Quan els plats es trenquen sense tocar-los

Avui he rebut un revés. He anat il·lusionat a proposar uns temes a un amic i me'ls ha tirat per terra...
Sovint ens passa que posem masses il·lusions a les coses i després la caiguda és més gran. Personalment m'havia omplert de coratge per que pensava que podia ajudar-lo a ell i al seu grup a tirar endavant una sèrie de temes i m'ha sorprès dient-me que no hi havia cap tipus de relació entre ells.
Pensava que la seriositat del personal era més gran. Persones adultes i decidides a tirar endavant un projecte conjunt i que, en pocs mesos, han abandonat el vaixell amb clars símptomes de derrota. Que potser tenien algun afer personal al mig? O potser era per que havien venut la pell de l'os abans d'hora? O és que no sabem perdre?
Sigui quina sigui la resposta, almenys coincidim amb una cosa. Aquest poble és 'raro'.