Per calcular el valor d'un condensador que alimentarà un motor trifàsic en una xarxa monofàsica utilitzarem:
Cc= 50*P*(220/Vl)2(quadrat)*50/f
Donde:
Vl : es la tensión de línea.
P : es la potencia del motor en Cv.
f : es la frecuencia de la red.
Font:
http://www.nichese.com/mono-trifa.html
divendres, 10 de juny del 2011
dimarts, 22 de març del 2011
Em mullo a les vigatanes
De molts és sapigut el meu interés per la política. M'agradaria fer una petita llista del que penso referent a la intenció de vot a Vic de cara a les municipals del 22 de maig.
CiU, 10/11
PSC, 4/5
ERC, 3/4
CUP, 1/2
PxC, 1/2
ICV, 1/2
PP i SI, es quedarien sense representació...
CiU, 10/11
PSC, 4/5
ERC, 3/4
CUP, 1/2
PxC, 1/2
ICV, 1/2
PP i SI, es quedarien sense representació...
divendres, 4 de març del 2011
Retallades a la sanitat pública... i concertada
Aquests dies no es fa res més que parlar del Sr. Boi Ruiz, conseller de sanitat de la Generalitat, ha planejat un sistema de rescat de l'economia catalana retallant un 10% els pressupostos dels centres assistencials de Catalunya. Amb aquesta xifra volen posar el país de cap per avall per treure les púrries i crear un sistema sanitari sostenible (sic).
Res més lluny que la realitat. El que volen aquests 'mangantes' és salvar el cul i els sous dels seus amiguets. Com sempre. El problema és que ho volen fer carregant-se l'estat del benestar i fent-nos pagar els desfalcs d'uns i altres i les inflades de butxaques de tota la democràcia als quatre currants de base que estem traient les castanyes del foc.
Quan serem capaços de fotre un cop de puny a la taula, sortir al carrer i fer caure aquests maleïts governs de pantomima que ens estan fotent enlaire tot un país.
Som uns covards... El sofà és molt tou. S'hi està molt bé... Quan no tinguem res a fer ens lamentarem del que han fet, que si haguéssim fet això o allò, etc. Però serà massa tard.
En un moment com l'actual és l'únic que es pot fer. INDEPENDÈNCIA o SOTMISIÓ?
Escolliu...
Res més lluny que la realitat. El que volen aquests 'mangantes' és salvar el cul i els sous dels seus amiguets. Com sempre. El problema és que ho volen fer carregant-se l'estat del benestar i fent-nos pagar els desfalcs d'uns i altres i les inflades de butxaques de tota la democràcia als quatre currants de base que estem traient les castanyes del foc.
Quan serem capaços de fotre un cop de puny a la taula, sortir al carrer i fer caure aquests maleïts governs de pantomima que ens estan fotent enlaire tot un país.
Som uns covards... El sofà és molt tou. S'hi està molt bé... Quan no tinguem res a fer ens lamentarem del que han fet, que si haguéssim fet això o allò, etc. Però serà massa tard.
En un moment com l'actual és l'únic que es pot fer. INDEPENDÈNCIA o SOTMISIÓ?
Escolliu...
dissabte, 26 de febrer del 2011
I ara les municipals...
Si. Aquest blog només sembla un blog electoral... Sembla que només escrigui en època d'eleccions però és en aquestes jornades quan m'inspiro més. Per què serà?
Buidaré el pap. Fa uns dies em vaig creuar amb l'amic Ignasi Puig. Pels qui no ho recordin va ser primer tinent d'alcalde a Vic durant la darrera legislatura del gran Jacint Codina per CiU a Vic. L'Ignasi és de les persones més inteligents que m'he creuat a la meva vida. Li tinc una profunda admiració.
Comentant-li si tornaria mai a la vida política li vaig pronosticar una victòria aclaparadora de CiU a Vic a les municipals del 22 de maig de 2011. Penso que serà així per la bona tasca que han portat a terme aquests quatre anys. Crec que s'han sapigut publicitar i han pogut arribar a la gent que havien perdut en els darrers anys. El nou impuls de l'Artur Mas a la Generalitat conjuntament amb el desastre socialista al principat els ha col·locat en una posició immillorable per liderar quatre anys més a Vic amb una tranquilitat insultant en temps de crisi tant profunda com aquest.
És ben curiós que una ciutat com Vic sigui tant inamovible en vers al vot i que es confii tant amb un partit que governa per les desgracies dels altres i no pas per les seves virtuts. CiU és un partit gastat on a dins encara hi ha tota la caverna de l'era pujolista però la població ha preferit el vell conegut abans que el nou per conèixer.
Buidaré el pap. Fa uns dies em vaig creuar amb l'amic Ignasi Puig. Pels qui no ho recordin va ser primer tinent d'alcalde a Vic durant la darrera legislatura del gran Jacint Codina per CiU a Vic. L'Ignasi és de les persones més inteligents que m'he creuat a la meva vida. Li tinc una profunda admiració.
Comentant-li si tornaria mai a la vida política li vaig pronosticar una victòria aclaparadora de CiU a Vic a les municipals del 22 de maig de 2011. Penso que serà així per la bona tasca que han portat a terme aquests quatre anys. Crec que s'han sapigut publicitar i han pogut arribar a la gent que havien perdut en els darrers anys. El nou impuls de l'Artur Mas a la Generalitat conjuntament amb el desastre socialista al principat els ha col·locat en una posició immillorable per liderar quatre anys més a Vic amb una tranquilitat insultant en temps de crisi tant profunda com aquest.
És ben curiós que una ciutat com Vic sigui tant inamovible en vers al vot i que es confii tant amb un partit que governa per les desgracies dels altres i no pas per les seves virtuts. CiU és un partit gastat on a dins encara hi ha tota la caverna de l'era pujolista però la població ha preferit el vell conegut abans que el nou per conèixer.
diumenge, 28 de novembre del 2010
28-N. Canvi a Catalunya?
Resultats de les eleccions a la Generalitat de Catalunya a Espinelves, 100% Escrutat
130 vots sobre 167 electors. 77,84%
CiU. 59
ERC. 16
Vots en Blanc. 11
SI. 10
Reagrupament. 9
PSC. 5
ICV. 4
PxC. 4
Vots nuls. 4
Els Verds. 2
POSI. 1
Des de baix. 1
PP. 1
Escons en blanc. 1
C's. 1
PACMA. 1
130 vots sobre 167 electors. 77,84%
CiU. 59
ERC. 16
Vots en Blanc. 11
SI. 10
Reagrupament. 9
PSC. 5
ICV. 4
PxC. 4
Vots nuls. 4
Els Verds. 2
POSI. 1
Des de baix. 1
PP. 1
Escons en blanc. 1
C's. 1
PACMA. 1
diumenge, 14 de novembre del 2010
La desafecció a la política una vegada més.
Ja la tenim aquí. La campanya per les autonòmiques catalanes del 28-N ha començat! Aquesta dada que tindria que omplir-nos de joia i alegria només ens porta maldecaps. En primer lloc per què cau el mateix cap de setmana que el clássic Barça - Madrid de futbol. Situació resolta pel Sr. Roures posant el partit en dilluns. Crítiques, calumnies, injuries, insults, etc. per fer la feina que li tocava. No entraré si està bé o no ho està. Senzillament es jugarà el partit i es paralitzarà el país de la mateixa manera que ho fa sempre. És més, els restaurants estaran contents per què no els hi treurà clients com diuen sempre...
El segon punt del maldecap és per què la gent ha de complir amb l'obligació d'anar a les diferents meses electorals. Ho sento, és el joc obligat com tants d'altres. Oi que no agrada pagar impostos? Oi que no agrada que ens treguin diners de la nòmina per la Seguretat Social ja que ens sentim desatesos quan ho necessitem però estem obligats a fer-ho? Doncs això és el mateix. El problema és que tindriem que sentir-nos orgullosos de cumplir amb una tasca molt important pel país però pel desencant cap a la política ens deixa amb el regust de perdre tot un dia per 60€.
El tercer punt del maldecap. A quí votem?
A ningú. Voteu a qui volgueu però aneu a votar. El meu consell és que voteu en blanc. Pràcticament la totalitat de partits son branques esporgades dels partits primaris. Les opcions noves dels partits catalans es veuen clàrament i ningú ho amaga. Reagrupament és un branca d'ERC, Solidaritat Catalana del Laporta hi té a les seves files a ex-membres de CiU i ERC, PxC de l'Anglada apareix a les emeroteques com a ex-membre de Fuerza Nueva i així en un llarg etc.
Voteu en blanc. Així serà la forma de donar un cop a la taula i que sàpiguen qui mana...
El segon punt del maldecap és per què la gent ha de complir amb l'obligació d'anar a les diferents meses electorals. Ho sento, és el joc obligat com tants d'altres. Oi que no agrada pagar impostos? Oi que no agrada que ens treguin diners de la nòmina per la Seguretat Social ja que ens sentim desatesos quan ho necessitem però estem obligats a fer-ho? Doncs això és el mateix. El problema és que tindriem que sentir-nos orgullosos de cumplir amb una tasca molt important pel país però pel desencant cap a la política ens deixa amb el regust de perdre tot un dia per 60€.
El tercer punt del maldecap. A quí votem?
A ningú. Voteu a qui volgueu però aneu a votar. El meu consell és que voteu en blanc. Pràcticament la totalitat de partits son branques esporgades dels partits primaris. Les opcions noves dels partits catalans es veuen clàrament i ningú ho amaga. Reagrupament és un branca d'ERC, Solidaritat Catalana del Laporta hi té a les seves files a ex-membres de CiU i ERC, PxC de l'Anglada apareix a les emeroteques com a ex-membre de Fuerza Nueva i així en un llarg etc.
Voteu en blanc. Així serà la forma de donar un cop a la taula i que sàpiguen qui mana...
dissabte, 14 d’agost del 2010
El valor de les persones
Ara fa poc menys de sis mesos vaig iniciar una nova aventura laboral. El fet de 'caure' en un organisme semi-públic com un hospital sociosanitari m'omplia d'orgull. La decisió del canvi ha estat encertadíssima. Em sento que estic fent una feina que m'agrada i em sento acompanyat per un excel·lent equip humà i professional. Segurament al llarg dels anys rebrem moltes crítiques Ja se sap, en el món sanitari, qualsevol error és magníficat pels seus efectes colaterals que pot tenir.
Des de molt al principi ens van allissonar per fer la nostra tasca i evitar caure en el sentimentalisme. Aquesta moralitat ens podria fer modificar la nostra capacitat actuadora a benefici d'usuaris i en detriment de l'empresa. En definitiva som una empresa i estem per guanyar diners.
Dic això per què un contacte amb l'Adela (auxiliar d'infermeria de la residència) em va fer canviar d'opinió. Ella té les coses molt clares. Encara que jo li recalqui que no podem fer-ho per què tenim ordres que així ens ho marquen, ella surt amb el comentari de que la bona voluntat va per sobre de tot i que només és cosa de pocs minuts, que no té que sortir escrit enlloc, que allò és l'única distracció per una persona que resideix en aquell centre, que nosaltres tenim la sort de poder sortir d'aquelles quatre parets i viure i veure món.
Després de tot això, quan amb bona voluntat com diu ella vas a veure a l'usuari i li arregles el televisor i veus que se li neguen els ulls per què feia dos dies que no podia veure'l, és quan entens que la bona voluntat va per sobre de tot i que és més important perdre cinc minuts amb una causa com aquesta que no pas en fer les tasques del dia a dia. Igualment acabaràs plegant més tard. Doncs si és així, almenys que sigui per una bona causa.
Des de molt al principi ens van allissonar per fer la nostra tasca i evitar caure en el sentimentalisme. Aquesta moralitat ens podria fer modificar la nostra capacitat actuadora a benefici d'usuaris i en detriment de l'empresa. En definitiva som una empresa i estem per guanyar diners.
Dic això per què un contacte amb l'Adela (auxiliar d'infermeria de la residència) em va fer canviar d'opinió. Ella té les coses molt clares. Encara que jo li recalqui que no podem fer-ho per què tenim ordres que així ens ho marquen, ella surt amb el comentari de que la bona voluntat va per sobre de tot i que només és cosa de pocs minuts, que no té que sortir escrit enlloc, que allò és l'única distracció per una persona que resideix en aquell centre, que nosaltres tenim la sort de poder sortir d'aquelles quatre parets i viure i veure món.
Després de tot això, quan amb bona voluntat com diu ella vas a veure a l'usuari i li arregles el televisor i veus que se li neguen els ulls per què feia dos dies que no podia veure'l, és quan entens que la bona voluntat va per sobre de tot i que és més important perdre cinc minuts amb una causa com aquesta que no pas en fer les tasques del dia a dia. Igualment acabaràs plegant més tard. Doncs si és així, almenys que sigui per una bona causa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
