28-N. Canvi a Catalunya?

Resultats de les eleccions a la Generalitat de Catalunya a Espinelves, 100% Escrutat

130 vots sobre 167 electors. 77,84%

CiU. 59
ERC. 16
Vots en Blanc. 11
SI. 10
Reagrupament. 9
PSC. 5
ICV. 4
PxC. 4
Vots nuls. 4
Els Verds. 2
POSI. 1
Des de baix. 1
PP. 1
Escons en blanc. 1
C's. 1
PACMA. 1

La desafecció a la política una vegada més.

Ja la tenim aquí. La campanya per les autonòmiques catalanes del 28-N ha començat! Aquesta dada que tindria que omplir-nos de joia i alegria només ens porta maldecaps. En primer lloc per què cau el mateix cap de setmana que el clássic Barça - Madrid de futbol. Situació resolta pel Sr. Roures posant el partit en dilluns. Crítiques, calumnies, injuries, insults, etc. per fer la feina que li tocava. No entraré si està bé o no ho està. Senzillament es jugarà el partit i es paralitzarà el país de la mateixa manera que ho fa sempre. És més, els restaurants estaran contents per què no els hi treurà clients com diuen sempre...
El segon punt del maldecap és per què la gent ha de complir amb l'obligació d'anar a les diferents meses electorals. Ho sento, és el joc obligat com tants d'altres. Oi que no agrada pagar impostos? Oi que no agrada que ens treguin diners de la nòmina per la Seguretat Social ja que ens sentim desatesos quan ho necessitem però estem obligats a fer-ho? Doncs això és el mateix. El problema és que tindriem que sentir-nos orgullosos de cumplir amb una tasca molt important pel país però pel desencant cap a la política ens deixa amb el regust de perdre tot un dia per 60€.
El tercer punt del maldecap. A quí votem?
A ningú. Voteu a qui volgueu però aneu a votar. El meu consell és que voteu en blanc. Pràcticament la totalitat de partits son branques esporgades dels partits primaris. Les opcions noves dels partits catalans es veuen clàrament i ningú ho amaga. Reagrupament és un branca d'ERC, Solidaritat Catalana del Laporta hi té a les seves files a ex-membres de CiU i ERC, PxC de l'Anglada apareix a les emeroteques com a ex-membre de Fuerza Nueva i així en un llarg etc.
Voteu en blanc. Així serà la forma de donar un cop a la taula i que sàpiguen qui mana...

El valor de les persones

Ara fa poc menys de sis mesos vaig iniciar una nova aventura laboral. El fet de 'caure' en un organisme semi-públic com un hospital sociosanitari m'omplia d'orgull. La decisió del canvi ha estat encertadíssima. Em sento que estic fent una feina que m'agrada i em sento acompanyat per un excel·lent equip humà i professional. Segurament al llarg dels anys rebrem moltes crítiques Ja se sap, en el món sanitari, qualsevol error és magníficat pels seus efectes colaterals que pot tenir.
Des de molt al principi ens van allissonar per fer la nostra tasca i evitar caure en el sentimentalisme. Aquesta moralitat ens podria fer modificar la nostra capacitat actuadora a benefici d'usuaris i en detriment de l'empresa. En definitiva som una empresa i estem per guanyar diners.
Dic això per què un contacte amb l'Adela (auxiliar d'infermeria de la residència) em va fer canviar d'opinió. Ella té les coses molt clares. Encara que jo li recalqui que no podem fer-ho per què tenim ordres que així ens ho marquen, ella surt amb el comentari de que la bona voluntat va per sobre de tot i que només és cosa de pocs minuts, que no té que sortir escrit enlloc, que allò és l'única distracció per una persona que resideix en aquell centre, que nosaltres tenim la sort de poder sortir d'aquelles quatre parets i viure i veure món.
Després de tot això, quan amb bona voluntat com diu ella vas a veure a l'usuari i li arregles el televisor i veus que se li neguen els ulls per què feia dos dies que no podia veure'l, és quan entens que la bona voluntat va per sobre de tot i que és més important perdre cinc minuts amb una causa com aquesta que no pas en fer les tasques del dia a dia. Igualment acabaràs plegant més tard. Doncs si és així, almenys que sigui per una bona causa.

Eleccions Municipals 2011

D'aquí a poc més de 300 dies, o dit d'altre manera, 44 setmanes, ens tornarem a trobar amb unes eleccions municipals. Prèviament haurem viscut les eleccions a la Generalitat de Catalunya, esperem que amb grans canvis per poder treure el cap per damunt de la crisi actual.
A Espinelves, pel que sembla, no hi ha res clar. No sabem si l'actual grup de govern es tornarà a presentar o bé donarà pas a gent més capacitada que ells per portar un poble.
Avui repassava el seu fulletó de propaganda electoral. Esperpèntic. No han complert cap dels seus grans punts marcats en aquest tríptic. Com pot ser que es puguin escriure tantes mentides i no se'ls pugui demanar responsabilitats de cap mena?
No solsament han incomplert el programa electoral sinó que, a més, han endeutat el poble per molts anys i no han fet els deures obligatotis que els hi marquen des de les altes esferes com ara la presentació dels comptes i pressupostos. És de vergonya absoluta que ningú sigui capaç de plegar davant de tanta incompetència.
El Sr. Rajoy deia una vegada que per ser president del govern calia alguna cosa més que ser espanyol major d'edat. Jo afegiria que per ser alcalde també.
El grup de govern actual ens va enganyar quan es va presentar com a A.A.V.V. d'Espinelves i posteriorment en va fer un grup municipal. Ens va enganyar quan es van presentar per les eleccions i van passar casa per casa a vendre el seu projecte.
Ens han enganyat en fer-nos creure que ells eren la solució dels mals del poble i en canvi ens han portat una divisió molt marcada i, a sobre, culpant als altres d'aquest fet.

Festes de Santa Anna i Espinelves

Aquest cap de setmana hem gaudit de les festes majors del barri de Santa Annna a Vic i la festa major d'estiu d'Espinelves. La primera la visc encara com la meva festa major (tot i no poder participar en cap de les activitats programades) i l'altra com la festa major del poble on visc (una festa major al nivell de l'Ajuntament actual. Descafeinada, buida d'idees i de contingut).
La festa major de Santa Anna em porta molts de records. Pràcticament la totalitat d'ells amb molt bon gust de boca i d'orgull d'haver estat una bona colla d'anys ajudant i una altra gran part organitzant.
M'agrada veure que després de vuit anys de no formar part de la junta de l'A.A.V.V. encara hi ha força per continuar endavant. M'entristeix veure que els meus companys marxen i es queda un gran buit que cada vegada costa més d'omplir.
S'ha perdut aquell sentiment de poble que tenien totes aquestes festes majors del diferents barris de la ciutat. Estem davant d'una nova generació que no els hi hem sapigut transmetre els valors que nosaltres havíem mamat i que feien que fossim una petita familia. El jovent d'avui, que és qui tindria que venir a rellevar-nos, no està ensenyat ni motivat per portar les regnes d'una comisió de festes, A.A. V.V., o similar. No els importa el que passa al costat de casa. Ells ja tenen on anar i no es mullen pels altres. És una pena però molta part de culpa la tenim nosaltres.

Sant Jordi descafeinat

Som molts els que reclamem que la diada de Sant Jordi sigui considerada com a festiva en el nostre país i supleixi la tant nostrada Diada Nacional de l'11 de setembre.
Sant Jordi ens representa a tots. D'esquerres, de centre, de dreta, creients, agnòstics, beats, ateus, gais, lesbianes, demòcrates, apolítics, liberals, etc. En definitiva costaria trobar algú que no cel·lebri Sant jordi.
Ara bé, estem convertint un esdeveniment de color amb un mercadeig de roses i llibres. Molts direu, però no és pas d'aquest any. Cert. El que passa és que com que no s'ha sabut regular un fet com aquest, ens estem carregant la festa. És usual trobar parades de roses (les que més abunden) per tot arreu. Cantonades, sota porxos, carrers transitats, rotondes, i un llarg etc. Aquesta és la preocupació. Em donat llibertat absoluta per que qui vulgui, munti una carpa, una taula i a vendre. Aquest extrem és tant gran que fins i tot a la benzinera, al costat del pà calent de cada dia, t'hi trobes roses a dos euros amb cinquanta.
No Srs., no. La diada de Sant Jordi ha de ser festiva. Ha de ser la jornada aquella per gaudir de la parella anant a donar la volta per les places de les nostres viles. per gaudir del color que ens donen les flors i les parades dels llibres amb el sol de la primavera. Ha de ser una fira pels professionals del sector. Els llibreters que prou feina tenen a vendre tot l'any han de fer el seu particular agost. Els floristes han de poder fer bé la seva feina sense la competència deslleial que es troben a cada cantonada. No hi posem excepcions, sinó la fotarem al pal. Els llibres pels llibreters i les roses pels floristes. Els nens/es de les escoles que s'inventin un altre activitat. Que els polítics facin campanya sense podrir la festa (què pinten amb les seves paradetes venen roses?). I, sobretot, totes aquestes paradetes de rotonda i altres punts de venda deslleials, si us plau, que desapareguin. Per molt color que puguin donar, no ens ajuden a fer festa. Ens ajuden a aigualir-la i desprestijiar-la, ja que portem un festa del poble, una vegada més, a l'enriquiment per compte al·liè de les butxaques de quatre aprofitats.

Eleccions a la Generalitat

Ara si que podem dir que estem davant de la recta final cap a les eleccions a la presidència de la Generalitat de Catalunya. D'aquí poc més (o potser menys) de sis mesos tornarem a ser cridats a les urnes per escollir el nostre representat. Escollirem el nostre cap visible pero, molt més, escollirem el govern que portarà el full de ruta de les nostres vides durant la propera dècada. (En una situació com l'actual crec que el proper govern marcarà un espai de dues legislatures com a mínim...)
El que vull dir amb això és que estem davant de les penúltimes eleccions democràtiques, enteses de la forma que estan plantejades fins ara, clar. L'abstenció serà la gran protagonista. El poble està cansat de la política. Està cremat. Està tip de veure els episodis de corrupció que hi ha en els partits capdavanters quan agafen la cadira. Està tip de veure com es prioritza la poltrona als interessos dels veïns. Està tip de sentir-se marginat, discriminat i insultat. Està tip de veure injusticies, de les ajudes (regals) cap a la immigració, de que els hi diguin racistes, dels constants canvis a l'escolarització, de l'atur, de l'augment dels preus dels articles bàsics. Està tip de tot. Ja fa massa temps que el got a vessat.
Aquestes eleccions properes marcaran el canvi. L'abstenció del votant actual i el passotisme dels nous electors portaran les xifres a una situació ingovernable. Com es pot tirar endavant un païs amb set de cada deu habitants desencantats amb el món polític?
Aquesta serà la primera plantufada a la cara. La segona d'aquí a cinc anys, quan la situació continui igual que ara i els païs estigui completament a la deriva. Els votants extremaran xifres i podem entrar en un estat d'excepció continuat.
Aquestes eleccions properes haurien de ser un canvi generacional total. Ara toca governar a la generació dels '70. L'última generació que va néixer amb la dictadura. Aquests encara han tingut els seus avis/pares com a represaliats franquistes. Aquesta generació encara ha lluitat per aconseguir alguna cosa. Amb una classe social alta molt marcada estudiaven els qui tenien poder econòmic o que realment sobresortien per
damunt dels altres. Ara no. Ara tothom és capaç d'arribar a l'universitat. El nivell d'aquests universitaris és molt més baix que fa vint anys enrera.
La generació dels '70 és la que té que marcar aquest punt d'inflacció. El sistema electoral actual està a la UCI. Tot el que sigui mantindre als fòssils actuals ens portarà a una mort segura. L'únic estimulant per mantenir-nos vius és aquest. El relleu del vot està servit.

Temps era temps

Qui tenia que dir-ho. Fa gairebé 90 dies des de la meva darrera publicació en el blog. Han passat molts dies. Han passat moltes coses. A principis de setembre ja anunciava canvis. Aquests canvis han arribat i espero que m'aportin l'estabilitat que necessito per retrobar la meva ment i que s'acopli al meu cos que va deixar enrera fa molts mesos.
És un bon moment. El 5 de març de 2010. Cap data assenyalada, nostrada. Me la quedo. L'anomenaré la 'Autoresurrecció'