Eleccions a la Generalitat

Ara si que podem dir que estem davant de la recta final cap a les eleccions a la presidència de la Generalitat de Catalunya. D'aquí poc més (o potser menys) de sis mesos tornarem a ser cridats a les urnes per escollir el nostre representat. Escollirem el nostre cap visible pero, molt més, escollirem el govern que portarà el full de ruta de les nostres vides durant la propera dècada. (En una situació com l'actual crec que el proper govern marcarà un espai de dues legislatures com a mínim...)
El que vull dir amb això és que estem davant de les penúltimes eleccions democràtiques, enteses de la forma que estan plantejades fins ara, clar. L'abstenció serà la gran protagonista. El poble està cansat de la política. Està cremat. Està tip de veure els episodis de corrupció que hi ha en els partits capdavanters quan agafen la cadira. Està tip de veure com es prioritza la poltrona als interessos dels veïns. Està tip de sentir-se marginat, discriminat i insultat. Està tip de veure injusticies, de les ajudes (regals) cap a la immigració, de que els hi diguin racistes, dels constants canvis a l'escolarització, de l'atur, de l'augment dels preus dels articles bàsics. Està tip de tot. Ja fa massa temps que el got a vessat.
Aquestes eleccions properes marcaran el canvi. L'abstenció del votant actual i el passotisme dels nous electors portaran les xifres a una situació ingovernable. Com es pot tirar endavant un païs amb set de cada deu habitants desencantats amb el món polític?
Aquesta serà la primera plantufada a la cara. La segona d'aquí a cinc anys, quan la situació continui igual que ara i els païs estigui completament a la deriva. Els votants extremaran xifres i podem entrar en un estat d'excepció continuat.
Aquestes eleccions properes haurien de ser un canvi generacional total. Ara toca governar a la generació dels '70. L'última generació que va néixer amb la dictadura. Aquests encara han tingut els seus avis/pares com a represaliats franquistes. Aquesta generació encara ha lluitat per aconseguir alguna cosa. Amb una classe social alta molt marcada estudiaven els qui tenien poder econòmic o que realment sobresortien per
damunt dels altres. Ara no. Ara tothom és capaç d'arribar a l'universitat. El nivell d'aquests universitaris és molt més baix que fa vint anys enrera.
La generació dels '70 és la que té que marcar aquest punt d'inflacció. El sistema electoral actual està a la UCI. Tot el que sigui mantindre als fòssils actuals ens portarà a una mort segura. L'únic estimulant per mantenir-nos vius és aquest. El relleu del vot està servit.