dissabte, 8 de desembre del 2007

L'etern problema de les rodalies a Catalunya

Ahir, em vaig trobar amb la necessitat d'agafar un tren de rodalies des de Barcelona a Granollers. Donat el lloc on em trobava vaig anar a l'estació de Sants a procedir en l'intent.
La primera escena, digne de qualsevol capítol del Mr. Bean, ens la dona el primer grup de màquines expenedores. Mentre feiem cua, una desena de persones, una de les dues màquines es va resetejar. Crec que és una mica pobre que només hi hagi dues màquines en el centre del vestíbul. En una de les vores n'hi ha més, això si! Si no recordo malament cinc o sis. M'arriba el meu torn, dos bitllets, etc. 3,90€. Els bitllets no funcionen, els introductors perfectament tapats amb cinta aillant, i no m'accepta cap de les 4 monedes de 2€ que porto. M'acosto a una informadora. La solució? Anar a una altra màquina mentre aquesta segueix enganyant a la gent....
Compro el bitllet. Anem a l'andana a buscar el tren. A quina hora surt? Les pantalles no ofereixen informació... Vaig a un taulell d'informació amb unes noies noves. Sorpresa! No tenen horaris de tren de la línia de Vic i, a sobre, no saben ni per quina via circulen.... Ens adrecem als mostradors d'informació de tota la vida i un noi molt agradable ens sol·luciona la papereta. Via vuit d'aquí dos minuts, en el tren hi posarà un rètol de Vic. Corredisses per arribar-hi. Quan arribem a l'andana, un grup de sis o set informadors, tots identificats, esperen a la gent per 'ajudar-los' a trobar el seu comboi. Arriba un tren amb les llums apagades. És aquest? - ens preguntem. No hi ha el rètol de Vic. Passa de llarg.... després de cinquanta metres es para. Veiem que a la part de darrera, en el mig de la merda que porta, es veu un rètol de Vic. Sort que els informadors no van obrir boca per que, sinó, no haguéssim agafat el tren.

1 comentari:

Xesca ha dit...

Hola Miqui!

Moltes gràcies per partida doble pel comentari al blog.
Una per les teves paraules i l’altre pel detall d’haver posat Ausetania... mira que m’ho vaig anotar, eh!
Però jo vaig anotar Ausitania i, es clar... el Sr. blogger em deia que deixes les drogues :)

Curiós això que expliques de la màquina expenedora de l’estació de Sants.
Si era la de l’esquerra, mirant des del front, el diumenge dia 2 ja era espatllada.

Per motius més que obvis, no acostumo a agafar massa el tren, però aquell diumenge uns amics meus estrenaven obra de teatre al Centre Catòlic de Sants, i vaig pensar que donada la proximitat a l’estació i el problema de les obres que hi ha a la zona, seria millor anar-hi en tren.

Doncs bé, a l’hora de tornar i amb pressa perquè el tren era a punt de passar, a la maquineta de marres no li donava la gana d’expedir el bitllet. Després de molts intents i combinacions de diferents monedes, va sortir, però ja no hi havia pressa: el tren ja havia marxat.
Sort que cap a Mataró van bastant seguits si no...

Per molt que s’empenyin en publicitar per a que deixem el cotxe a casa, fa anys que vaig arribar a la conclusió de que per a viatjar en transport públic s’ha de tenir molt de temps i uns horaris una mica flexibles a més a més de peculiars.

¿Saps que no es pot anar de Mataró a Vic sense passar per Barcelona?
Però això no es el més divertit.
El més divertit (si no ha canviat en poques setmanes) es que en dissabte el darrer tren per a tornar de Vic a Barna es a les 21:10 i el darrer autobús a les 18:30h...

Horari Chiqui-Park... El problema es que ja hem passat d’edat :)

Gràcies.
Un petó i fins aviat!