Som molts els que reclamem que la diada de Sant Jordi sigui considerada com a festiva en el nostre país i supleixi la tant nostrada Diada Nacional de l'11 de setembre.
Sant Jordi ens representa a tots. D'esquerres, de centre, de dreta, creients, agnòstics, beats, ateus, gais, lesbianes, demòcrates, apolítics, liberals, etc. En definitiva costaria trobar algú que no cel·lebri Sant jordi.
Ara bé, estem convertint un esdeveniment de color amb un mercadeig de roses i llibres. Molts direu, però no és pas d'aquest any. Cert. El que passa és que com que no s'ha sabut regular un fet com aquest, ens estem carregant la festa. És usual trobar parades de roses (les que més abunden) per tot arreu. Cantonades, sota porxos, carrers transitats, rotondes, i un llarg etc. Aquesta és la preocupació. Em donat llibertat absoluta per que qui vulgui, munti una carpa, una taula i a vendre. Aquest extrem és tant gran que fins i tot a la benzinera, al costat del pà calent de cada dia, t'hi trobes roses a dos euros amb cinquanta.
No Srs., no. La diada de Sant Jordi ha de ser festiva. Ha de ser la jornada aquella per gaudir de la parella anant a donar la volta per les places de les nostres viles. per gaudir del color que ens donen les flors i les parades dels llibres amb el sol de la primavera. Ha de ser una fira pels professionals del sector. Els llibreters que prou feina tenen a vendre tot l'any han de fer el seu particular agost. Els floristes han de poder fer bé la seva feina sense la competència deslleial que es troben a cada cantonada. No hi posem excepcions, sinó la fotarem al pal. Els llibres pels llibreters i les roses pels floristes. Els nens/es de les escoles que s'inventin un altre activitat. Que els polítics facin campanya sense podrir la festa (què pinten amb les seves paradetes venen roses?). I, sobretot, totes aquestes paradetes de rotonda i altres punts de venda deslleials, si us plau, que desapareguin. Per molt color que puguin donar, no ens ajuden a fer festa. Ens ajuden a aigualir-la i desprestijiar-la, ja que portem un festa del poble, una vegada més, a l'enriquiment per compte al·liè de les butxaques de quatre aprofitats.
diumenge, 25 d’abril del 2010
dissabte, 10 d’abril del 2010
Eleccions a la Generalitat
Ara si que podem dir que estem davant de la recta final cap a les eleccions a la presidència de la Generalitat de Catalunya. D'aquí poc més (o potser menys) de sis mesos tornarem a ser cridats a les urnes per escollir el nostre representat. Escollirem el nostre cap visible pero, molt més, escollirem el govern que portarà el full de ruta de les nostres vides durant la propera dècada. (En una situació com l'actual crec que el proper govern marcarà un espai de dues legislatures com a mínim...)
El que vull dir amb això és que estem davant de les penúltimes eleccions democràtiques, enteses de la forma que estan plantejades fins ara, clar. L'abstenció serà la gran protagonista. El poble està cansat de la política. Està cremat. Està tip de veure els episodis de corrupció que hi ha en els partits capdavanters quan agafen la cadira. Està tip de veure com es prioritza la poltrona als interessos dels veïns. Està tip de sentir-se marginat, discriminat i insultat. Està tip de veure injusticies, de les ajudes (regals) cap a la immigració, de que els hi diguin racistes, dels constants canvis a l'escolarització, de l'atur, de l'augment dels preus dels articles bàsics. Està tip de tot. Ja fa massa temps que el got a vessat.
Aquestes eleccions properes marcaran el canvi. L'abstenció del votant actual i el passotisme dels nous electors portaran les xifres a una situació ingovernable. Com es pot tirar endavant un païs amb set de cada deu habitants desencantats amb el món polític?
Aquesta serà la primera plantufada a la cara. La segona d'aquí a cinc anys, quan la situació continui igual que ara i els païs estigui completament a la deriva. Els votants extremaran xifres i podem entrar en un estat d'excepció continuat.
Aquestes eleccions properes haurien de ser un canvi generacional total. Ara toca governar a la generació dels '70. L'última generació que va néixer amb la dictadura. Aquests encara han tingut els seus avis/pares com a represaliats franquistes. Aquesta generació encara ha lluitat per aconseguir alguna cosa. Amb una classe social alta molt marcada estudiaven els qui tenien poder econòmic o que realment sobresortien per
damunt dels altres. Ara no. Ara tothom és capaç d'arribar a l'universitat. El nivell d'aquests universitaris és molt més baix que fa vint anys enrera.
La generació dels '70 és la que té que marcar aquest punt d'inflacció. El sistema electoral actual està a la UCI. Tot el que sigui mantindre als fòssils actuals ens portarà a una mort segura. L'únic estimulant per mantenir-nos vius és aquest. El relleu del vot està servit.
El que vull dir amb això és que estem davant de les penúltimes eleccions democràtiques, enteses de la forma que estan plantejades fins ara, clar. L'abstenció serà la gran protagonista. El poble està cansat de la política. Està cremat. Està tip de veure els episodis de corrupció que hi ha en els partits capdavanters quan agafen la cadira. Està tip de veure com es prioritza la poltrona als interessos dels veïns. Està tip de sentir-se marginat, discriminat i insultat. Està tip de veure injusticies, de les ajudes (regals) cap a la immigració, de que els hi diguin racistes, dels constants canvis a l'escolarització, de l'atur, de l'augment dels preus dels articles bàsics. Està tip de tot. Ja fa massa temps que el got a vessat.
Aquestes eleccions properes marcaran el canvi. L'abstenció del votant actual i el passotisme dels nous electors portaran les xifres a una situació ingovernable. Com es pot tirar endavant un païs amb set de cada deu habitants desencantats amb el món polític?
Aquesta serà la primera plantufada a la cara. La segona d'aquí a cinc anys, quan la situació continui igual que ara i els païs estigui completament a la deriva. Els votants extremaran xifres i podem entrar en un estat d'excepció continuat.
Aquestes eleccions properes haurien de ser un canvi generacional total. Ara toca governar a la generació dels '70. L'última generació que va néixer amb la dictadura. Aquests encara han tingut els seus avis/pares com a represaliats franquistes. Aquesta generació encara ha lluitat per aconseguir alguna cosa. Amb una classe social alta molt marcada estudiaven els qui tenien poder econòmic o que realment sobresortien per
damunt dels altres. Ara no. Ara tothom és capaç d'arribar a l'universitat. El nivell d'aquests universitaris és molt més baix que fa vint anys enrera.
La generació dels '70 és la que té que marcar aquest punt d'inflacció. El sistema electoral actual està a la UCI. Tot el que sigui mantindre als fòssils actuals ens portarà a una mort segura. L'únic estimulant per mantenir-nos vius és aquest. El relleu del vot està servit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
