Orange i la puta mare que els va parir. Amén

Bones festes a tothom menys als d'Orange,
fa cosa d'un parell de mesos ens van trucar a casa dient-nos que havien ampliat cobertures, etc. i ens oferien una ADSL a 6 Mb per 25€ de per vida. El paquet inclou trucades a qualsevol telefon fix sigui quina sigui l'operadora.
Després de preguntar-li en repetides ocasions si era veritat (ja que la zona on estem és complicat que arribin totes aquestes operadores amb les seves ofertes. Vaja. Només arribava telefònica fins fa poc...), si veritablement el preu era correcte, periodes de carència (si et volies donar de baixa cap problema. El mateix dia, ni periode de permanencia, etc. Tot cap problema.
Arriba la primera factura. 39€. Igual que telefònica. Evidentment tinc que seguir pagant la quota mensual a telefònica...
Truquem per donar-nos de baixa. Ens ofereixen un excepcional descompte d'un 10% durant el primer any. Fenomenal... Si et vols donar de baixa has de pagar una clausula, que no apareix enlloc i que ningú ha dit, de 69,90€ per no haver estat un any amb ells.
Si Sr. A mi m'han estafat 69,90€. però prefereixo seguir pagant a Telefónica que almenys no m'han enganyat.
Cada cop que sento o veig Orange se'm posa la pell de gallina...
Salut!

Emilio Calatayud

En una jornada d'aquelles anomenades de relax, el primer que he fet al matí ha estat donar una volta per les webs habituals de consulta. Rebuscant un escrit de l'amic Reca m'he trobat amb uns videos al YouTube del jutge de menors Emilio Calatayud. Aquest señor que ja és famós per sentencies 'diferents' a les que estem acostumats, ens regala un discurs de vint minuts (dividit en dues parts) on ens mostra una realitat com un temple, que molts de nosaltres hem mostrat en públic més d'una vegada sobre l'ensenyament, etc però que ningú s'havia atrevit a manifestar-les públicament i amb una rotunditat tant gran. No te desperdici. Aquest home és un crack. En alguna opinió pot fregar potser el fatxetisme però té molt raó.

http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg

http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk

Valoracions

Passats els tres primers mesos del meu canvi de vida laboral potser comença a ser hora de fer valoracions d'aquest nou univers anomenat Tallers Parramon.
Després d'un primer mes francament molt dur, vaig col·locar-me al meu lloc dirigint, liderant, organitzant i col·laborant en les tasques elèctriques de l'empresa. El meu afany de superació m'ha portat a, en poc més de noranta dies, ser una de les persones que lidera els projectes encara que no tinguin a veure en el tema elèctric o es basin en el tema mecànic.
La manca d'organització de l'empresa és la part que més costa d'assumir. Venint d'una empresa on estava molt estipulat el que tenia que fer un i un altre, costa molt aixecar-se al matí amb la incertesa de si acabaràs el dia amb el que tenies planejat.
Un dels objectius pels que vaig decidir emprendre nous horitzons era el de la proximitat geogràfica. Si tenim en compte que he fet 17.000 Kms en aquest temps (si no hagués fet el canvi n'hauria fet entre 7.000 i 8.000...) no és precissament el que buscava.
L'altre gran objectiu (aquest a mitja termini) és el de liderar un taller elèctric amb cara i ulls. Per ara només he aconseguit que es facin uns esquemes com Deu mana (abans no se'n feien o pràcticament no servien de res...). També he aconseguit formar un bon equip de treball amb un bon ambient i amb una solidaritat gegantina.
Una de les tasques que sempre se m'ha donat bé ha estat la de la relació amb el client. L'aportació en aquest sentit és la més gratificant perque he aconseguit que es millorin les relacions amb clients que estaven descontents per les tasques de l'empresa.
Ara bé el més important. La consolidació. No serveix de res tota aquesta feina feta sinó es manté. És en el moment que tens que dependre d'altres persones que t'agafa aquella suor freda i que et genera el dubte. Malgrat tot, seguiré lluitant, seguiré treballant i em seguiré esforçant per que tot rutlli tal i com a mi m'agrada. El qui puji al carro serà benvingut. El qui es posi al davant serà atropellat. No importa a qui hagi de trepijar...

P.D. Aquestes ratlles no haguessin estat possibles sense el record inesborrable d'en Carles Buxadé. Gràcies a ell i al Bar El Vergós per tantes hores de felicitat. Avui ens hem tornat a trobar. Espero que la propera vegada no hagi passat tant temps com aquesta