Quina sort que tenim

Divendres al vespre vaig tenir la sort de poder-me trobar amb un d'aquells reportatges que fan al Canal 33 i que tan poca audiència tenen. Es tractava d'un documental de la mobilitat de les persones cegues i sordmudes.
En moments com aquests son en els que realment li donem importància al fet d'haver nascut sans o, si més no, amb alguna nyafra sense ressò.
La dificultat de mobilitat d'aquelles persones contrastava amb les ganes de viure i de superació que tenien cada una d'elles. Era impressionant veure com, amb l'ajuda de l'assistenta social en algun cas, anaven a comprar, a la perruqueria o sencillament a passejar.
En un món materialista com el nostre, on la única importància està en tindre millor vehicle que el nostre veí o anar a les vacances més inversemblants, només per impressionar als companys de feina, és de justícia dedicar-els-hi aquestes ratlles a aquestes persones que gaudeixen diàriament de l'únic plaer que no es pot comprar. El d'haver nascut o el de la vida. El que us agradi més.

Albert Comerma

Ara que ja fa una setmana i les ments estan més lúcides, m'enorgulleix publicar aquest escrit sobre el meu germà Albert.
Després de molt d'esforç ha aconseguit el premi a millor guitarrista del certamen ""Emergenza '08 a nivell nacional.
Amb "Moreno del Metal" han aconseguit el tercer premi que els hi dona accés a una gira per les millors sales de l'estat espanyol.
En David Moreno, ànima visible de la formació, i l'Albert han sabut trobar l'harmonia necessària per configurar un bon projecte.
Molts sabem les hores que hi ha invertit per arribar fins aquí. Ja se sap. Per aconseguir èxits calen molts passos en fals. Finalment, però, han aconseguit crear una banda el suficientment estable com per aconseguir el seu primer èxit dins d'aquest mon de la música.
Això no vol dir res. Com tot treball, pel fet d'assolir un nivell no vol dir que puguis abaixar la guàrdia. La sotragada pot ser molt més grossa. Afortunadament, coneixent l'Albert, sé que no serà així. El seu afany de superació (que és la cosa que més li envejo...) n'estic segur que el farà estar 'on fire' (endollat) per seguir progressant.
Espero i desitjo que això només sigui el principi d'una carrera plena d'èxits, personals i col·lectius. No vull dir fama. Vull dir treball, constància i guanyar-se la vida en un món que realment li agrada. Així mateix ho ha expressat ell mateix en moltíssimes ocasions.
Tal i com ens deies no fa massa, cada èxit, cada progrés, me'l sentiré una miqueta meu.
Per molts anys i per molts èxits.

www.albertcomerma.com

Complicats

Mira que arribem a ser complicats. Amb la de coses bones que tenim cada dia al nostre avast, resulta que sempre envejem el que te el nostre veí i que nosaltres no podem aconseguir.
Per què som tant materialistes????

Dia sense banyadors a les platges catalanes

N'estic tip! N'estic fins les mateixíssimes hortalísses vermelles de que m'imposin dies per art de màgia.
Ara se'ls hi ha ocorregut la fenomenal idea de proclamar, a les platges catalanes, el dia sense banyador. (13 de juliol)
A tota aquesta colla de naturistes aburgesats, m'agradaria que deixessin les seves collonades reivindicatòries i es dediquessin a anar a disfrutar de la maravella natura com a ells els hi doni la gana, i ens deixin, a tots els que tenim 'vergonya' d'exhibir el tros de porc que ens penja entre cames, tapar-nos-el com volguem.
Jo no m'hi he oposat mai a totes aquestes modes o fenòmens però, que sigui elecció completament lliure la de despullar-se. No cal que creïn un dia especial per que la gent s'hi addereixi com un manifest a favor de que les 'sombrilles' de les platges siguin roses llampants o qualsevol collonada estilística....
Després es queixaran dels 'vouyeurs' que hi ha a les platges i que els hi inmortalitzen els seus cossos fibrosos a la xarxa....