar la volta per les places de les nostres viles. per gaudir del color que ens donen les flors i les parades dels llibres amb el sol de la primavera. Ha de ser una fira pels professionals del sector. Els llibreters que prou feina tenen a vendre tot l'any han de fer el seu particular agost. Els floristes han de poder fer bé la seva feina sense la competència deslleial que es troben a cada cantonada. No hi posem excepcions, sinó la fotarem al pal. Els llibres pels llibreters i les roses pels floristes. Els nens/es de les escoles que s'inventin un altre activitat. Que els polítics facin campanya sense podrir la festa (què pinten amb les seves paradetes venen roses?). I, sobretot, totes aquestes paradetes de rotonda i altres punts de venda deslleials, si us plau, que desapareguin. Per molt color que puguin donar, no ens ajuden a fer festa. Ens ajuden a aigualir-la i desprestijiar-la, ja que portem un festa del poble, una vegada més, a l'enriquiment per compte al·liè de les butxaques de quatre aprofitats.
Sant Jordi ens representa a tots. D'esquerres, de centre, de dreta, creients, agnòstics, beats, ateus, gais, lesbianes, demòcrates, apolítics, liberals, etc. En definitiva costaria trobar algú que no cel·lebri Sant jordi.
Ara bé, estem convertint un esdeveniment de color amb un mercadeig de roses i llibres. Molts direu, però no és pas d'aquest any. Cert. El que passa és que com que no s'ha sabut regular un fet com aquest, ens estem carregant la festa. És usual trobar parades de roses (les que més abunden) per tot arreu. Cantonades, sota porxos, carrers transitats, rotondes, i un llarg etc. Aquesta és la preocupació. Em donat llibertat absoluta per que qui vulgui, munti una carpa, una taula i a vendre. Aquest extrem és tant gran que fins i tot a la benzinera, al costat del pà calent de cada dia, t'hi trobes roses a dos euros amb cinquanta.
No Srs., no. La diada de Sant Jordi ha de ser festiva. Ha de ser la jornada aquella per gaudir de la parella anant a donar la volta per les places de les nostres viles. per gaudir del color que ens donen les flors i les parades dels llibres amb el sol de la primavera. Ha de ser una fira pels professionals del sector. Els llibreters que prou feina tenen a vendre tot l'any han de fer el seu particular agost. Els floristes han de poder fer bé la seva feina sense la competència deslleial que es troben a cada cantonada. No hi posem excepcions, sinó la fotarem al pal. Els llibres pels llibreters i les roses pels floristes. Els nens/es de les escoles que s'inventin un altre activitat. Que els polítics facin campanya sense podrir la festa (què pinten amb les seves paradetes venen roses?). I, sobretot, totes aquestes paradetes de rotonda i altres punts de venda deslleials, si us plau, que desapareguin. Per molt color que puguin donar, no ens ajuden a fer festa. Ens ajuden a aigualir-la i desprestijiar-la, ja que portem un festa del poble, una vegada més, a l'enriquiment per compte al·liè de les butxaques de quatre aprofitats.
dissabte, 10 d’abril del 2010
Eleccions a la Generalitat
Ara si que podem dir que estem davant de la recta final cap a les eleccions a la presidència de la Generalitat de Catalunya. D'aquí poc més (o potser menys) de sis mesos tornarem a ser cridats a les urnes per escollir el nostre representat. Escollirem el nostre cap visible pero, molt més, escollirem el govern que portarà el full de ruta de les nostres vides durant la propera dècada. (En una situació com l'actual crec que el proper govern marcarà un espai de dues legislatures com a mínim...)
El que vull dir amb això és que estem davant de les penúltimes eleccions democràtiques, enteses de la forma que estan plantejades fins ara, clar. L'abstenció serà la gran protagonista. El poble està cansat de la política. Està cremat. Està tip de veure els episodis de corrupció que hi ha en els partits capdavanters quan agafen la cadira. Està tip de veure com es prioritza la poltrona als interessos dels veïns. Està tip de sentir-se marginat, discriminat i insultat. Està tip de veure injusticies, de les ajudes (regals) cap a la immigració, de que els hi diguin racistes, dels constants canvis a l'escolarització, de l'atur, de l'augment dels preus dels articles bàsics. Està tip de tot. Ja fa massa temps que el got a vessat.
Aquestes eleccions properes marcaran el canvi. L'abstenció del votant actual i el passotisme dels nous electors portaran les xifres a una situació ingovernable. Com es pot tirar endavant un païs amb set de cada deu habitants desencantats amb el món polític?
Aquesta serà la primera plantufada a la cara. La segona d'aquí a cinc anys, quan la situació continui igual que ara i els païs estigui completament a la deriva. Els votants extremaran xifres i podem entrar en un estat d'excepció continuat.
Aquestes eleccions properes haurien de ser un canvi generacional total. Ara toca governar a la generació dels '70. L'última generació que va néixer amb la dictadura. Aquests encara han tingut els seus avis/pares com a represaliats franquistes. Aquesta generació encara ha lluitat per aconseguir alguna cosa. Amb una classe social alta molt marcada estudiaven els qui tenien poder econòmic o que realment sobresortien per
damunt dels altres. Ara no. Ara tothom és capaç d'arribar a l'universitat. El nivell d'aquests universitaris és molt més baix que fa vint anys enrera.
La generació dels '70 és la que té que marcar aquest punt d'inflacció. El sistema electoral actual està a la UCI. Tot el que sigui mantindre als fòssils actuals ens portarà a una mort segura. L'únic estimulant per mantenir-nos vius és aquest. El relleu del vot està servit.
El que vull dir amb això és que estem davant de les penúltimes eleccions democràtiques, enteses de la forma que estan plantejades fins ara, clar. L'abstenció serà la gran protagonista. El poble està cansat de la política. Està cremat. Està tip de veure els episodis de corrupció que hi ha en els partits capdavanters quan agafen la cadira. Està tip de veure com es prioritza la poltrona als interessos dels veïns. Està tip de sentir-se marginat, discriminat i insultat. Està tip de veure injusticies, de les ajudes (regals) cap a la immigració, de que els hi diguin racistes, dels constants canvis a l'escolarització, de l'atur, de l'augment dels preus dels articles bàsics. Està tip de tot. Ja fa massa temps que el got a vessat.
Aquestes eleccions properes marcaran el canvi. L'abstenció del votant actual i el passotisme dels nous electors portaran les xifres a una situació ingovernable. Com es pot tirar endavant un païs amb set de cada deu habitants desencantats amb el món polític?
Aquesta serà la primera plantufada a la cara. La segona d'aquí a cinc anys, quan la situació continui igual que ara i els païs estigui completament a la deriva. Els votants extremaran xifres i podem entrar en un estat d'excepció continuat.
Aquestes eleccions properes haurien de ser un canvi generacional total. Ara toca governar a la generació dels '70. L'última generació que va néixer amb la dictadura. Aquests encara han tingut els seus avis/pares com a represaliats franquistes. Aquesta generació encara ha lluitat per aconseguir alguna cosa. Amb una classe social alta molt marcada estudiaven els qui tenien poder econòmic o que realment sobresortien per
damunt dels altres. Ara no. Ara tothom és capaç d'arribar a l'universitat. El nivell d'aquests universitaris és molt més baix que fa vint anys enrera.
La generació dels '70 és la que té que marcar aquest punt d'inflacció. El sistema electoral actual està a la UCI. Tot el que sigui mantindre als fòssils actuals ens portarà a una mort segura. L'únic estimulant per mantenir-nos vius és aquest. El relleu del vot està servit.
divendres, 5 de març del 2010
Temps era temps
Qui tenia que dir-ho. Fa gairebé 90 dies des de la meva darrera publicació en el blog. Han passat molts dies. Han passat moltes coses. A principis de setembre ja anunciava canvis. Aquests canvis han arribat i espero que m'aportin l'estabilitat que necessito per retrobar la meva ment i que s'acopli al meu cos que va deixar enrera fa molts mesos.
És un bon moment. El 5 de març de 2010. Cap data assenyalada, nostrada. Me la quedo. L'anomenaré la 'Autoresurrecció'
És un bon moment. El 5 de març de 2010. Cap data assenyalada, nostrada. Me la quedo. L'anomenaré la 'Autoresurrecció'
divendres, 11 de desembre del 2009
13D. Dia de l'alliberament del poble català
Queda bé. Tindrem una festa més per celebrar el mes de desembre que gairebé no en té cap. Bé, de fet només canviarem el dia 6 pel dia 13. Qui diu que el 13 és un mal número? La veritat és que estem venent el peix abans de pescar-lo. Què coi! Disfrutem-ho ara que podem! De fet el mèrit tindria que atribuir-se'l Arenys de Munt amb el 13S. Un altre 13!
Estem en una fase complètament embrionaria del procés de creació del nostre estat propi. Com a la plataforma pro seleccions catalanes, que el tema va començar amb molta força. Poc a poc ha perdut aquella trempera de catalanisme desmesuradament necessitat per convertir-se en el folclore de les festes nadalenques. Com és normal la gent perd la il·lusió al veure que aquella selecció que ens representa només es queda en el partidet benèfic. Teniem gana de competició i això es palpava a l'ambient. Ara tothom ho veu molt lluny.
La consulta del 13D ha de servir per ser l'inici de la nostra sobirania. Sabem que no és vinculant. Tampoc ho era la de la constitució europea i bé que la van parar pel no de França. Sigui quin sigui el resultat no podem abaixar els braços. Hem de demostrar que hi ha unió de forces. Hem de demostrar que Catalunya està unida. Hem de demostrar que sabem molt bé el que volem i que, el que volem, és ser INDEPENDENTS.
Per una vegada que les grans forces polítiques catalanes s'uneixen fent front comú (el PSC ens ha demostrat que son la mà del PSOE...) els ciutadans hem de respondre amb una participació alta. Anem diumenge a votar. Anem a votar que SI. Anem a que els nostres avantpassats, allà on siguin, es sentin orgullosos de nosaltres. Anem a que les futures generacions es trobin aquell petit paradís que tantes vegades havia somiat el president Pujol. Malgrat no haver-lo votat mai, era el meu president. Ara mateix em sento orfe. No em sento representat enlloc del món.
Catalans, diumenge ha de ser el principi d'una nova història per Catalunya. El 13D de 2009 ha de marcar una empremta en el calendari d'efemèrides com el dia que Catalunya va tornar a ser lliure.
Estem en una fase complètament embrionaria del procés de creació del nostre estat propi. Com a la plataforma pro seleccions catalanes, que el tema va començar amb molta força. Poc a poc ha perdut aquella trempera de catalanisme desmesuradament necessitat per convertir-se en el folclore de les festes nadalenques. Com és normal la gent perd la il·lusió al veure que aquella selecció que ens representa només es queda en el partidet benèfic. Teniem gana de competició i això es palpava a l'ambient. Ara tothom ho veu molt lluny.
La consulta del 13D ha de servir per ser l'inici de la nostra sobirania. Sabem que no és vinculant. Tampoc ho era la de la constitució europea i bé que la van parar pel no de França. Sigui quin sigui el resultat no podem abaixar els braços. Hem de demostrar que hi ha unió de forces. Hem de demostrar que Catalunya està unida. Hem de demostrar que sabem molt bé el que volem i que, el que volem, és ser INDEPENDENTS.
Per una vegada que les grans forces polítiques catalanes s'uneixen fent front comú (el PSC ens ha demostrat que son la mà del PSOE...) els ciutadans hem de respondre amb una participació alta. Anem diumenge a votar. Anem a votar que SI. Anem a que els nostres avantpassats, allà on siguin, es sentin orgullosos de nosaltres. Anem a que les futures generacions es trobin aquell petit paradís que tantes vegades havia somiat el president Pujol. Malgrat no haver-lo votat mai, era el meu president. Ara mateix em sento orfe. No em sento representat enlloc del món.
Catalans, diumenge ha de ser el principi d'una nova història per Catalunya. El 13D de 2009 ha de marcar una empremta en el calendari d'efemèrides com el dia que Catalunya va tornar a ser lliure.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Mercat 'Medieval' Vic 2009
Ahir vàrem anar a donar-hi una volteta. Crec que el vam poder recorrer tot. No hi ha sorpreses. No hi ha novetats. No hi ha al·licients nous. Els qui l'hem vist a néixer i créixer segurament ens passa el mateix. Lluny d'aquelles edicions que el mercat estava molt ben guarnit, parades engalanades, personatges d'època, carrers disfressats per embadalir a actòctons i foranis, l'edició d'aquest any he trobat que s'assimilava més a un mercadeig de menjar per satisfer estómacs famèlics.
No m'agrada que la única condició per ser medieval sigui que els firaires portin quatre gasses a sobre simulant vestits d'època. El mercat medieval ha perdut el toc màgic que tenien els carrers del nucli antic i és una extensió, en el mes de desembre, del mercat del ram.
El negoci està garantit. La magia no.
No m'agrada que la única condició per ser medieval sigui que els firaires portin quatre gasses a sobre simulant vestits d'època. El mercat medieval ha perdut el toc màgic que tenien els carrers del nucli antic i és una extensió, en el mes de desembre, del mercat del ram.
El negoci està garantit. La magia no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
