13D. Dia de l'alliberament del poble català

Queda bé. Tindrem una festa més per celebrar el mes de desembre que gairebé no en té cap. Bé, de fet només canviarem el dia 6 pel dia 13. Qui diu que el 13 és un mal número? La veritat és que estem venent el peix abans de pescar-lo. Què coi! Disfrutem-ho ara que podem! De fet el mèrit tindria que atribuir-se'l Arenys de Munt amb el 13S. Un altre 13!
Estem en una fase complètament embrionaria del procés de creació del nostre estat propi. Com a la plataforma pro seleccions catalanes, que el tema va començar amb molta força. Poc a poc ha perdut aquella trempera de catalanisme desmesuradament necessitat per convertir-se en el folclore de les festes nadalenques. Com és normal la gent perd la il·lusió al veure que aquella selecció que ens representa només es queda en el partidet benèfic. Teniem gana de competició i això es palpava a l'ambient. Ara tothom ho veu molt lluny.
La consulta del 13D ha de servir per ser l'inici de la nostra sobirania. Sabem que no és vinculant. Tampoc ho era la de la constitució europea i bé que la van parar pel no de França. Sigui quin sigui el resultat no podem abaixar els braços. Hem de demostrar que hi ha unió de forces. Hem de demostrar que Catalunya està unida. Hem de demostrar que sabem molt bé el que volem i que, el que volem, és ser INDEPENDENTS.
Per una vegada que les grans forces polítiques catalanes s'uneixen fent front comú (el PSC ens ha demostrat que son la mà del PSOE...) els ciutadans hem de respondre amb una participació alta. Anem diumenge a votar. Anem a votar que SI. Anem a que els nostres avantpassats, allà on siguin, es sentin orgullosos de nosaltres. Anem a que les futures generacions es trobin aquell petit paradís que tantes vegades havia somiat el president Pujol. Malgrat no haver-lo votat mai, era el meu president. Ara mateix em sento orfe. No em sento representat enlloc del món.
Catalans, diumenge ha de ser el principi d'una nova història per Catalunya. El 13D de 2009 ha de marcar una empremta en el calendari d'efemèrides com el dia que Catalunya va tornar a ser lliure.

Mercat 'Medieval' Vic 2009

Ahir vàrem anar a donar-hi una volteta. Crec que el vam poder recorrer tot. No hi ha sorpreses. No hi ha novetats. No hi ha al·licients nous. Els qui l'hem vist a néixer i créixer segurament ens passa el mateix. Lluny d'aquelles edicions que el mercat estava molt ben guarnit, parades engalanades, personatges d'època, carrers disfressats per embadalir a actòctons i foranis, l'edició d'aquest any he trobat que s'assimilava més a un mercadeig de menjar per satisfer estómacs famèlics.
No m'agrada que la única condició per ser medieval sigui que els firaires portin quatre gasses a sobre simulant vestits d'època. El mercat medieval ha perdut el toc màgic que tenien els carrers del nucli antic i és una extensió, en el mes de desembre, del mercat del ram.
El negoci està garantit. La magia no.

La Constitució Española...

Avui escoltava el president del govern com deia que no calia reformar la carta magna española. Deia que ningú ho havia reclamat i que per tant ja estava bé com estava. De fet 'només' fa 30 anys. Clar. Les generacions actuals son pràcticament igual que les d'abans. És obvi que no es pot retocar cada deu anys però una rentada de cara no li vindria malament.
Tot això em porta a reflexionar. Potser millor que no ho toquin, no fos cas que passés com a Suècia. Aquell país que tantes vegades ens hem mirallat.
Resulta que tenien una llei tant 'passada de moda' que no deixava que els homosexuals donessin sang. Com que han progressat en les seves idees han decidit modificar aquest punt. Ho han resolt d'una forma 'brillant'. Ara deixen que donin sang sempre hi quan faci almenys un any que no tenen relacions sexuals. Sense comentaris...