Un trist final

Segurament mai pensem en quan arribarà la nostra fi.
Si hi penséssim, segurament ens agradaria haver-nos despedit de tots els familiars i amics el dia que arribéssim al desenllaç.
De la mateixa manera també ens agradaria despedir-nos dels nostres finats.
Que cruel és la vida quan veient consumir un cos malaltís, patint cada dia el seu deteriorament al seu costat, intentant alleugerir les seves dolencies, posant aquella espatlla que tantes vegades necessitem, arribes a un carreró sense sortida, te'l deixa en una situació vegetativa en qüestió de segons i no et dona ni temps de despedir-te d'ell.
Sense poder expresar-li els sentiments, recordar-li el que has viscut, el que et deixa, el que et manca, el que podries recorrer encara junts, t'abandona més d'hora del que creies i et castiga amb les nits de soledat que t'esperen al tornar a casa.
Espero no tindre que viure una situació similar però, malauradament, no soc jo el que ho tria...
Des d'aquí una abraçada al David i la Montse per consolar tantes hores de dolor invertides en la malaltia del seu sogre/pare.

La primavera és així

Aquest llarg cap de setmana de setmana santa ens ha portat sorpreses. Al arribar a casa el dissabte al vespre, després de passar dos dies a Tarragona amb la familia (una abraçada a tots des d'aquí...), vàrem patir la neu a la carretera. No entraré a valorar el de sempre per que sempre estem igual... quatre volianies i tots acollonits. I les màquines? I la sal? Es que els ha tornat ha agafar d'imprevist...
Diumenge al matí ens vàrem llevar amb aquest paisatge tant bonic. Com ens agrada la neu!

Fuerzas de flaqueza

Ho confeso. Sempre he estat un fan del Dani Flaco. Pel qui no el conegui, cantautor de L'Hospitalet amb una projecció grandiosa i amb un parell de CDs al mercat.
En el seu darrer treball 'Fuerzas de flaqueza' ens torna a recitar els seus millors poemes. El considero millor poeta que músic. No acostumo a valorar els treballs de ningú. No crec que estiguien condicions de fer-ho. En aquest cas tampoc ho faré. Només us animo a que gaudiu d'aquest fenomenal artista que ja s'han atrebit a comparar amb l'Antonio Orozco i fins i tot amb el gran Joaquin Sabina.

No sé absolutament res.

Estava ara mateix assegut al sofà, descansant d'una llarga jornada post-electoral-laboral, llegint el Presencia de divendres passat. És una publicació que m'encanta. No sabria dir-vos que té que fa que sigui diferent a les altres. Potser és que és diferent a les altres, qui ho sap... El cas és que llegint articles del Vidal Vidal, del Gaspar Hernández, de l'Antoni Puigvert... t'adones de la poca cosa que arribes a ser. Quanta sabiduria que tenen aquesta gent! M'agradaria ser com ells. Ho confesso. Els hi tinc una enveja molt sana, però molt envejosa.

P.D: M'ha fet molta il·lusió retrobar-me amb en Jordi Pamplona mitjançant aquesta eina de comunicació virtual. Una abraçada "Iru"!

El que estigui lliure de culpa.

Aquests dies de campanya electoral, de fet fa mesos que ho estem, es parla de totes les coses que li importen al país i que d'aquí vuit dies es tornaran a quedar aparcades en els calaixos dels despatxos dels polítics. Entre moltes d'elles hi ha el fenòmen migratori/invasor que ha patit aquest país en la seva darrera dècada.
L'altre dia comentàvem la situació amb els companys de feina i, en una intervenció brillant de l'Eduard Pujol, comentava que tots, sense excepció, estàvem marcats per una branca homòfoba, xenòfoba, racista i classista.
A qualsevol que li exposis se li posaran els pels de punta però, mirant fredament les definicions, veurem que té tota la raó.
Si la homofobia és l'odi o aversió cap al homosexuals, etc. ell exposa que tothom no vol que el seu fill sigui d'aquesta mena. Si després ens toca s'ha d'acceptar per que és el nostre fill però, en principi, tots ho rebutjem.
La xenofobia és l'odi o aversió als extrangers. Ningú s'ho considera però, en el fons, tothom té una vena que rebutja els foranis.
El racisme és la discriminació cap a una ètnia o raça de forma que un es considera superior als altres. Tots hem reprovat algun dia o altre algun tipus de raça sigui pel fet que sigui, xinesos, rumanesos, sudamericans, subsaharians, magrebins, etc.
El classisme és la discriminació a la pertinença de determinades classes socials. Quantes vegades us heu apartat d'un pidolaire o heu girat el cap per no veure'ls?
Tots, absolutament tots, hem comès alguna vegada algun tipus d'aquestes errades socials. No per això se'ns pot titllar d'aquesta mena, de la mateixa manera que tampoc a ells cap a nosaltres.
Ells estan aquí per poder fer el que no poden fer en el seu país. Treballar i treure's un sou per tirar endavant la seva familia.
Es veritat que se'ls hi ha facilitat l'accés al país i que se'ls ha ajudat més que no pas a gent de la terra que també ho necessitava, però, això no és per la seva culpa!
Ja sabem qui en son els responsables de la situació. Els polítics.
Caldria que tots féssim un exercici de reflexió i ens miréssim al mirall. De veritat hi veiem tantes diferències entre uns i altres? Si tots vàrem sortir del mateix lloc, del "Big bang", d'Adam i Eva, de l'evolució, etc. per què no conviure en armonia?
Darrerament he rebut missatges al meu correu-e on s'hi veuen 'animals' retrobant-se amb éssers humans que abans els havien cuidat. Les imatges son entendridores. Sembla mentida que després ens autoanomenem racionals i no sapiguem ni acceptar que hi ha persones que es volen assimilar a nosaltres.