El que estigui lliure de culpa.

Aquests dies de campanya electoral, de fet fa mesos que ho estem, es parla de totes les coses que li importen al país i que d'aquí vuit dies es tornaran a quedar aparcades en els calaixos dels despatxos dels polítics. Entre moltes d'elles hi ha el fenòmen migratori/invasor que ha patit aquest país en la seva darrera dècada.
L'altre dia comentàvem la situació amb els companys de feina i, en una intervenció brillant de l'Eduard Pujol, comentava que tots, sense excepció, estàvem marcats per una branca homòfoba, xenòfoba, racista i classista.
A qualsevol que li exposis se li posaran els pels de punta però, mirant fredament les definicions, veurem que té tota la raó.
Si la homofobia és l'odi o aversió cap al homosexuals, etc. ell exposa que tothom no vol que el seu fill sigui d'aquesta mena. Si després ens toca s'ha d'acceptar per que és el nostre fill però, en principi, tots ho rebutjem.
La xenofobia és l'odi o aversió als extrangers. Ningú s'ho considera però, en el fons, tothom té una vena que rebutja els foranis.
El racisme és la discriminació cap a una ètnia o raça de forma que un es considera superior als altres. Tots hem reprovat algun dia o altre algun tipus de raça sigui pel fet que sigui, xinesos, rumanesos, sudamericans, subsaharians, magrebins, etc.
El classisme és la discriminació a la pertinença de determinades classes socials. Quantes vegades us heu apartat d'un pidolaire o heu girat el cap per no veure'ls?
Tots, absolutament tots, hem comès alguna vegada algun tipus d'aquestes errades socials. No per això se'ns pot titllar d'aquesta mena, de la mateixa manera que tampoc a ells cap a nosaltres.
Ells estan aquí per poder fer el que no poden fer en el seu país. Treballar i treure's un sou per tirar endavant la seva familia.
Es veritat que se'ls hi ha facilitat l'accés al país i que se'ls ha ajudat més que no pas a gent de la terra que també ho necessitava, però, això no és per la seva culpa!
Ja sabem qui en son els responsables de la situació. Els polítics.
Caldria que tots féssim un exercici de reflexió i ens miréssim al mirall. De veritat hi veiem tantes diferències entre uns i altres? Si tots vàrem sortir del mateix lloc, del "Big bang", d'Adam i Eva, de l'evolució, etc. per què no conviure en armonia?
Darrerament he rebut missatges al meu correu-e on s'hi veuen 'animals' retrobant-se amb éssers humans que abans els havien cuidat. Les imatges son entendridores. Sembla mentida que després ens autoanomenem racionals i no sapiguem ni acceptar que hi ha persones que es volen assimilar a nosaltres.