Ho confeso. Sempre he estat un fan del Dani Flaco. Pel qui no el conegui, cantautor de L'Hospitalet amb una projecció grandiosa i amb un parell de CDs al mercat.
En el seu darrer treball 'Fuerzas de flaqueza' ens torna a recitar els seus millors poemes. El considero millor poeta que músic. No acostumo a valorar els treballs de ningú. No crec que estiguien condicions de fer-ho. En aquest cas tampoc ho faré. Només us animo a que gaudiu d'aquest fenomenal artista que ja s'han atrebit a comparar amb l'Antonio Orozco i fins i tot amb el gran Joaquin Sabina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Eiii!
Aquest divendres en Dani és a Mataró.
divendres, 14 / març / 2008
00:00h. | Sala Privat
Carrasco i Formiguera 32,
Pol. Ind. Plà d’en Boet.
MATARO
Aquest concert pertany a un festival:
CICLE DE MÚSIQUES TRANQUIL.LES 2008
Preu: ant: 8€. taq: 10€.
Punts de venda: Caixa Laietana, Discos Trak, Robafaves i www.atrapalo.com.
Salut!
Bé Miqui, jo també em confesso.
Vaig anar al concert d’en Dani sense saber exactament on anava, però ja m’estava bé perquè, tot i que no sempre surt bé, sempre m’ha agradat “experimentar” i “descobrir”.
Havia escoltat molts cops el nom de Dani Flaco però no li havia parat massa atenció, ni tampoc m’havia entretingut en buscar res d’ell.
Ja tenia decidit anar-hi (el Privat, com a sala de concerts, és gairebé una prolongació de casa) però de vegades, tot i així, m’ataca la mandra de darrera hora.
El teu comentari era una mena de garantia/empenta, així que això sumat a les dues “espontànies” que es van afegir, van ajudar a que no m’apalanqués.
I menys mal que no ho vaig fer.
Vaig sortir del concert amb l’esperit renovat, malgrat el cop baix de “Llegó la primavera” que em va posar del revés per uns instants.
No son només la seva música i les seves lletres, és tot ell plegat: el seu tarannà, el que transmet...
Està clar que un directe intimista, com son els del Privat, per fred que sigui, no és fred com escoltar un disc a pèl però... hi ha directes i directes.
Costa d’explicar, però segur que m’entens.
No sé on arribarà aquest noi però espero que lluny.
De moment ha acomplert el seu somni de plegar de la SEAT i viure de la música, que ja és molt.
Feia temps, des del “descobriment” d’en Rafa Pons, que no em “taladrava” amb un CD en repetició permanent. Per fi he pogut canviar el del cotxe, que ja tocava.
Gràcies pel comentari tan oportú! :)
Publica un comentari a l'entrada