Quin és el camí correcte?

Ens trobem davant d'un moment únic, o no, en el panorama mundial. El mateix decorat que cent anys enrera ens va portar a la primera guerra mundial. Espero que haguem après la lliçó i no caiem en l'error d'èpoques no tant llunyanes.
Ara bé, en el petit país català hem de decidir d'una vegada cap a on volem tirar. Sempre hem sentit a dir que en època de bonança no es poden proclamar sobiranies pel poc seguiment del poble. Ui, ui. A mi no m'emprenyeu que jo estic molt bé assegut al sofà veient la repetició del partit de 'La Roja' d'ara fa un any... Però no és el cas. Estem en un moment delicat. La classe política més qüestionada que mai pels afers Palau de la Música, Gürtel i els helicòpters del parlament. Afegit a tot això ara ens apujen l'aigua per treure el dèficit de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua). Srs. Prou! No podem pagar a Madrid i a Barcelona cada vegada més. En definitiva el problema dels xorissos Millet i Montull i tots els excessos de funcionariat els acabem pagant els quatre que encara treballem. Si, si. Per què només som quatre ja... Potser caldrà plantejar-nos d'una vegada si val la pena continuar amb la marca Catalunya. Potser valdria la pena tornar tot el que ens han traspassat i dissoldre Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, Vegueries futures, etc. i que ens governin des del centre de la pell de vaca. Eliminant tots aquests funcionaris sobrants si que retallarem despeses!
Igualment estem en un punt on ningú voldrà ficar-se a la política. Quan al setembre ens rescatin els europeus (si ho fan) els mestres d'escola tornaran a passar gana com es deia en els anys 50-60 i d'aquí a 30 anys el nivell d'estudis de les generacions futures tornarà al nivell que mereixem. De classe obrera, amb un bon FP, i amb carrera universitaria el qui s'ho pugui permetre i que sigui vàlid, no com ara que hi ha nois/es amb més carreres que les mitges de la Carmen de Mairena.

Càlcul condensadors per motors trifàsics amb xarxes monofàsiques

Per calcular el valor d'un condensador que alimentarà un motor trifàsic en una xarxa monofàsica utilitzarem:

Cc= 50*P*(220/Vl)2(quadrat)*50/f

Donde:
Vl : es la tensión de línea.
P : es la potencia del motor en Cv.
f : es la frecuencia de la red.

Font:
http://www.nichese.com/mono-trifa.html

Em mullo a les vigatanes

De molts és sapigut el meu interés per la política. M'agradaria fer una petita llista del que penso referent a la intenció de vot a Vic de cara a les municipals del 22 de maig.

CiU, 10/11
PSC, 4/5
ERC, 3/4
CUP, 1/2
PxC, 1/2
ICV, 1/2

PP i SI, es quedarien sense representació...

Retallades a la sanitat pública... i concertada

Aquests dies no es fa res més que parlar del Sr. Boi Ruiz, conseller de sanitat de la Generalitat, ha planejat un sistema de rescat de l'economia catalana retallant un 10% els pressupostos dels centres assistencials de Catalunya. Amb aquesta xifra volen posar el país de cap per avall per treure les púrries i crear un sistema sanitari sostenible (sic).
Res més lluny que la realitat. El que volen aquests 'mangantes' és salvar el cul i els sous dels seus amiguets. Com sempre. El problema és que ho volen fer carregant-se l'estat del benestar i fent-nos pagar els desfalcs d'uns i altres i les inflades de butxaques de tota la democràcia als quatre currants de base que estem traient les castanyes del foc.
Quan serem capaços de fotre un cop de puny a la taula, sortir al carrer i fer caure aquests maleïts governs de pantomima que ens estan fotent enlaire tot un país.
Som uns covards... El sofà és molt tou. S'hi està molt bé... Quan no tinguem res a fer ens lamentarem del que han fet, que si haguéssim fet això o allò, etc. Però serà massa tard.
En un moment com l'actual és l'únic que es pot fer. INDEPENDÈNCIA o SOTMISIÓ?
Escolliu...

I ara les municipals...

Si. Aquest blog només sembla un blog electoral... Sembla que només escrigui en època d'eleccions però és en aquestes jornades quan m'inspiro més. Per què serà?
Buidaré el pap. Fa uns dies em vaig creuar amb l'amic Ignasi Puig. Pels qui no ho recordin va ser primer tinent d'alcalde a Vic durant la darrera legislatura del gran Jacint Codina per CiU a Vic. L'Ignasi és de les persones més inteligents que m'he creuat a la meva vida. Li tinc una profunda admiració.
Comentant-li si tornaria mai a la vida política li vaig pronosticar una victòria aclaparadora de CiU a Vic a les municipals del 22 de maig de 2011. Penso que serà així per la bona tasca que han portat a terme aquests quatre anys. Crec que s'han sapigut publicitar i han pogut arribar a la gent que havien perdut en els darrers anys. El nou impuls de l'Artur Mas a la Generalitat conjuntament amb el desastre socialista al principat els ha col·locat en una posició immillorable per liderar quatre anys més a Vic amb una tranquilitat insultant en temps de crisi tant profunda com aquest.
És ben curiós que una ciutat com Vic sigui tant inamovible en vers al vot i que es confii tant amb un partit que governa per les desgracies dels altres i no pas per les seves virtuts. CiU és un partit gastat on a dins encara hi ha tota la caverna de l'era pujolista però la població ha preferit el vell conegut abans que el nou per conèixer.