SpanAir i les seves meravelles

Dimarts de la setmana passada tenia planejat un viatge, gairebé llampec, a Málaga per motius laborals. L'empresa amb la que tracto, opera habitualment amb SpanAir. Després d'haver de matinar molt, ens vam quedar amb un pam de nas, el centenar de passatger i un servidor, al quedar-nos a la porta d'embarcament amb el vol anul·lat "por razones técnicas". Més tard ens informaren que no s'havia presentat el comandant...
Més enllà del fet purament casual, sobta que aquestes companyies aèries no tinguin tripulació de guardia per afrontar aquests afers. La veritat, creia que eren més seriosos aquests de les companyies anomenades grans.
No vull ni posar-me a contar quants diners pot haver costat una anul·lació d'aquesta mena. El que si està clar és que a nosaltres només ens retornen els diners del vol, i tant amples! Les reserves d'hotel, els enllaços perduts amb altres vols o mitjans de transport, les hores invertides, l'aparcament de l'aeroport, i un llarg etc. que no serà cobert pels veritables culpables.
Una vegada més, queda demostrat, que tenim un aeroport de segona classe i unes infrastructures completament deficitàries. Ja podem anar signant manifestos per tindre un aeroport internacional si després els que el tenen que fer rutllar no arriben ni a regional.

La 'brometa' del ZP

Tothom en parla. El Buenafuente va a la Moncloa a entrevistar al 'presi' i, com que arriba tarda, li etziba un -imagino que venias en cercanias...-
D'aquest punt satíric n'estem fent una muntanya. És veritat que els catalans estem emprenyats amb el centralisme de l'estat i de la deixadesa cap a Catalunya, però, per una vegada, per què no aparquem el maleït seny i comencem per enriure'ns de les nostres penes? Segurament viurïem millor. Sempre hi ha voltors donant tombs per aconseguir un grapat de vots a costa de tacar de sang les camises dels del costat.

El canvi climàtic, les apagades de llum...

Amics! És veritat! El canvi climàtic és una realitat.

Segurament no cal que us torni a matxacar amb aquest tema. Tots hem pogut comprobar que el temps no es comporta com fa quinze o vint anys enrera. Ara bé, això és el que nosaltres creiem, ja que no hi dades de més de 100 anys enrera.

Posant aquesta idea per davant caldria dir que la situació no és alarmant. Posant la idea amb les dades que tenim és ben clar que necessitem fer-hi alguna cosa. Creiem que les apagades, voluntaries, de llum com la que es va fer abans d'ahir dijous serveixen per alguna cosa? Si la gent no ho fa és per varies raons.

La primera per que prou feina tenen anar-se a preocupar d'aquestes collonades. És trist però és així.

La segona és que veiem que, mentre nosaltres apaguem el llum, la fàbrica del costat de casa, ha invertit en dues xemeneies noves que em fotaran més fum a casa meva. Hi deu haver un mon pels treballadors i un altre per les factories. El canvi climàtic no els hi deu afectar, il·lús de mi....

La tercera, les injusticies entre veins. M'explico. Els que vivim en pobles petits fora de la gran corona metropolitana, ens obliguen a fer recollida selectiva. La primera pregunta que et fa la gent quan vas per les cases a explicar-els-hi la importancia que té és, i si no ho faig que passa? I això té que fer-ho tothom? (en clara al·lusió a les grans concentracions urbanes)

A nuclis petits, amb la recollida porta a porta, sabem ràpidament qui està incomplint les normes de recollida i, si cal, se li torna a explicar. Sabeu el que fan els habitants de segona residència? Ho foten tot al mateix sac i a la primera paperera o al primer contenidor que troben. La gent es cansa de fer la recollida selectiva per que saben que a Barcelona i ara metropolitana no es fa. Si resulta que en aquesta zona hi viu un 50% de la població catalana, de què serveix que tota la resta ho fem i ells no? No els hi intentis explicar que per fer un desert es necessiten molts grans de sorra i tots son importants, a la que et toquen la butxaca s'acaben els miraments. Una de les frases, també més habituals és, -jo ja pago la recollida no? Doncs que posin una persona, o varies, a triar-ho...

La sensació que tinc és que vivim en un país acomodat. Que tothom ja viu bé amb el que té i, igualment, si no em sembla bé, no podem fer-hi res. Aquest fet s'ha pogut veure clàrament amb els incidents del transport públic, amb la sanitat i, fins i tot, amb la política.

Aquest és país que volia el PP. Aquell que deixés d'interessar-li el fenomen polític per que no era proper a ells. La política pels polítics i pels que tenen diners. Tornar al sistema feudal en versió moderna. La part trista és que després de quatre anys veiem que als governants d'ara, de les espanyes i de Catalunya, ja els hi va bé aquest sistema. Després les abstencions son massa grans. Tots prometen que faran alguna cosa per fer-hi front i, al cap de tres mesos, ja ningú ho recorda. Ara en venen unes altres. Tornarem amb el mateix 'cuentu'. Que s'ho facin mirar.

Les mentides del 'politiqueo'

Estic indignat. Com pot ser que els 'peperus' ara surtin dient que no van dir el que van dir en els atemptats de l'11-M? Com pot ser que una mentida tant gran, i tant recent, es quedi sense cap càstig? Ni el càstig de les urnes! La població d'aquest país viu ancorada en el passat. Segueixen prevalent les idees franquistes contràries a Catalunya per sobre de la realitat nacional. Nosaltres, els catalans, (burrets de nosaltres) anem a riure les gràcies de qualsevol president que hi hagi a les espanyes profundes. No cal culpar ni a CiU ni ha PSC. El problema el tenim a casa. És un problema de fons. Llunyà. De l'època del Tarradellas com a poc. Si s'hagués fotut de llorus... Mentre el poble basc aconseguia un finançament òptim, aquí, després de 30 anys, encara passem la pensió al pare i, si en sobra, alguna cosa ja te la tornaré per que puguis anar a jugar amb els trens, els avions o a construir carreteres.
Ara els 'sociates' ens deleiten amb una sèrie de curts intentant rentar la seva mala imatge, creada pels de color blau, fent creure que tota la culpa la tenim els catalans. Ara venen eleccions, no ho heu notat? Per què no surten davant de tots els espanyols dient que la veritat? Quina por que tenen, no? Que potser no és lògic donar de menjar a tots els germans? Potser, el que passa, és que hi ha un germà bastard i carronyer amb el desig de menjar-se el pare i tot.

Les males maneres al volant.

Avui al matí, el bo del Bassas, (em confesso un seguidor incondicional seu) ens deleitava amb la seva portada comentant que existeix un patró de conductor incívic. El que porta la música molt alta, el que increpa a un altre conductor, etc. El que és més preocupant és que només es valorin normes de conducta personal, sense comptar les que ens han obligat ha aprendre per obtenir la llicència de conducció. Sovint, es vulnera el codi de circulació i, com que és una pràctica habitual, ja no sorprèn a ningú. Com pot ser que fem més èmfasi en les pràctiques educatives cíviques que no pas a les de seguretat?

L'AVE i altres sense nom.

No es pot dir res que no se sàpiga. Gairebé tot ha estat escrit, malgrat això encara hi vull donar la meva opinió dels fets.
És completament inadmisible que una infrastructura tant important per la mobilitat del país arribi de la manera que ho està fent a la capital catalana. Ja no solsament pels esborancs, 'xapusses' i traçats errats, sinó per que com pot ser, que un tren que va arribar fa quinze anys a Sevilla, arribi aquí a menor velocitat. Ja no la mateixa, inferior. Amb els avanços tècnics d'avui dia, en l'era de la informàtica, de l'internet, de l'electrònica, etc. resulta que arribarà a 300 km/h quan els dispositius de seguretat hi donin via lliure. En quinze anys no hem estat capaços de fer un transport encara més àgil? Per fer-s'ho mirar.
A qui li interessa que la gran estació de l'AVE de Bcn estigui a Sants? Segurament a algú, com va passar a l'Ajuntament de Vic, que s'anaven treient els aparcaments gratuits de la ciutat mentre el regidor d'urbanisme es comprava un aparcament subterrani.
Està clar que, una vegada més, el govern ha volgut guanyar vots a base de inauguracions a darrera hora. En el cas de Bcn els hi ha sortit malament. Potser el famós dèficit d'insfrastructures només el veiem aquí per que és on el patim. Per la resta de l'estat encara som aquella comunitat rebel que volem fotre a tots el espanyols. Arribarà abans l'AVE a Màlaga, Valladolid i València que no pas a Bcn però de cara a fora encara estarem igual de malvistos.
Aquesta setmana santa passada em vaig tindre que escoltar, elogiant el fet que en una estació molt cèntrica del metro de Madrid es pogués facturar l'equipatge abans d'arribar a l'aeroport, que, "los catalanes sois muy envidiosos y en poco tiempo lo tendreis". Al voler millorar se'n diu enveja....