Por mucho que pase

Porque así lo quiso Dios
tu final se adelantó
creí que siempre estarías.

Y fue tan rápido tu adiós
que la boca me dejó
tantas frases perdidas.

Aunque ya no estés aquí
tal vez me puedas oir.

Un segundo matador
en recuerdos convirtió
lo que yo más quería.

El ayer se hizo hoy
y el futuro se paró
al ver tu cama vacía.

Aunque ya no estés aquí
tal vez me puedas oir.

Por mucho que pase
jamás podré acostumbrarme
te llevo tan dentro de mi.

No puedo olvidarte
te veo en todas partes
cuanto me cuesta vivir
sin ti.

Tu presencia resistió
los ataques del reloj
y sigue aquí todavía.

Te ganaste el corazón
de todo el que te conoció
con esa dulce sonrisa.

Aunque ya no estés aquí
tal vez me puedas oir.

(Los Girasoules)

Per la Cristina, que avui fa disset anys que ens va deixar.
Mai t'oblidarem...

Espinelves....

Ja fa més de dos anys que vaig anar a viure a aquest poble de les Guilleries. Suposo que molts dels que em seguiu habitualment per aquest canal, o ho hem parlat directament, coneixeu els 'trijimaneques' que hi ha en un poble tant petit com aquest. Us recomano que visiteu el fòrum pobles d'Osona.com i llegiu els comentaris apareguts els darrers dies/setmanes referents als afers de l'Ajuntament. Us ho aconsello. És per flipar les òsties que es foten. Això si. El que més reparteix no dona la cara...

Aquí us deixo l'enllaç...

Osona.com

100 anys d'estelada: 1908 - 2008

1908 - 2008

Inútiles, impedidos, especiales y diferentes

Ahir estava cercant per la xarxa un tema i em va caure a la pantalla del meu 'ordinata' aquest escrit. És un pel llarg però us el recomano per la fredor amb la que tracta un problema tant important i, el més fotut, és que té tota la raó del món.


Inútiles, impedidos, especiales y diferentes

El curs escolar

D'aquí a vuit dies els nens acaben les vacances. Bé!!!! Això és el que passa pel cap dels pares que han tingut que suportar aquests quinze dies infernals de setembre fent malabars per intentar conciliar la vida familiar amb la laboral.
Aquesta frase tant maca és amb la que s'omplen la boca els dirigents d'aquest país cada cop que venen eleccions. Si no recordo malament vaig acabar els estudis fa setze anys. Ja per aquelles dates es feien els mateixos horaris que es fan ara, o sigui, els treballadors per compta aliena gaudim del nostre meset de vacances al juliol o l'agost, mentre els nens acaben per St. Joan i s'hi posen per la diada. Gairebé 90 dies...
Si tenim en compte que la conciliació de la vida familiar no només és el fet de plegar a les quatre o les cinc de la tarda, sinó que també inclou el fet de 'colocar' els nens els 60 dies restants que no tens vacances, per què surten il.luminats dirigents europeus proposant que la jornada laboral s'amplii a les 60 hores setmanals?