El difícil món de la faràndula

Avui, en un dia com un altre, m'he llevat i he fet el repàs general de les noticies del món i dels escrits dels meus amics en els seus blogs.

M'ha sorprès amb la contundència que l'Ignasi, i la seva llibreta d'apunts, criticava la sonorització de l'espectacle que va assistir ahir a la nit. M'ha sorprès per què creia que la vida del tècnic de so mediocre havia quedat enrera. Desconec qui portava l'espectacle però és una llàstima que no s'inverteixin els diners que calen per potenciar un esdeveniment lúdic d'aquest tipus, ja sigui amateur o semiprofessional.

Una vegada comentava la situació amb un antic amic meu, el Francesc Busquets (reconegut tècnic de so de moltes bandes nacionals i amb una trajectoria professional envejable) que la figura del tècnic era molt més important, fins i tot, que la del músic. El tècnic és l'encarregat de que allò que passa allà dalt de l'escenari funcioni. Que tot soni en corcondància, que quan és necessari donar més volum per aquí li doni, etc, etc. Recordo una anècdota que em va explicar de la seva etapa amb Els Pets. Durant la seva gira amb el 'Bon dia'', suposo que tots recordareu l'entrada de la cançó que dona títol a l'àlbum amb els cops de caixa del bateria..., abans de començar aquest tema li donava més presència de greus a la caixa per què els hi vibressin els ous a tots els mortals assistents a la festa i donar la força que necessitava la cançó en el seu començament. Això donava una trempera especial al públic.

Amb això vull dir que, tenim poca cultura de directe en el nostre país però, fets com aquest que comenta una persona que porta més de cent actuacions en directe a les seves espatlles com és l'Ignasi, fan que el públic prefereixi tancar-se en una discoteca abans d'anar a escoltar una "banda d'arreplegats que només fan fressa."

Molta part de culpa la té l'organització. Com que majoritàriament aquests actes els organitzen entitats vinculades als ajuntaments, el pressupost és més aviat baix o, fins i tot, inexistent. Retallen despeses per totes bandes i després ens obliguen a actuar per 'la patilla'. Per portar tècnics d'aquesta mena no val la pena ni que te'ls portin...

A tot això només faltaria afegir el fet de que estem en un país on és políticament incorrecte cantar amb la llengua del país veí. No passa res si ho fas en anglès o francès però en castellà sembla que està mal vist.

A les nostres pròpies carns, amb La Noche del Leeds, ens em trobat autèntiques massacrades per part de tècnics de 'can pacotilla', que no son res en aquest món de l'espectacle però ells prou que s'ho creuen, pel fet d cantar en castellà. Recordo una memorable actuació en el barri de Santa Anna on, curiosament, les altres bandes convidades no van tindre cap problema i, en canvi, nosaltres no vàrem gaudir del nostre espectacle per que no sonaven els monitors d'escenari...

El colofó final. La primera cosa que tens que fer al arribar amb tota aquesta colla d'aficionats en el món de la sonorització, és oferir-els-hi una cervesa i una calada del teu porro. Si no vas d'aquest pal, ets una persona aburrida i no encaixes amb els estandards de la festa.

Sentit-ho molt per a ells, seguirem sense encaixar molt de temps....