Ahir

Ahir tenia un dia dels anomenats normals. Sense presses, sense històries d'alcoholitzats intentant treballar, sense preocupacions. Un dia dels que t'aixeques al matí i t'importa una merda tot.
Aprofitant la sortida a Granollers vaig passar a saludar als antics companys de feina i jefes. Tot en ordre. Com ha de ser. Un tracte afable amb tothom. Una experiència nova i alhora normal.
Una tarda còmoda amb una xerrada intensa amb el meu jefe.
Al vespre, de camí cap al bar on havíem quedat, em trobo el meu germà Albert i comentem quatre coses. És en aquest moment quan una situació diferent ens perturba la nostra xerrada.
Quatre capullets que anaven en cotxe fan el gest d'atropellar una noia marroquina que creuava una cruïlla sense pas de vianants. La noia es para. Els nois fan sonar la botzina i també paren. Quan ella torna a iniciar la marxa per que el vehicle està aturat ells tornen a simular que volen iniciar la marxa i tornen a fer sonar el claxon. Ella arrenca a córrer i els hi deixa anar un "imbécil" en un perfecte castellà. Els nois marxen rient...
La noia no tenia raó. Creuava per on no tocava...
Els nois 'només' volien riure's d'ella...
Al final la nostra conversa truncada per un petit moment (10 seg. no pas més) de dues persones incíviques. Una amb una arma a les mans i l'altra indefensa però igualment culpable.