Sant Ramon o Sant Tornem-hi

Demà és 31 d'agost, Sant Ramon. Felicitats a tots els Ramons des d'aquí...
Demà és dia de tornar a treballar. Estic pletòric i joiós d'alegria per tornar-hi. No és broma. Hi ha més de cinc milions de persones de l'estat espanyol que voldrien estar en el meu lloc. Tot i la mandra que fa, segurament aquesta vegada és de les que menys traumàtica serà la tornada a la normalitat. Ah! I al tanto que va de canto. S'esperen novetats en els propers mesos... o així ho espero!

Carta al M.H.Sr President Montilla

L'altre dia vaig enutjar-me molt al llegir la noticia d'un nou accident amb víctimes mortals a l'eix en el punt quilomètric 185,5. En el seu dia vaig fer una nota a la Presidència de la Generalitat on em deien que començaven el desdoblament aquesta via el primer trimestre del 2008. Com que no hi ha cap màquina, ni moviments de terres ni res que s'hi assembli, avui els hi passat aquest escrit.



Molt Honorable Senyor,
estic profundament decebut. Ja fa més de dos anys em vaig remetre a vostè referint-me al desdoblament de la C-25 (eix transversal). En el seu dia li comunicava un accident amb resultat de mort/s. A final de la setmana passada n'hi va haver un altre. El més preocupant és que abans n'hi ha hagut molts més. En una notificació de la Direcció General de Relacions Externes de la Presidència, se'm notificava que durant el primer trimestre del 2008 començarien les tant anhelades obres de desdoblament. Res més lluny de la realitat. Una vegada més ens sentim abandonats. Tots sabem que hi ha coses molt importants, i en moments de crisis econòmica encara més. Tots sabem que les infraestructures son costoses i que requereixen un llarg període de licitació i execució. Encara així, com el seu cap al govern espanyol, ens han faltat a la veritat incomplint reiteradament els terminis d'aquesta obra. Soc un usuari de la via per doble motiu, per què hi visc i per què la necessito per anar al meu lloc de treball. Pràcticament una vegada a la setmana la recorro en la seva totalitat. Cada dia quan surto de casa penso en si seré jo la propera víctima o potser tindré la desgràcia de patir una lesió irreversible que farà que sigui una càrrega econòmica pel país. Clar que, això no els deu preocupar massa, ja que amb els seus radars itinerants col·locats estratègicament, recapten els diners suficients per fer front a tant despesa. Una vegada més, com a veí d'Espinelves, (potser li sonarà. Va fer la seva primera sortida en públic el dia després que va ser escollit president de la Generalitat per primera vegada.) em sento ciutadà de segona. D'aquí a pocs mesos tornaran a venir a demanar-nos el vot per les eleccions al Parlament de la tardor del 2010. Segurament hi haurà un membre més cap a l'abstenció a causa de la desafecció amb el món polític. Li sona?. Que tingui un bon dia.

S'Agaró 2009

Ho com avorrir una platja el mes d'agost. Val a dir que ja fa temps que no soc massa amic de la platja de S'Agaró de Sant Feliu de Guixols. El motiu és evident. La massificació. És habitual que hi trobis gent. És habitual que costi estacionar el teu vehicle fins i tot en la zona blava. El que no és habitual és que un dijous d'agost, a quarts de sis de la tarda, et passis mitja hora donant voltes amb el cotxe per trobar aparcament.
És de costum per part dels nostres amics propers anar a aquesta platja. El motiu el de sempre. És la més propera. Després resulta que et passes un quart d'hora buscant aparcament i cinc minuts a peu abans no arribes a la sorra. Total, que si haguéssim anat a la platja que nosaltres frecuentem, haguéssim trigat el mateix, haguéssim pagat el mateix i haguéssim trobat menys gent.
Una vegada més. Visca la platja de les muscleres!
P.D: La foto és de S'Agaró. Qui ho diria que hi havia tanta gent, no? Això ja era quan el sol estava fent fora tots els holandesos i francesos que, per cert, n'hi ha molts.

Petits plaers

Sovint valorem els moments de plaer relacionant la quantia material de l'esdeveniment. Us proposo un petit i alhora grandiós moment. Una nit qualsevol d'estiu, a la terrassa de casa, una lectura de la prensa diaria, còmic o llibre. Gaudiu del plaer del silenci i de la frescor de la foscor. A més té una cosa molt bona. La podeu repetir cada dia sense necessitat de que siguin vacances.

Madrid, 15 d'agost de 2009

Els qui em coneixeu una miqueta sabeu que tinc una predilecció especial per la capital espanyola. Aquest passat dissabte, 15 d'agost, he tingut l'oportunitat de passar-hi de nou tot un dia.
Després de sortir de Girona-Costa Brava arribàrem a Barajas a les 7:30 del matí. Una vegada més és envejable la xarxa de metro que tenen a la capital.
Com que vàrem tenir temps per voltar molt i molt, ens vàrem agafar el bitllet turístic que et dona opció de viatjar tantes vegades com vulguis amb la xarxa de transport urbà. Des del Bus vaig poder gaudir de noves panoràmiques que, malgrat haver-hi estat en incontables ocasions, encara no havia descobert de l'excel·lent nucli urbanitzat anomenat Madrid.
Gràcies a la meva feina hi tinc algun conegut. Moltes vegades hem parlat de que no em costaria gens anar-hi a viure. Ells m'intenten fer veure que estic equivocat i que la meva perspectiva de la ciutat és erronia. Fora d'aquella tranquila inmensitat s'amaga un caos total en els dies feiners. No hi he trobat diferència amb Barcelona en aquest aspecte. Potser son ells els qui es creuen que estan pitjor del que sembla!
Només hi ha un fet que cada vegada m'amoïna més. La prostitució a peu de carrer.
El ja famós carrer de la Montera és una petita illa dins del nucli turístic de Madrid. Sembla que hi hagi impunitat per fer el que sigui. És escabrós veure el mercadeig sexual que pot tenir una ciutat a plena llum del dia. En només cinc minuts que vàrem estar esperant per entrar a dinar al "Restaurante La Gloria de Montera", excel·lent elecció, (al costat mateix de la Gran Via) vaig poder presenciar trobades de tota mena. L'aparador de les senyores que fumen i et tracten de tu, assegudes a les pilones dels carrers, amb els proxenetes a quatre passes controlant en tot instant els seus moviments amb els possibles o probables clients. Relacions múltiples. La cara de felicitat dels dos clients quan es dirigien darrera de la presa així ho delatava. Relacions interracials. Nòrdics sense escrúpuls negociant amb subsaharianes. Peruanes, colombianes, dominicanes, brasileres, barreja generalitzada de llatinoamèrica abordant a mascles de tota mena en busca de quatre calerons. En definitiva un carrer per oblidar i que caldria netejar d'aquesta plaga que cada dia va a més. No estic en contra de la prostitució. És una necessitat per a molta gent. El que si que reclamo és que sigui regulada. No pot ser que el destí turístic espanyol sigui púrament sexual. No em fa excessiva gràcia que Barcelona sigui una icona gai però prefereixo un turisme homosexual net abans que un turisme 'barriobajero' com el de La calle de la Montera. Malgrat això, Madrid em segueix agradant molt i no em cansaré de repetir-ho. Espero que tots aquells que no heu estat encara a la capital ho feu. Desmitificareu molts mites.

Dani Jarque

M'agradaria no tindre que fer-ho però, malauradament, tinc que donar el condol a tots els aficionats al futbol, i en especial als 'pericus', per la pèrdua d'un jove jugador. Avui soc una mica més blanc-i-blau... Descansi en pau Daniel Jarque.

Catalanofobia

Ho reconec. N'estic tip. N'estic fart. N'estic fins al capdamunt que ens toquin els pebrots tot el sant dia i encara siguem els culpables de tots els mals de l'estat espanyol.
Per acabar-ho d'adobar, avui he llegit en un diari electrònic que aquests malnascuts del PP ara diuen que els que pregonem la catalanofobia som nosaltres mateixos parlant-ne. Té collons la cosa! Aquests xenòfobs clasicístes tenen la santa barra de dir que ells no ho han dit mai, etc.
Srs. Per quan la independència?
Per a mí, avui mateix...