divendres, 23 de maig del 2008

El Fòrum de Futbol Sala. L'adéu a un clàssic

Haig de confessar que em fa molta pena escriure sobre aquesta noticia que em va donar l'amic Vili abans d'ahir.
Després de disset anys consecutius participant en tornejos d'estiu ,i durant unes quantes edicions en el Comarcal, el Fòrum deixa d'existir i enguany no participarà en la XVIII edició del torneig de futbol sala de Santa Anna. Des de la seva re-creació mai havia faltat a la cita anual d'estiu.
Crec que hi ha la cara bona del fet. La cara amable. La dels amics que hem fet durant tots aquests anys a les diferents pistes on s'ha jugat i molt especialment, els amics de la colla del Fòrum. Sense ells segurament la nostra etapa d'adolescencia i de joventut no hagués estat igual. Aquella pinya dels dissabtes al vespre al local del Fòrum, veient els partits de futbol per la tele, amb el sopar (les truites de cigrons d'en Santi...), les partides de cartes abans d'anar a la disco, les festes d'aniversari, les festes senyalades... Aquesta és la part més bonica de la història. No haguéssim sigut capaços de portar un torneig de la magnitud que vam aconseguir si no hagués estat per l'amistat que ens unia.
Ara ens toca viure la part trista. El veure el Fòrum jugar cada any a Santa Anna indirectament ens feia sentir encara units. Dins d'aquell equip hi havia l'ànima de les persones que tantes hores haviem dedicat al torneig i moltes més fora d'ell. Ara ens hem fet grans. Comença una nova etapa. Comença l'etapa de veure com els nostres fills (els que no en tenim encara ens tocarà esperar una miqueta...) agafen el nostre relleu com nosaltres ho vam fer dels nostres pares. Seran temps diferents. Ni millors, ni pitjors. Senzillament diferents, però nosaltres els hi podrem explicar que va existir un gran equip de futbol sala, però, més gran encara, una gran amistat: El Fòrum.

1 comentari:

jordilndl ha dit...

Em quedo amb la última imatge de l´ equip de F.S. del Fòrum, la del Jofre plorant l´ any passat al final del partit en que vàren quedar eliminats del torneig de Santa Anna. Tot està condemnat a ser un record, una imatge difuminada, una foto a la cartera dels anys. També tinc la sensació de perdre una part de mí.