Amics! És veritat! El canvi climàtic és una realitat.
Segurament no cal que us torni a matxacar amb aquest tema. Tots hem pogut comprobar que el temps no es comporta com fa quinze o vint anys enrera. Ara bé, això és el que nosaltres creiem, ja que no hi dades de més de 100 anys enrera.
Posant aquesta idea per davant caldria dir que la situació no és alarmant. Posant la idea amb les dades que tenim és ben clar que necessitem fer-hi alguna cosa. Creiem que les apagades, voluntaries, de llum com la que es va fer abans d'ahir dijous serveixen per alguna cosa? Si la gent no ho fa és per varies raons.
La primera per que prou feina tenen anar-se a preocupar d'aquestes collonades. És trist però és així.
La segona és que veiem que, mentre nosaltres apaguem el llum, la fàbrica del costat de casa, ha invertit en dues xemeneies noves que em fotaran més fum a casa meva. Hi deu haver un mon pels treballadors i un altre per les factories. El canvi climàtic no els hi deu afectar, il·lús de mi....
La tercera, les injusticies entre veins. M'explico. Els que vivim en pobles petits fora de la gran corona metropolitana, ens obliguen a fer recollida selectiva. La primera pregunta que et fa la gent quan vas per les cases a explicar-els-hi la importancia que té és, i si no ho faig que passa? I això té que fer-ho tothom? (en clara al·lusió a les grans concentracions urbanes)
A nuclis petits, amb la recollida porta a porta, sabem ràpidament qui està incomplint les normes de recollida i, si cal, se li torna a explicar. Sabeu el que fan els habitants de segona residència? Ho foten tot al mateix sac i a la primera paperera o al primer contenidor que troben. La gent es cansa de fer la recollida selectiva per que saben que a Barcelona i ara metropolitana no es fa. Si resulta que en aquesta zona hi viu un 50% de la població catalana, de què serveix que tota la resta ho fem i ells no? No els hi intentis explicar que per fer un desert es necessiten molts grans de sorra i tots son importants, a la que et toquen la butxaca s'acaben els miraments. Una de les frases, també més habituals és, -jo ja pago la recollida no? Doncs que posin una persona, o varies, a triar-ho...
La sensació que tinc és que vivim en un país acomodat. Que tothom ja viu bé amb el que té i, igualment, si no em sembla bé, no podem fer-hi res. Aquest fet s'ha pogut veure clàrament amb els incidents del transport públic, amb la sanitat i, fins i tot, amb la política.
Aquest és país que volia el PP. Aquell que deixés d'interessar-li el fenomen polític per que no era proper a ells. La política pels polítics i pels que tenen diners. Tornar al sistema feudal en versió moderna. La part trista és que després de quatre anys veiem que als governants d'ara, de les espanyes i de Catalunya, ja els hi va bé aquest sistema. Després les abstencions son massa grans. Tots prometen que faran alguna cosa per fer-hi front i, al cap de tres mesos, ja ningú ho recorda. Ara en venen unes altres. Tornarem amb el mateix 'cuentu'. Que s'ho facin mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada