El valor de les persones

Ara fa poc menys de sis mesos vaig iniciar una nova aventura laboral. El fet de 'caure' en un organisme semi-públic com un hospital sociosanitari m'omplia d'orgull. La decisió del canvi ha estat encertadíssima. Em sento que estic fent una feina que m'agrada i em sento acompanyat per un excel·lent equip humà i professional. Segurament al llarg dels anys rebrem moltes crítiques Ja se sap, en el món sanitari, qualsevol error és magníficat pels seus efectes colaterals que pot tenir.
Des de molt al principi ens van allissonar per fer la nostra tasca i evitar caure en el sentimentalisme. Aquesta moralitat ens podria fer modificar la nostra capacitat actuadora a benefici d'usuaris i en detriment de l'empresa. En definitiva som una empresa i estem per guanyar diners.
Dic això per què un contacte amb l'Adela (auxiliar d'infermeria de la residència) em va fer canviar d'opinió. Ella té les coses molt clares. Encara que jo li recalqui que no podem fer-ho per què tenim ordres que així ens ho marquen, ella surt amb el comentari de que la bona voluntat va per sobre de tot i que només és cosa de pocs minuts, que no té que sortir escrit enlloc, que allò és l'única distracció per una persona que resideix en aquell centre, que nosaltres tenim la sort de poder sortir d'aquelles quatre parets i viure i veure món.
Després de tot això, quan amb bona voluntat com diu ella vas a veure a l'usuari i li arregles el televisor i veus que se li neguen els ulls per què feia dos dies que no podia veure'l, és quan entens que la bona voluntat va per sobre de tot i que és més important perdre cinc minuts amb una causa com aquesta que no pas en fer les tasques del dia a dia. Igualment acabaràs plegant més tard. Doncs si és així, almenys que sigui per una bona causa.