Quin és el camí correcte?

Ens trobem davant d'un moment únic, o no, en el panorama mundial. El mateix decorat que cent anys enrera ens va portar a la primera guerra mundial. Espero que haguem après la lliçó i no caiem en l'error d'èpoques no tant llunyanes.
Ara bé, en el petit país català hem de decidir d'una vegada cap a on volem tirar. Sempre hem sentit a dir que en època de bonança no es poden proclamar sobiranies pel poc seguiment del poble. Ui, ui. A mi no m'emprenyeu que jo estic molt bé assegut al sofà veient la repetició del partit de 'La Roja' d'ara fa un any... Però no és el cas. Estem en un moment delicat. La classe política més qüestionada que mai pels afers Palau de la Música, Gürtel i els helicòpters del parlament. Afegit a tot això ara ens apujen l'aigua per treure el dèficit de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua). Srs. Prou! No podem pagar a Madrid i a Barcelona cada vegada més. En definitiva el problema dels xorissos Millet i Montull i tots els excessos de funcionariat els acabem pagant els quatre que encara treballem. Si, si. Per què només som quatre ja... Potser caldrà plantejar-nos d'una vegada si val la pena continuar amb la marca Catalunya. Potser valdria la pena tornar tot el que ens han traspassat i dissoldre Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, Vegueries futures, etc. i que ens governin des del centre de la pell de vaca. Eliminant tots aquests funcionaris sobrants si que retallarem despeses!
Igualment estem en un punt on ningú voldrà ficar-se a la política. Quan al setembre ens rescatin els europeus (si ho fan) els mestres d'escola tornaran a passar gana com es deia en els anys 50-60 i d'aquí a 30 anys el nivell d'estudis de les generacions futures tornarà al nivell que mereixem. De classe obrera, amb un bon FP, i amb carrera universitaria el qui s'ho pugui permetre i que sigui vàlid, no com ara que hi ha nois/es amb més carreres que les mitges de la Carmen de Mairena.