La causa de l'accident: el cinturó de seguretat

Estupefacte. Dimecres al migdia sortia a la llum pública l'informe de l'accident de l'autocar que va haver-hi a Sant Pol de Mar el primer d'agost d'enguany on van morir sis turistes holandesos.
A la informació que donaven en el TN d TV3 al migdia la 'reportera' va donar com la causa de les morts que 'no portaven cinturó de seguretat'.
Com????? Acollonant...
O sigui, el fet de que l'autocar volqués no té cap conseqüència. Ara, això si, que no portessin el cinturó (que si no recordo malament l'autocar no en disposava) és la causa de la mort del turistes.
Feta la reflexió pertinent, podríem assegurar que, gràcies a que no el portaven, se'n varen salvar una setantena. És la mateixa ximpleria.

Sindicatura de Comptes de Catalunya

De què serveix?

La Sindicatura de Comptes de Catalunya és la institució encarregada de fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic català. Aquesta és una institució estatutària creada com a tal el 5 de març de 1984 per la Llei de la Sindicatura de Comptes. Els seus orígens a Catalunya es remunten al segle XIII, quan el General de Catalunya va instituir els "oïdors de comptes" amb la funció expressa de controlar la gestió dels cabals públics. D'aquí neix el concepte de “retre comptes", una exigència imprescindible quan afecta els administradors dels recursos de la comunitat. (Segons fons del seu propi web)

La realitat és que no serveix per una merda. Resulta que ara ha sortit a la llum pública que aquests Srs. havien fet constar a la Generalitat i a l'Ajuntament de Bcn que hi havia irregularitats en els comptes del Palau de la Música.
I per què ningú no en va fer cas? Per què no van actuar ells posant una denuncia pels fets? Em recorden als de CiU. Ja us ho deia jo fa uns dies. Jo t'ho explico, eh! Però tu si vols denuncia-ho.
Això mateix és el que s'ha trobat el grup Espinelves Viu quan han sol·licitat a aquest organisme pels comptes de l'Ajuntament. En una nota tramesa al impulsor del recurs, li feien constar que ja tenien constància de l'afer però, que si continuaven (l'Ajuntament) amb la negativa de facilitar la comptabilitat al grup de l'oposició, que presentessin un contenciós administratiu contra l'Ajuntament. Una sàbia solució que ja sabien abans de presentar-los el dossier amb la informació. Per tant, em reitero. De què serveix aquest organisme? La meva resposta. Per col·locar quatre amics més a la poltrona...

MMVV '09

Una nova edició d'aquest Mercat de la Música Viva de Vic que tornarà a passar sense pena ni glòria. Aquest any sense la nostra presencia als escenaris del carrer ens hem pogut dedicar a voltar i escoltar les joies 'vives' que sonaven pel casc antic amb el mercat alternatiu. Els escenaris professionals cada dia més tancats als promotors i especialistes del 'mundillo'. Vaja, per que puguin venir quatre dies a Vic, omplir hotels i donar negoci a la restauració i la prostitució.
Em fa fàstic veure que fins i tot es crea un escenari per la integració. Aneu a la merda amb la puta integració! N'estic tip! Que voleu que hi faci... Ja n'hi ha prou de tanta hipocresia. La música és per tothom, no? Doncs per què es té que programar un escenari explícit?
Escoltant un parell de temes d'en Marc Puigdomènech, feia una crida a la organització del mercat per què tornessin als origens. Aquest any ni l'alternativa In-Victro havia funcionat. Recordo l'edició passada que l'oferta era més rica per part d'aquest col·lectiu que no pas pel propi mercat. Escoltant en Marc amb el seu discurs reivindicatiu em va venir a la memoria la primera edició. La recordo com una edició amb més de dos-cents concerts, deu o dotze escenaris, gratuitat absoluta, etc. Segur que hi havia molta palla pero, de ben segur que era una edició més viva que l'actual.
Polititzant la cultura no s'aconsegueix que sigui més rica, encara que no els hi deu importar gaire. La feina ja la varen fa anys enrera. Ara a viure del 'cuento'.

Horta de Sant Joan i Picasso. Quina maravella!

Aprofitant festivitat de la diada de la setmana passada, vàrem estar allotjats a la Costa Daurada i vam aprofitar per voltar per les terres de l'Ebre, una de les zones més desconegudes per nosaltres ja que és el punt més allunyat des de casa nostra.
Després de visites vàries per Tivissa, Benissanet, Benifallet, Batea, entre d'altres arribàrem a Horta de Sant Joan. Moltes vegades havíem sentit el nom. La curiositat em matava. Què hi haurà per aquestes contrades? El resultat, un poble amb un nucli antic preciós. Carrers empedrats, estrets, disiformes, revirats, encisadors, on cada pedra sembla tindre un petita història per explicar. Picasso s'hi va perdre durant un temps per nodrir-se d'imatges per plasmar amb la seva peculiar pintura. No m'extranya pas. Els vilatans li han pagat posant-li una maravella de museu gens explotat pel que representa l'artista al nostre país i al veí. N'estic segur que si en lloc d'estar a Horta de Sant Joan estés a cent cinquanta quilòmetres més al nord seria la primera joia nacional.

Però tot segueix igual...

Després de l'aclaparadora victòria del SI a Arenys de Munt en la consulta sobiranista (res d'especial per què era el resultat esperat) comencem un nou curs escolar. Abans però els sempre partidistes srs. de CiU ens regalen durant la jornada festiva d'ahir una de les seves joies. Si algun altre poble decideix emular Arenys de Munt no els hi donarem suport, només els acompanyarem per què dins dels símbols democràtics... Total. Vindrem una vegada més a fer-nos la foto com el Sr. Mas amb el Zapatero amb el tema del concert econòmic, però no ens mullarem no fos cas que s'escapés algun vot que es prengués malament això de la sobirania del poble català i, a més, si les coses van maldades les òsties no les rebrem nosaltres per què només acompanyem. Quanta hipocresia.
Pel que fa al nou curs, cel·lebro que s'hagin descobert els ordinadors (a tot el món es diuen computadores...) Només fa quaranta anys (més o menys) que es van inventar i prop d'una vintena que son una eina de imprescindible a qualsevol lloc de treball.
Després ens preguntarem per què hi ha fracàs. Molt simple. El sistema lectiu està desfassat. No corre al mateix temps que el món mundial. Els nens fa molt de temps que surten de la panxa de la mare amb la videoconsola...
No vull culpar el fracàs escolar per la indaptació de les 'noves' tecnologies. Senzillament, per aplicar-les, cal tenir un full de ruta de com variaran els temaris en concepte a un sistema de classes o altre. Cal tenir clar que les lliçons han d'estar adaptades al nou format i que els professors hagin pogut familiaritzar-se amb els nou sistema de treball. Això no es fa en quinze dies...
Malgrat tot em preocupa que les computadores siguin d'un tamany excessivament minúscul. Heu tingut oportunitat de provar un Lapbook? (Format de computadora que han escollit per les classes informatitzades) La pantalla és de 10". La vista dels alumnes en sortirà resentida. Abans l'esquena a la vista...
Sabran escriure a mà? Malgrat el treball estigui informatitzat moltes vegades necessitem escriure notes en albarans, documents de qualitat, informes, etc. Si ja tenim caligrafia deficient els que hem rebut escolarització no m'imagino aquesta nova generació...
En definitiva, comença un nou curs, noves idees, nous horitzons i en molts cassos, els mateixos barracons i la mateixa indecisió gobernamental. Tot segueix igual...

Digues per què

Digues per què avui m'has dit adeu. Ningú s'esperava que tot fos tant breu. Un cafè ha calgut per deixar-nos amb les mans buides, trist i decebut...
Ni tant sols un cafè. Ni tant sols un sofà. Ni tant sols aquella trobada sense res a dir però amb moltes coses a comentar. Tertulies, moments, jornades maratonianes, retrets esborrats el dia després, amics.
Simplement buidor, fredor. Moltes raons obvies, compartides en la majoria. Un fins després que tots sabem que és fins mai.
Probàblement ho trobaré a faltar. El temps dirà.