Digues per què avui m'has dit adeu. Ningú s'esperava que tot fos tant breu. Un cafè ha calgut per deixar-nos amb les mans buides, trist i decebut...
Ni tant sols un cafè. Ni tant sols un sofà. Ni tant sols aquella trobada sense res a dir però amb moltes coses a comentar. Tertulies, moments, jornades maratonianes, retrets esborrats el dia després, amics.
Simplement buidor, fredor. Moltes raons obvies, compartides en la majoria. Un fins després que tots sabem que és fins mai.
Probàblement ho trobaré a faltar. El temps dirà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada