Paleto

En Jordi em reclamava que publiqués això... i ho he fet, jejeje.

El Fòrum de Futbol Sala. L'adéu a un clàssic

Haig de confessar que em fa molta pena escriure sobre aquesta noticia que em va donar l'amic Vili abans d'ahir.
Després de disset anys consecutius participant en tornejos d'estiu ,i durant unes quantes edicions en el Comarcal, el Fòrum deixa d'existir i enguany no participarà en la XVIII edició del torneig de futbol sala de Santa Anna. Des de la seva re-creació mai havia faltat a la cita anual d'estiu.
Crec que hi ha la cara bona del fet. La cara amable. La dels amics que hem fet durant tots aquests anys a les diferents pistes on s'ha jugat i molt especialment, els amics de la colla del Fòrum. Sense ells segurament la nostra etapa d'adolescencia i de joventut no hagués estat igual. Aquella pinya dels dissabtes al vespre al local del Fòrum, veient els partits de futbol per la tele, amb el sopar (les truites de cigrons d'en Santi...), les partides de cartes abans d'anar a la disco, les festes d'aniversari, les festes senyalades... Aquesta és la part més bonica de la història. No haguéssim sigut capaços de portar un torneig de la magnitud que vam aconseguir si no hagués estat per l'amistat que ens unia.
Ara ens toca viure la part trista. El veure el Fòrum jugar cada any a Santa Anna indirectament ens feia sentir encara units. Dins d'aquell equip hi havia l'ànima de les persones que tantes hores haviem dedicat al torneig i moltes més fora d'ell. Ara ens hem fet grans. Comença una nova etapa. Comença l'etapa de veure com els nostres fills (els que no en tenim encara ens tocarà esperar una miqueta...) agafen el nostre relleu com nosaltres ho vam fer dels nostres pares. Seran temps diferents. Ni millors, ni pitjors. Senzillament diferents, però nosaltres els hi podrem explicar que va existir un gran equip de futbol sala, però, més gran encara, una gran amistat: El Fòrum.

Corpus

Ara que s'acosta la festivitat de Corpus, us regalo una imatge que vaig poder captar fa un mes enrera, aprox., on es veu un personatge portant la seva creu particular. El teló de fons és el campanar de la catedral de Vic... tot i que la foto està feta des d'un mòbil (per això no és massa bona) segurament coneixereu qui és l'individu de la creu...

La crueltat de les persones

Fa pocs dies va començar a la feina un company nou. Aquest personatge és anomenat per la resta de la societat 'diferent'. La seva mancança fa que no s'inclogui dins dels 'normals'.
Ahir, al final de la seva jornada laboral, uns quants d'aquests 'normals' van demanar-li que els hi fes una exhibició d'un ball modern que ell diu que és un profesional. Evidentment no va trigar ni un segon a fer-ho.
Fins aquí no hi ha res d'anormal, tret de la crueltat del fet que els qui van promoure la situació, només buscaven la befa cap a ell. Buscaven la riota com un nen preadolescent a costa de maltractar a un altre persona.
Per què sempre tenim que recorrer a l'agresió per sentir-nos reconfortats? On està l'humor sa? Hi penso però no ho trobo...