Eluana Englaro i Marta del Castillo

Estem en dies de desgràcies continuades. La mort de la italiana Eluana Englaro, entuanasiada per uns, assessinada pels altres, ha quedat eclipsat pel cas de l'assessinat de la jove sevillana Marta del Castillo. Aquest jove, de nom Miguel, que va ser parella de la noia, que s'ha manifestat autor del crim i que ha estat ajudat per amics (si se'n pot dir així...) per desfer-se del cos de la noia, hauria de passar el que li queda de mala vida patint almenys la meitat del que ho estant fent els familiars de la pobra Marta.
El cas de l'Eluana és dels anomenats diferents. Em declaro obertament partidari de l'eutanasia activa per acabar amb el patiment d'un cos que no té possibilitats reals de tornar a funcionar per si mateix en les condicions normals que tenim la majoria de mortals naturals. M'horroritza l'eutanasia pasiva! Deixar de donar aliment a un ésser és matar-lo patint. El que s'ha fet amb l'Eluana és un autèntic crim. Aquest cos ha patit. Ha patit fins al final. Mentre el seu cos reclamava internament nutrició, els elements externs que durant tots aquests anys li han estat proporcionant l'aliment han estat retirats voluntàriament. D'això se'n diu deixar morir dignament?
Tot el que sigui ajudar a morir a un malalt terminal tindrà la meva aprovació. Això si, sempre que els mètodes emprats no siguin un acte de tortura digne de la segona guerra mundial. El cas de l'Eluana, sota el meu punt de vista, és un homicidi.