Records passats i presents

Ahir, durant la darrera sessio de gravació del nostre treball "Pasando Página", em van venir al cap el record de la major part de la gent que ha passat per la meva vida i que m'ha ajudat a arribar fins aquí.
En un moment de lucidesa mental, (la veritat és que es fa difícil en una setmana tant carregada com la que hem tingut els quatre....) amb mirada perduda cap al Collsacabra, han aparegut dins meu aquelles hores invertides el dissabte a la tarda, al costat, del camp del Montserratí de Torelló, amb l'Héctor Silvestre i amb en Marc Ollé, en un local cedit pel gran Sergi Gutiérrez. Després varen seguir les jornades a Gurb amb en David Franch i en Jordi Parcerisa "Txitxi" al local que ens va deixar en Jordi Blancafort. Val a dir que la cosa era més per anar a matar l'estona que no pas resultat musical... Després ja va venir en Toni Erena un parell de dies. Un bon bataca amb una pèsima vida...
Ara ja, en el projecte seriós de La Noche del Leeds, han estat molts els que han passat pel nostre costat. Des del Pep López, el Dani Molera o el mateix Pep Sallent fins a personatges esperpèntics que ens hem anat trobant en els diferents locals d'assaig on hem estat.
En el meu record hi passen la Dolors Riba que gràcies a ella vàrem poder fer realitat la nostra primera actuació en directe en el 10è aniversari del Si-Dral de Manlleu. En aquest record també hi passen la gent del bars/pubs on hem actuat en aquests vuit anys de realitat musical. El Vergós, el nostre abanderat, amb l'estima d'en Carles i la Teresa, segurament és el nostre major referent. La Jazz Cava de Vic, el 972 de Ripoll... n'hi ha uns quants i no voldria deixar-me'n cap!
La llista de gent és molt llarga. El Gerard Terricabras i la seva 'troupe' del costat. Els seguidors incondicionals i els casuals. Els que cada vegada que em veieu em pregunteu per la banda. Els que, després de tants anys, encara us feu creus que haguem arribat aquí. A tots, moltes gràcies!
I, sobretot, gràcies als veïns per aguantar-nos cada dissabte a la tarda i algun dia entra setmana cap al vespre. Sense tots vosaltres segurament no hagués estat possible aquest somni fet realitat de l'enregistrament del nostre CD que d'aquí no gaire serà una realitat.
Gràcies als companys/es de feina que m'aguanten les meves neures. Gràcies especialment als que més anys porten al meu costat (el Jordi Maya, l'Aurora, l'Edu, etc.) que son els que més conèixen aquest projecte.
No puc oblidar-me de les nostres respectives parelles, la M.Carme, la Montse, la Yoli i l'Anna que tantes hores de llibertat ens han regalat per poder ser fidels a la nostra cita setmanal.
"Pásando página" és el final. El final d'una etapa però el començament d'una altra. Una nova etapa amb una història darrera i amb un treball per a la posteritat.

La nostra il·lusió

D'aquí a sis dies estarem embrancats en un projecte que fa més d'un any que estem treballant. Finalment, després de mesos i mesos de treball al local d'assaig i d'hores de proves malagunyades, entrarem a l'estudi per enregistrar el que ha de ser el nostre primer treball de llarga durada.
Qui tenia que dir-ho que, després de vuit anys, encara estaríem perturbant les orelles dels veins? Una vegada el savi Joan Morfulleda em va regalar una frase que sempre més m'ha quedat gravada a la memòria; 'La constància i la paciència son la base de l'èxit'. Sé que no és seva, però també sé que va ser ell que me la va ensenyar. Gràcies 'Morfu'!
Sembla que sigui una aventura. Tots tenim clar el que representa per nosaltres. Ho tenim tant clar que no em parlat ni de quin ordre seguiriem. Ens hem centrat tant en que els temes estiguin rodats que no em caigut en l'error de vendre la pell de l'os abans de caçar-lo.
És tanta la implicació posada per que aquest treball surti bé que no ha estat una conversa monotona en les estones lliures en els assajos. Hem continuat siguent nosaltres. Hem dedicat estones a fer pinya, anar a pendre un cafè, parlar de vacances, de la feina, etc. sense matxacar l'enregistrament.
Aquest fet és el que farà que no arribem dilluns a l'estudi amb ganes d'acabar, esgotats abans de començar. Aquest fet ens dona la frescor que necessitem per que tot surti rodat, com nosaltres hem planejat.