Festa Major d'Espinelves

Si nois. Ara m'ha agafat per parlar de les festes majors. Si la setmana passada elogiava les festes de Santa Anna que tants bons moments m'ha donat, aquesta toca la d'Espinelves.
Les festes són un clar reflex de la societat en la que es troben encerclades. Fins ara fa un parell d'anys les festes d'Espinelves eren tant vulgars com la gran majoria de les festes majors però conservaven aquell esperit de poble que tant es necessita perquè funcionin aquests esdeveniments.
No sé si promogut per l'actual equip de govern aquest any la festa major d'estiu frega la deixadesa. Malgrat que es celebren els actes més o menys habituals en una bacanal d'aquesta mena han aconseguit avorrir fins i tot en el programa de festes. Un disseny carrincló, amb un malgust total i amb una lletra de màquina d'escriure de fa cinquanta anys ens presenten les activitats, tot en minúscules, barrejant el lloc on es celebra l'activitat amb el nom de la mateixa. Tot plegat composa una vomitiva sopa de lletres on només se salva la qüalitat musical de tota la festa. El dissabte podreu gaudir d'un quartet, Pa d'Àngel, que és una maravella pels components de la banda. És una llàstima però, que no sigui una formació mínima (Bateria, Baix i Guitarra) que fa que decaigui una miqueta en la solvencia de l'escenari. El Biel Mas, un vell conegut de la Salvatana o el Janio Martí. Diumenge un meravellós concert clàssic pels WikiTrio, uns mestres en la trio sonata, i a mitja tarda la Big Mama Montse que no cal ni presentar.
Una veritable llàstima que un cartell més digne de qüalsevol festival musical estigui tant poc recolzat per un disseny tant pobre del folletó. Sovint les coses entren pels ulls. La música per les orelles però, en casos com aquest, si no coneixes els músics que van darrera dels seus noms artístics, és probable que no assiteixis als esdeveniments per culpa de no tenir cura en la presentació.
Bona festa major!

Festes del Barri de Santa Anna de Vic

Estic orgullós d'haver nascut i crescut en el Barri de Santa Anna de Vic. Estic content per què demà comencen les festes patronals que s'allargaran fins el diumenge vint-i-sis d'aquest mes. Estic content per que veig que, tot i les dificultats que hi ha hagut sempre per trobar persones que es mullin per fer moure un barri, el barri continua viu. Molt viu. Després d'organitzar deu anys el torneig de futbol sala (aquest any ha arribat a la XIX edició...) i després de set anys a la junta directiva, m'enorgulleix cada any que passa haver viscut aquesta experiència. Gairebé hauria de ser una obligació que tots els veïns passessin, tant sols un any, per aquestes organitzacions! Així veurien el difícil que és muntar unes festes, aconseguir les subvencions i sobretot crear una pinya per que la gent disfruti i se senti seu un espai, un entorn, unes festes, un barri, un petit poble com el de Santa Anna. Si el barri continua així és gràcies a gent com la familia Solà, Sunyer, Ballana, Comas - Quintana, Parramon, Garriga i molts d'altres que no m'agradaria deixar-me. També és gràcies als Parcerisa, Vilardaga, Parés, Ordeix, els meus pares i la meva àvia (que tant han col·laborat en l'obertura del Centre Cívic mentre no se n'ha fet càrrec l'ajuntament), i més, i més. Sense aquesta gent el barri de Santa Anna no estaria on està ni seria el que és. Sense aquesta gent no s'hagués aconseguit la pista polisportiva, el grup de Geganters i Grallers, la Coral Xicalla, el Centre Cívic. El barri de Santa Anna ha estat sempre un petit poble dins de Vic. Un fet que no s'hagués aconseguit sense una cosa molt important. Les persones.
A tots vosaltres, molt bona festa major! Visca Santa Anna, visc a Santa Anna!

El finançament, aquest gran desconegut

Ara resulta que el finançament que ens han atorgat és el millor de tots els temps. Només faltaria que després de nou dates incomplides ens fotessin quatre eurets pel cap i tot arreglat.
La societat espanyola i l'opinió publicada estatal ja s'ha fet ressò en contra de Catalunya per l'acord del finançament. Una vegada més aconseguiran que des de l'estat veí ens vegin com el principal problema dels seus defectes.
No sé si l'acord serà beneficiós pels catalans. El que si sé és que serà una nova trava de cara als catalans que voltem per les espanyes. La desafecció que pregonava el president Montilla en el seu dia serà més gran des de que es va publicar la noticia.
Només hi ha una solució. Que ens fotin fora del seu estat. Segur que no els hi posem problemes per acceptar-ho.

Reflexions del món laboral

Després de gairebé un any de migració laboral cap a la comarca d'Osona, he pogut contrastar la feblesa professional d'una comarca tant important per tot el territori català. Moltes vegades havia comentat amb les amistats i coneixences aquesta dada que per la gran majoria d'habitants de la comarca no acceptaria de cap manera.
El fet de passar d'una empresa petita però ben estructurada, complint els terminis en els treballs, sabent en tot instant quin era el seu límit professional, amb un tracte auster cap als seus subordinats però amb una certa solvencia dins del petit món que es vivia en el dia a dia, cap a una empresa mitjana, prop de cinquanta persones que la formen, semblava que tenia que ser un canvi important a la meva vida.
La veritat és que ho ha estat. Mai hagués pensat que cauria en una organització amb tanta façana i amb tant poc rigor empresarial. Sort n'hi ha que a vegades les coses es poden solucionar. No sabem si serà tard. Les maniobres efectuades a la direcció de l'empresa sembla que porten cap a un redreçament de la situació. Tot i això les empreses han d'estar formades per persones aptes per la seva tasca i no pas per amistats, fills d'amistats, amics dels amics, etc. Malgrat tot, les empreses han d'estar formades per persones. Considero persona al qui em tracta amb el respecte com jo tracto a ells. No considero persona a un ésser que et passa pel costat teu en un centre comercial i no té pebrots de saludar-te ni amb un simple "Adeu".