St. Josep, festa local a Vic

Avui estic de festa. És Sant Josep. Com que el dia de Sant Miquel dels Sants enguany cau en diumenge, els polítics vigatans han posat el dia d'avui com a substitutiu de la festa del patró dels vigatans. Paradoxes de la vida, jo no el cel·lebro per la Festa Major de Vic. Soc Arcàngel, ho això em diuen. Particularment no en cel·lebro ni un ni l'altre.
La questió está en que com que només fem festa una petitíssima part de la població, (la totalitat dels meus principals clients estan operatius), estic rebent les mateixes trucades que un dia normal. Molts direu, "tanques el telèfon i ja està". És molt fàcil dir-ho i és molt complicat complir-ho. Els que em coneixeu bé sabeu que fins i tot el diumenge contesto el telèfon de la feina malgrat el tingui en silenci. Per a mi la feina és important. Segurament li dono més importància de la que es mereix. El que passa és que com que soc una persona responsable m'agafo el que estic fent com si fos meu. Què pensarà aquella persona que està intentant contactar amb mi si no li soluciono el problema? De vegades no es tracta de solucionar sinó simplement de donar la cara. Molta gent amagaria el cap sota l'ala i jo, en canvi, poso l'altre galta per rebre més fort. En definitiva son estratègies que un utilitza per assolir èxits professionals. El temps dirà.
Bàsicament, el que proposo, és que d'una vegada s'eliminin les festes de caire local obligatori. Cada dia més les persones treballem fora del nostre lloc de residència i ens importa un pitu si es fa festa aquell dia o no. Entenc que es té que regular per llei, però crec que seria millor deixar-les més flexibles pels treballadors. Així les aprofitaríem més per conciliar la vida familiar, que és aquella frase que tant agrada i que tant poc ens deixen fer.