Aprofitant festivitat de la diada de la setmana passada, vàrem estar allotjats a la Costa Daurada i vam aprofitar per voltar per les terres de l'Ebre, una de les zones més desconegudes per nosaltres ja que és el punt més allunyat des de casa nostra.
Després de visites vàries per Tivissa, Benissanet, Benifallet, Batea, entre d'altres arribàrem a Horta de Sant Joan. Moltes vegades havíem sentit el nom. La curiositat em matava. Què hi haurà per aquestes contrades? El resultat, un poble amb un nucli antic preciós. Carrers empedrats, estrets, disiformes, revirats, encisadors, on cada pedra sembla tindre un petita història per explicar. Picasso s'hi va perdre durant un temps per nodrir-se d'imatges per plasmar amb la seva peculiar pintura. No m'extranya pas. Els vilatans li han pagat posant-li una maravella de museu gens explotat pel que representa l'artista al nostre país i al veí. N'estic segur que si en lloc d'estar a Horta de Sant Joan estés a cent cinquanta quilòmetres més al nord seria la primera joia nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada