Queda bé. Tindrem una festa més per celebrar el mes de desembre que gairebé no en té cap. Bé, de fet només canviarem el dia 6 pel dia 13. Qui diu que el 13 és un mal número? La veritat és que estem venent el peix abans de pescar-lo. Què coi! Disfrutem-ho ara que podem! De fet el mèrit tindria que atribuir-se'l Arenys de Munt amb el 13S. Un altre 13!
Estem en una fase complètament embrionaria del procés de creació del nostre estat propi. Com a la plataforma pro seleccions catalanes, que el tema va començar amb molta força. Poc a poc ha perdut aquella trempera de catalanisme desmesuradament necessitat per convertir-se en el folclore de les festes nadalenques. Com és normal la gent perd la il·lusió al veure que aquella selecció que ens representa només es queda en el partidet benèfic. Teniem gana de competició i això es palpava a l'ambient. Ara tothom ho veu molt lluny.
La consulta del 13D ha de servir per ser l'inici de la nostra sobirania. Sabem que no és vinculant. Tampoc ho era la de la constitució europea i bé que la van parar pel no de França. Sigui quin sigui el resultat no podem abaixar els braços. Hem de demostrar que hi ha unió de forces. Hem de demostrar que Catalunya està unida. Hem de demostrar que sabem molt bé el que volem i que, el que volem, és ser INDEPENDENTS.
Per una vegada que les grans forces polítiques catalanes s'uneixen fent front comú (el PSC ens ha demostrat que son la mà del PSOE...) els ciutadans hem de respondre amb una participació alta. Anem diumenge a votar. Anem a votar que SI. Anem a que els nostres avantpassats, allà on siguin, es sentin orgullosos de nosaltres. Anem a que les futures generacions es trobin aquell petit paradís que tantes vegades havia somiat el president Pujol. Malgrat no haver-lo votat mai, era el meu president. Ara mateix em sento orfe. No em sento representat enlloc del món.
Catalans, diumenge ha de ser el principi d'una nova història per Catalunya. El 13D de 2009 ha de marcar una empremta en el calendari d'efemèrides com el dia que Catalunya va tornar a ser lliure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Realment amb això dels avantpassats m'has tocat la fibra perquè els meus avis de Calldetenes si aixequessin el cap anirien corrents a votar.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Gràcies Miki!!!
Doncs ara imagina't el meu avi matern que va estar més de 1000 dies engarjolat i el patern que va estar a Burgos de campaments durant la fira...
Molts cops no som conscients de la feina que han fet els qui han precedit pel nostre país. Molts fins i tot van haver de renunciar a la seva terra o, pitjor encara, van donar la vida per ella! Això ens dóna l'obligació moral de provar d'assolir la fita. I sincerament penso que, passet a passet, cada dia estem més a prop. O potser fa 10 anys haguéssim pensat que aquest referèndum seria possible?
Publica un comentari a l'entrada