Sense tinta al tinter...

Fa molts dies que no poso lletres en el meu 'blog'...
Suposo que els darrers esdeveniments viscuts no em deixen massa temps lliure en el meu 'cervellet' per deleitar-vos amb les meves enlluernades.
No és per falta de temps. Des d'ahir, tres de gener de dos mil vuit, estic de baixa, un cop més, pel meu maleït genoll esquerra. Per què després diguin que les esquerres son bones...
Com sempre han arribat els propòsits del nou any. N'hi ha que sempre fan gràcia; aprendre anglès, rebaixar vint-i-cinc quilets, treballar menys, guanyar més diners....i, els qui ho fan, deixar de fumar.
Com pot ser que ens torturem, ja als primers dies de l'any, amb promeses que tots sabem que costen de complir? Maleïda societat!
Sembla una tradició més d'aquestes fastigoses festes, burgeses, eclesiástiques i consumistes. Us heu adonat de cuantes festes tenim el proper any? Dotze més dues locals, com sempre... Quantes d'elles estan imposades pel clero o en tenen relació? Vuit! Si hi afegim les locals, que generalment es regeixen per algun sant, deu. I encara tinc dubtes si el primer d'any hi té relació o no!
Com pot ser que no es declarin com a país laic d'una punyetera vegada i així es podran repartir les festes d'una forma una mica més coherent. Quin sentit té que el desembre tingui quatre de les catorze festes? Com pot ser que en el mes d'agost, quan generalment la majoria de la població està de vacances, ens col·loquin una festa per obra del màgic Andreu?
Per què en un país on l'immigració ronda el 25% es manté la setmana santa? No els hi estan donant drets de tota mena als immigrants? Que també els hi donin els religiosos. Ah! Clar! Aquest és intocable.
Mentre hi ha països on la laicitat no és obstacle en la vida dels contribuents, aquí encara hi ha senyors com els de CiU, que per donar suport a la carta magna catalana, posen el condicionant de que es tregui el terme 'país laic' a l'apartat de l'ensenyament.