Ahir, em vaig trobar amb la necessitat d'agafar un tren de rodalies des de Barcelona a Granollers. Donat el lloc on em trobava vaig anar a l'estació de Sants a procedir en l'intent.
La primera escena, digne de qualsevol capítol del Mr. Bean, ens la dona el primer grup de màquines expenedores. Mentre feiem cua, una desena de persones, una de les dues màquines es va resetejar. Crec que és una mica pobre que només hi hagi dues màquines en el centre del vestíbul. En una de les vores n'hi ha més, això si! Si no recordo malament cinc o sis. M'arriba el meu torn, dos bitllets, etc. 3,90€. Els bitllets no funcionen, els introductors perfectament tapats amb cinta aillant, i no m'accepta cap de les 4 monedes de 2€ que porto. M'acosto a una informadora. La solució? Anar a una altra màquina mentre aquesta segueix enganyant a la gent....
Compro el bitllet. Anem a l'andana a buscar el tren. A quina hora surt? Les pantalles no ofereixen informació... Vaig a un taulell d'informació amb unes noies noves. Sorpresa! No tenen horaris de tren de la línia de Vic i, a sobre, no saben ni per quina via circulen.... Ens adrecem als mostradors d'informació de tota la vida i un noi molt agradable ens sol·luciona la papereta. Via vuit d'aquí dos minuts, en el tren hi posarà un rètol de Vic. Corredisses per arribar-hi. Quan arribem a l'andana, un grup de sis o set informadors, tots identificats, esperen a la gent per 'ajudar-los' a trobar el seu comboi. Arriba un tren amb les llums apagades. És aquest? - ens preguntem. No hi ha el rètol de Vic. Passa de llarg.... després de cinquanta metres es para. Veiem que a la part de darrera, en el mig de la merda que porta, es veu un rètol de Vic. Sort que els informadors no van obrir boca per que, sinó, no haguéssim agafat el tren.
dissabte, 8 de desembre del 2007
dissabte, 1 de desembre del 2007
Espinelves i la Fira de l'Avet
Avui ha començat la XXVII Fira de l'Avet d'Espinelves. Ahir llegia, en el bisetmanari "El 9 Nou", un article sobre tant lloat esdeveniment. En un pàrraf posava alguna cosa així com, -la gent d'aquest poble estan acostumats a l'allau de gent passejant pels carrers i places que trequen la calma habitual-.
És un fet inqüestionable que una fira d'aquesta mena i el lloc on està ubicada, fan una combinació atractiva per la població que no té aquest paratge al seu abast en el dia a dia.
Som els nouvinguts els que tenim una visió 'diferent' de la fira.
Malgrat que a mi no em molesta, després de viure deu anys a la capital catalana, i durant uns mesos en el nucli 'bonaerense', els allaus de gent no son un incordi cap a la meva tranquilitat.
Sembla que pels habitants d'aquest diminut poble de Les Guilleries sigui la vàlvula d'escapament, el símbol d'identitat, la realitat, les ganes de fer-se veure després de tants anys darrera de les muntanyes amb unes comunicacions deficients. Sembla que necessitin la fira per donar la cara davant dels urbanites, deixant clar que la gent que hi viu són iguals que els que viuen enxovats en pocs km quadrats prop de la capital. Noto que hi ha alegria en les seves cares, que es senten orgullosos de tenir el que tenen i que els hi agrada mostrar aquesta cara al món. No els importa que només els coneguin pel poble de la fira. Saben que la tenen i que això és un aparador pels seu pessebre.
La nostra realitat és una altra. Fa pocs anys que volto pel poble però, una de les coses que m'ha sobtat sempre, és que es posa maco per la fira. La resta de l'any no importa. Sembla que es tingui que donar una imatge errònia de la vila. Mentre els contribuents paguem religiosament tots els impostos, Espinelves només s'endreça per acollir la gent de fora. ¿Com pot ser que davant de l'allau de visitants de cada any el poble no n'hagi sabut treure un profit? En vint-i-set anys... Parlant-ne moltes vegades amb residents, algun d'ells grans coneixedors de la fira, no entenen aquesta qüestió.
A la darrera trobada de l'Agenda 21 va saltar la sorpresa. Durant l'exposició que ens van fer de la sostenibilitat del poble van sorgir dos grans temes: el consum energètic i les deixalles.
Tots dos aspectes estaven molt inflats en els mesos de desembre i gener. I, encara més preocupant, resulta que la despesa d'energia era per culpa de l'enllumenat nadalenc i de la fira. Per què els ciutadans tenim que fer-nos càrrec d'aquesta despesa? Què fa el Patronat? El dia que el poble en tregui un rendiment de la fira, llavors tots en la sentirem nostra. Mentre no sigui així, l'única cosa que rebrà serà la paraula de moda: desafecció.
És un fet inqüestionable que una fira d'aquesta mena i el lloc on està ubicada, fan una combinació atractiva per la població que no té aquest paratge al seu abast en el dia a dia.
Som els nouvinguts els que tenim una visió 'diferent' de la fira.
Malgrat que a mi no em molesta, després de viure deu anys a la capital catalana, i durant uns mesos en el nucli 'bonaerense', els allaus de gent no son un incordi cap a la meva tranquilitat.
Sembla que pels habitants d'aquest diminut poble de Les Guilleries sigui la vàlvula d'escapament, el símbol d'identitat, la realitat, les ganes de fer-se veure després de tants anys darrera de les muntanyes amb unes comunicacions deficients. Sembla que necessitin la fira per donar la cara davant dels urbanites, deixant clar que la gent que hi viu són iguals que els que viuen enxovats en pocs km quadrats prop de la capital. Noto que hi ha alegria en les seves cares, que es senten orgullosos de tenir el que tenen i que els hi agrada mostrar aquesta cara al món. No els importa que només els coneguin pel poble de la fira. Saben que la tenen i que això és un aparador pels seu pessebre.
La nostra realitat és una altra. Fa pocs anys que volto pel poble però, una de les coses que m'ha sobtat sempre, és que es posa maco per la fira. La resta de l'any no importa. Sembla que es tingui que donar una imatge errònia de la vila. Mentre els contribuents paguem religiosament tots els impostos, Espinelves només s'endreça per acollir la gent de fora. ¿Com pot ser que davant de l'allau de visitants de cada any el poble no n'hagi sabut treure un profit? En vint-i-set anys... Parlant-ne moltes vegades amb residents, algun d'ells grans coneixedors de la fira, no entenen aquesta qüestió.
A la darrera trobada de l'Agenda 21 va saltar la sorpresa. Durant l'exposició que ens van fer de la sostenibilitat del poble van sorgir dos grans temes: el consum energètic i les deixalles.
Tots dos aspectes estaven molt inflats en els mesos de desembre i gener. I, encara més preocupant, resulta que la despesa d'energia era per culpa de l'enllumenat nadalenc i de la fira. Per què els ciutadans tenim que fer-nos càrrec d'aquesta despesa? Què fa el Patronat? El dia que el poble en tregui un rendiment de la fira, llavors tots en la sentirem nostra. Mentre no sigui així, l'única cosa que rebrà serà la paraula de moda: desafecció.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
