Tornem-hi?

Hola a tots!
Després de la paralització general del mes d'agost, ja torno a voltar per aquí. Us deixo una imatge de Lanzarote, indret escollit aquest any per les nostres vacances.
Una abraçada!

Una nova vida?

Ahir vaig viure un dels dies més complicats de la meva vida. Millor dit, complicat per que ens ho fem nosaltres, no per res més.
Ahir va ser el meu darrer dia a la feina que tants records em porta.
Tinc una sensació de buidor. Estic content d'haver fet el pas. De demostrar-me a mi mateix que soc capaç d'afrontar reptes en un altre àmbit, amb nova gent, en un lloc de nova creació, sense la companyia de les persones que m'han ajudat a créixer (personal i laboralment) tots aquests anys.
Deixo enrera grans moments, grans persones i alguna gran amistat. Tot serà diferent. Durant aquests dies que em tingut per despedir-nos sovint els hi he parlat de la resurrecció; -'és com morir en un indret i resucitar en un altre'- els hi deia.
La veritat és que tinc por de perdre'ls. Malgrat que sempre diem que els amics no es fan ni a l'escola ni a la feina, tantes hores compartides amb ells fa que siguin la teva segona familia.
D'altra banda no hi ha afirmació més certa que el temps tot ho cura. El dia vuit de setembre, una setmana després que haguem començat el curs laboral, ningú recordarà que vaig estar tot aquell temps allà. No em preocupa. Sé que la meva emprempta estarà present. Pot ser que no la vegin, però, el més important és que tú la sentis. El que si sé, és que jo sempre els recordaré a ells.