Carta al president de la Generalitat

Benvolgut president de Catalunya, anteriorment ja m'havia posat en contacte amb el seu antecessor en motiu de les obres de la C-25, eix tranversal de Catalunya. En aquestes comunicacions li mostrava la preocupació dels residents a les zones afectades per les obres del desdoblament d'aquesta via i en totes elles havia rebut respostes protocolaries que no definien en cap cas una resposta clara a la problemàtica presentada. Aquesta preocupació ve donada per la mala senyalització dels trams d'obres i la perillositat que suposa circular per aquesta via. Les línies del traçat provisional es sobreposen a les originals i generen un encreuament confús fins i tot pels que hi circulem diàriament perquè no tenim una altra opció coherent. Tot això, afegit al gran nombre de vehicles de gran tonatge que atravessen el nostre país, fan d'una autèntica ruleta rusa una via principal tant transitada. Darrerament s'ha incrementat el nombre de vehicles que avancen trepitjant la línia continua tips de circular quilòmetres darrera d'aquests camions que, en algun tram, no passen dels 30 Km/h. Quan la carretera estigui oberta al transit de forma definitiva aquests vehicles continuaran circulant a aquesta velocitat generant un risc de col·lisió dorsal. Crec que seria bo que aquest tipus de vehicles no poguessin circular per aquesta carretera mentre existeixin aquestes obres. (queda clar que només em refereixo als que estan en transit. Els del territori català han de poder fer la seva feina normalment. Reduiríem molt el risc.). Alhora, una vegada finalitzades les obres aquests vehicles han de contribuir a pagar les mancances del país i poder retornar als catalans allò que el seu govern els hi ha pres com pot ser una sanitat digna. Les retallades en sanitat han quedat demostrades que no han obtingut l'impacte que havien previst. Ara estan amenaçant de fer pagar unes multes completament desproporcionades als ciutadans que estan tips de la mala gestió del seu govern i les seves negatives a retirar els peatges en benefici dels seus amics de les concessionàries. I vostè considera que aquest govern que presideix és el que va prometre als catalans a les darreres eleccions? Aquest és el govern dels millors? Francament sr. Mas, aquest govern és el de sempre, el que ajuda als seus quatre amiguets prevaricadors com el sr. Millet que, per no tocar el tema que els esquitxaria a tots, ho callen i desvien la problemàtica de la crisis als contribuents que son els únics que no tenen culpa del què està passant. Que tinguin un bon dia que el necessitarà. Visca Catalunya lliure.

Neu de febrer.... (2 de febrer de 2012) (2a. part)

Aquí unes fotos noves. Alguna de la pujada del poble. Està tot impracticable. No es puja ni amb 4x4... El camió de la sal li ha costat deu i ajuda arribar a dalt...

Neu de febrer.... (2 de febrer de 2012)

Quin és el camí correcte?

Ens trobem davant d'un moment únic, o no, en el panorama mundial. El mateix decorat que cent anys enrera ens va portar a la primera guerra mundial. Espero que haguem après la lliçó i no caiem en l'error d'èpoques no tant llunyanes.
Ara bé, en el petit país català hem de decidir d'una vegada cap a on volem tirar. Sempre hem sentit a dir que en època de bonança no es poden proclamar sobiranies pel poc seguiment del poble. Ui, ui. A mi no m'emprenyeu que jo estic molt bé assegut al sofà veient la repetició del partit de 'La Roja' d'ara fa un any... Però no és el cas. Estem en un moment delicat. La classe política més qüestionada que mai pels afers Palau de la Música, Gürtel i els helicòpters del parlament. Afegit a tot això ara ens apujen l'aigua per treure el dèficit de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua). Srs. Prou! No podem pagar a Madrid i a Barcelona cada vegada més. En definitiva el problema dels xorissos Millet i Montull i tots els excessos de funcionariat els acabem pagant els quatre que encara treballem. Si, si. Per què només som quatre ja... Potser caldrà plantejar-nos d'una vegada si val la pena continuar amb la marca Catalunya. Potser valdria la pena tornar tot el que ens han traspassat i dissoldre Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, Vegueries futures, etc. i que ens governin des del centre de la pell de vaca. Eliminant tots aquests funcionaris sobrants si que retallarem despeses!
Igualment estem en un punt on ningú voldrà ficar-se a la política. Quan al setembre ens rescatin els europeus (si ho fan) els mestres d'escola tornaran a passar gana com es deia en els anys 50-60 i d'aquí a 30 anys el nivell d'estudis de les generacions futures tornarà al nivell que mereixem. De classe obrera, amb un bon FP, i amb carrera universitaria el qui s'ho pugui permetre i que sigui vàlid, no com ara que hi ha nois/es amb més carreres que les mitges de la Carmen de Mairena.

Càlcul condensadors per motors trifàsics amb xarxes monofàsiques

Per calcular el valor d'un condensador que alimentarà un motor trifàsic en una xarxa monofàsica utilitzarem:

Cc= 50*P*(220/Vl)2(quadrat)*50/f

Donde:
Vl : es la tensión de línea.
P : es la potencia del motor en Cv.
f : es la frecuencia de la red.

Font:
http://www.nichese.com/mono-trifa.html

Em mullo a les vigatanes

De molts és sapigut el meu interés per la política. M'agradaria fer una petita llista del que penso referent a la intenció de vot a Vic de cara a les municipals del 22 de maig.

CiU, 10/11
PSC, 4/5
ERC, 3/4
CUP, 1/2
PxC, 1/2
ICV, 1/2

PP i SI, es quedarien sense representació...

Retallades a la sanitat pública... i concertada

Aquests dies no es fa res més que parlar del Sr. Boi Ruiz, conseller de sanitat de la Generalitat, ha planejat un sistema de rescat de l'economia catalana retallant un 10% els pressupostos dels centres assistencials de Catalunya. Amb aquesta xifra volen posar el país de cap per avall per treure les púrries i crear un sistema sanitari sostenible (sic).
Res més lluny que la realitat. El que volen aquests 'mangantes' és salvar el cul i els sous dels seus amiguets. Com sempre. El problema és que ho volen fer carregant-se l'estat del benestar i fent-nos pagar els desfalcs d'uns i altres i les inflades de butxaques de tota la democràcia als quatre currants de base que estem traient les castanyes del foc.
Quan serem capaços de fotre un cop de puny a la taula, sortir al carrer i fer caure aquests maleïts governs de pantomima que ens estan fotent enlaire tot un país.
Som uns covards... El sofà és molt tou. S'hi està molt bé... Quan no tinguem res a fer ens lamentarem del que han fet, que si haguéssim fet això o allò, etc. Però serà massa tard.
En un moment com l'actual és l'únic que es pot fer. INDEPENDÈNCIA o SOTMISIÓ?
Escolliu...