Ausetania

Quin és el camí correcte?

2011-07-11T22:22:00.003+02:00

Ens trobem davant d'un moment únic, o no, en el panorama mundial. El mateix decorat que cent anys enrera ens va portar a la primera guerra mundial. Espero que haguem après la lliçó i no caiem en l'error d'èpoques no tant llunyanes.
Ara bé, en el petit país català hem de decidir d'una vegada cap a on volem tirar. Sempre hem sentit a dir que en època de bonança no es poden proclamar sobiranies pel poc seguiment del poble. Ui, ui. A mi no m'emprenyeu que jo estic molt bé assegut al sofà veient la repetició del partit de 'La Roja' d'ara fa un any... Però no és el cas. Estem en un moment delicat. La classe política més qüestionada que mai pels afers Palau de la Música, Gürtel i els helicòpters del parlament. Afegit a tot això ara ens apujen l'aigua per treure el dèficit de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua). Srs. Prou! No podem pagar a Madrid i a Barcelona cada vegada més. En definitiva el problema dels xorissos Millet i Montull i tots els excessos de funcionariat els acabem pagant els quatre que encara treballem. Si, si. Per què només som quatre ja... Potser caldrà plantejar-nos d'una vegada si val la pena continuar amb la marca Catalunya. Potser valdria la pena tornar tot el que ens han traspassat i dissoldre Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, Vegueries futures, etc. i que ens governin des del centre de la pell de vaca. Eliminant tots aquests funcionaris sobrants si que retallarem despeses!
Igualment estem en un punt on ningú voldrà ficar-se a la política. Quan al setembre ens rescatin els europeus (si ho fan) els mestres d'escola tornaran a passar gana com es deia en els anys 50-60 i d'aquí a 30 anys el nivell d'estudis de les generacions futures tornarà al nivell que mereixem. De classe obrera, amb un bon FP, i amb carrera universitaria el qui s'ho pugui permetre i que sigui vàlid, no com ara que hi ha nois/es amb més carreres que les mitges de la Carmen de Mairena.

Càlcul condensadors per motors trifàsics amb xarxes monofàsiques

2011-06-10T10:50:00.003+02:00

Per calcular el valor d'un condensador que alimentarà un motor trifàsic en una xarxa monofàsica utilitzarem:

Cc= 50*P*(220/Vl)2(quadrat)*50/f

Donde:
Vl : es la tensión de línea.
P : es la potencia del motor en Cv.
f : es la frecuencia de la red.

Font:
http://www.nichese.com/mono-trifa.html

Em mullo a les vigatanes

2011-03-22T20:08:00.002+01:00

De molts és sapigut el meu interés per la política. M'agradaria fer una petita llista del que penso referent a la intenció de vot a Vic de cara a les municipals del 22 de maig.

CiU, 10/11
PSC, 4/5
ERC, 3/4
CUP, 1/2
PxC, 1/2
ICV, 1/2

PP i SI, es quedarien sense representació...

Retallades a la sanitat pública... i concertada

2011-03-04T22:44:00.002+01:00

Aquests dies no es fa res més que parlar del Sr. Boi Ruiz, conseller de sanitat de la Generalitat, ha planejat un sistema de rescat de l'economia catalana retallant un 10% els pressupostos dels centres assistencials de Catalunya. Amb aquesta xifra volen posar el país de cap per avall per treure les púrries i crear un sistema sanitari sostenible (sic).
Res més lluny que la realitat. El que volen aquests 'mangantes' és salvar el cul i els sous dels seus amiguets. Com sempre. El problema és que ho volen fer carregant-se l'estat del benestar i fent-nos pagar els desfalcs d'uns i altres i les inflades de butxaques de tota la democràcia als quatre currants de base que estem traient les castanyes del foc.
Quan serem capaços de fotre un cop de puny a la taula, sortir al carrer i fer caure aquests maleïts governs de pantomima que ens estan fotent enlaire tot un país.
Som uns covards... El sofà és molt tou. S'hi està molt bé... Quan no tinguem res a fer ens lamentarem del que han fet, que si haguéssim fet això o allò, etc. Però serà massa tard.
En un moment com l'actual és l'únic que es pot fer. INDEPENDÈNCIA o SOTMISIÓ?
Escolliu...

I ara les municipals...

2011-02-26T00:52:00.002+01:00

Si. Aquest blog només sembla un blog electoral... Sembla que només escrigui en època d'eleccions però és en aquestes jornades quan m'inspiro més. Per què serà?
Buidaré el pap. Fa uns dies em vaig creuar amb l'amic Ignasi Puig. Pels qui no ho recordin va ser primer tinent d'alcalde a Vic durant la darrera legislatura del gran Jacint Codina per CiU a Vic. L'Ignasi és de les persones més inteligents que m'he creuat a la meva vida. Li tinc una profunda admiració.
Comentant-li si tornaria mai a la vida política li vaig pronosticar una victòria aclaparadora de CiU a Vic a les municipals del 22 de maig de 2011. Penso que serà així per la bona tasca que han portat a terme aquests quatre anys. Crec que s'han sapigut publicitar i han pogut arribar a la gent que havien perdut en els darrers anys. El nou impuls de l'Artur Mas a la Generalitat conjuntament amb el desastre socialista al principat els ha col·locat en una posició immillorable per liderar quatre anys més a Vic amb una tranquilitat insultant en temps de crisi tant profunda com aquest.
És ben curiós que una ciutat com Vic sigui tant inamovible en vers al vot i que es confii tant amb un partit que governa per les desgracies dels altres i no pas per les seves virtuts. CiU és un partit gastat on a dins encara hi ha tota la caverna de l'era pujolista però la població ha preferit el vell conegut abans que el nou per conèixer.

28-N. Canvi a Catalunya?

2010-11-28T20:57:00.002+01:00

Resultats de les eleccions a la Generalitat de Catalunya a Espinelves, 100% Escrutat

130 vots sobre 167 electors. 77,84%

CiU. 59
ERC. 16
Vots en Blanc. 11
SI. 10
Reagrupament. 9
PSC. 5
ICV. 4
PxC. 4
Vots nuls. 4
Els Verds. 2
POSI. 1
Des de baix. 1
PP. 1
Escons en blanc. 1
C's. 1
PACMA. 1

La desafecció a la política una vegada més.

2010-11-14T12:52:00.002+01:00

Ja la tenim aquí. La campanya per les autonòmiques catalanes del 28-N ha començat! Aquesta dada que tindria que omplir-nos de joia i alegria només ens porta maldecaps. En primer lloc per què cau el mateix cap de setmana que el clássic Barça - Madrid de futbol. Situació resolta pel Sr. Roures posant el partit en dilluns. Crítiques, calumnies, injuries, insults, etc. per fer la feina que li tocava. No entraré si està bé o no ho està. Senzillament es jugarà el partit i es paralitzarà el país de la mateixa manera que ho fa sempre. És més, els restaurants estaran contents per què no els hi treurà clients com diuen sempre...
El segon punt del maldecap és per què la gent ha de complir amb l'obligació d'anar a les diferents meses electorals. Ho sento, és el joc obligat com tants d'altres. Oi que no agrada pagar impostos? Oi que no agrada que ens treguin diners de la nòmina per la Seguretat Social ja que ens sentim desatesos quan ho necessitem però estem obligats a fer-ho? Doncs això és el mateix. El problema és que tindriem que sentir-nos orgullosos de cumplir amb una tasca molt important pel país però pel desencant cap a la política ens deixa amb el regust de perdre tot un dia per 60€.
El tercer punt del maldecap. A quí votem?
A ningú. Voteu a qui volgueu però aneu a votar. El meu consell és que voteu en blanc. Pràcticament la totalitat de partits son branques esporgades dels partits primaris. Les opcions noves dels partits catalans es veuen clàrament i ningú ho amaga. Reagrupament és un branca d'ERC, Solidaritat Catalana del Laporta hi té a les seves files a ex-membres de CiU i ERC, PxC de l'Anglada apareix a les emeroteques com a ex-membre de Fuerza Nueva i així en un llarg etc.
Voteu en blanc. Així serà la forma de donar un cop a la taula i que sàpiguen qui mana...

El valor de les persones

2010-08-14T08:34:00.002+02:00

Ara fa poc menys de sis mesos vaig iniciar una nova aventura laboral. El fet de 'caure' en un organisme semi-públic com un hospital sociosanitari m'omplia d'orgull. La decisió del canvi ha estat encertadíssima. Em sento que estic fent una feina que m'agrada i em sento acompanyat per un excel·lent equip humà i professional. Segurament al llarg dels anys rebrem moltes crítiques Ja se sap, en el món sanitari, qualsevol error és magníficat pels seus efectes colaterals que pot tenir.
Des de molt al principi ens van allissonar per fer la nostra tasca i evitar caure en el sentimentalisme. Aquesta moralitat ens podria fer modificar la nostra capacitat actuadora a benefici d'usuaris i en detriment de l'empresa. En definitiva som una empresa i estem per guanyar diners.
Dic això per què un contacte amb l'Adela (auxiliar d'infermeria de la residència) em va fer canviar d'opinió. Ella té les coses molt clares. Encara que jo li recalqui que no podem fer-ho per què tenim ordres que així ens ho marquen, ella surt amb el comentari de que la bona voluntat va per sobre de tot i que només és cosa de pocs minuts, que no té que sortir escrit enlloc, que allò és l'única distracció per una persona que resideix en aquell centre, que nosaltres tenim la sort de poder sortir d'aquelles quatre parets i viure i veure món.
Després de tot això, quan amb bona voluntat com diu ella vas a veure a l'usuari i li arregles el televisor i veus que se li neguen els ulls per què feia dos dies que no podia veure'l, és quan entens que la bona voluntat va per sobre de tot i que és més important perdre cinc minuts amb una causa com aquesta que no pas en fer les tasques del dia a dia. Igualment acabaràs plegant més tard. Doncs si és així, almenys que sigui per una bona causa.

Eleccions Municipals 2011

2010-07-25T18:56:00.002+02:00

D'aquí a poc més de 300 dies, o dit d'altre manera, 44 setmanes, ens tornarem a trobar amb unes eleccions municipals. Prèviament haurem viscut les eleccions a la Generalitat de Catalunya, esperem que amb grans canvis per poder treure el cap per damunt de la crisi actual.
A Espinelves, pel que sembla, no hi ha res clar. No sabem si l'actual grup de govern es tornarà a presentar o bé donarà pas a gent més capacitada que ells per portar un poble.
Avui repassava el seu fulletó de propaganda electoral. Esperpèntic. No han complert cap dels seus grans punts marcats en aquest tríptic. Com pot ser que es puguin escriure tantes mentides i no se'ls pugui demanar responsabilitats de cap mena?
No solsament han incomplert el programa electoral sinó que, a més, han endeutat el poble per molts anys i no han fet els deures obligatotis que els hi marquen des de les altes esferes com ara la presentació dels comptes i pressupostos. És de vergonya absoluta que ningú sigui capaç de plegar davant de tanta incompetència.
El Sr. Rajoy deia una vegada que per ser president del govern calia alguna cosa més que ser espanyol major d'edat. Jo afegiria que per ser alcalde també.
El grup de govern actual ens va enganyar quan es va presentar com a A.A.V.V. d'Espinelves i posteriorment en va fer un grup municipal. Ens va enganyar quan es van presentar per les eleccions i van passar casa per casa a vendre el seu projecte.
Ens han enganyat en fer-nos creure que ells eren la solució dels mals del poble i en canvi ens han portat una divisió molt marcada i, a sobre, culpant als altres d'aquest fet.

Festes de Santa Anna i Espinelves

2010-07-25T18:41:00.005+02:00

Aquest cap de setmana hem gaudit de les festes majors del barri de Santa Annna a Vic i la festa major d'estiu d'Espinelves. La primera la visc encara com la meva festa major (tot i no poder participar en cap de les activitats programades) i l'altra com la festa major del poble on visc (una festa major al nivell de l'Ajuntament actual. Descafeinada, buida d'idees i de contingut).
La festa major de Santa Anna em porta molts de records. Pràcticament la totalitat d'ells amb molt bon gust de boca i d'orgull d'haver estat una bona colla d'anys ajudant i una altra gran part organitzant.
M'agrada veure que després de vuit anys de no formar part de la junta de l'A.A.V.V. encara hi ha força per continuar endavant. M'entristeix veure que els meus companys marxen i es queda un gran buit que cada vegada costa més d'omplir.
S'ha perdut aquell sentiment de poble que tenien totes aquestes festes majors del diferents barris de la ciutat. Estem davant d'una nova generació que no els hi hem sapigut transmetre els valors que nosaltres havíem mamat i que feien que fossim una petita familia. El jovent d'avui, que és qui tindria que venir a rellevar-nos, no està ensenyat ni motivat per portar les regnes d'una comisió de festes, A.A. V.V., o similar. No els importa el que passa al costat de casa. Ells ja tenen on anar i no es mullen pels altres. És una pena però molta part de culpa la tenim nosaltres.

Sant Jordi descafeinat

2010-04-25T10:28:00.002+02:00

Som molts els que reclamem que la diada de Sant Jordi sigui considerada com a festiva en el nostre país i supleixi la tant nostrada Diada Nacional de l'11 de setembre.
Sant Jordi ens representa a tots. D'esquerres, de centre, de dreta, creients, agnòstics, beats, ateus, gais, lesbianes, demòcrates, apolítics, liberals, etc. En definitiva costaria trobar algú que no cel·lebri Sant jordi.
Ara bé, estem convertint un esdeveniment de color amb un mercadeig de roses i llibres. Molts direu, però no és pas d'aquest any. Cert. El que passa és que com que no s'ha sabut regular un fet com aquest, ens estem carregant la festa. És usual trobar parades de roses (les que més abunden) per tot arreu. Cantonades, sota porxos, carrers transitats, rotondes, i un llarg etc. Aquesta és la preocupació. Em donat llibertat absoluta per que qui vulgui, munti una carpa, una taula i a vendre. Aquest extrem és tant gran que fins i tot a la benzinera, al costat del pà calent de cada dia, t'hi trobes roses a dos euros amb cinquanta.
No Srs., no. La diada de Sant Jordi ha de ser festiva. Ha de ser la jornada aquella per gaudir de la parella anant a donar la volta per les places de les nostres viles. per gaudir del color que ens donen les flors i les parades dels llibres amb el sol de la primavera. Ha de ser una fira pels professionals del sector. Els llibreters que prou feina tenen a vendre tot l'any han de fer el seu particular agost. Els floristes han de poder fer bé la seva feina sense la competència deslleial que es troben a cada cantonada. No hi posem excepcions, sinó la fotarem al pal. Els llibres pels llibreters i les roses pels floristes. Els nens/es de les escoles que s'inventin un altre activitat. Que els polítics facin campanya sense podrir la festa (què pinten amb les seves paradetes venen roses?). I, sobretot, totes aquestes paradetes de rotonda i altres punts de venda deslleials, si us plau, que desapareguin. Per molt color que puguin donar, no ens ajuden a fer festa. Ens ajuden a aigualir-la i desprestijiar-la, ja que portem un festa del poble, una vegada més, a l'enriquiment per compte al·liè de les butxaques de quatre aprofitats.

Eleccions a la Generalitat

2010-04-10T08:59:00.002+02:00

Ara si que podem dir que estem davant de la recta final cap a les eleccions a la presidència de la Generalitat de Catalunya. D'aquí poc més (o potser menys) de sis mesos tornarem a ser cridats a les urnes per escollir el nostre representat. Escollirem el nostre cap visible pero, molt més, escollirem el govern que portarà el full de ruta de les nostres vides durant la propera dècada. (En una situació com l'actual crec que el proper govern marcarà un espai de dues legislatures com a mínim...)
El que vull dir amb això és que estem davant de les penúltimes eleccions democràtiques, enteses de la forma que estan plantejades fins ara, clar. L'abstenció serà la gran protagonista. El poble està cansat de la política. Està cremat. Està tip de veure els episodis de corrupció que hi ha en els partits capdavanters quan agafen la cadira. Està tip de veure com es prioritza la poltrona als interessos dels veïns. Està tip de sentir-se marginat, discriminat i insultat. Està tip de veure injusticies, de les ajudes (regals) cap a la immigració, de que els hi diguin racistes, dels constants canvis a l'escolarització, de l'atur, de l'augment dels preus dels articles bàsics. Està tip de tot. Ja fa massa temps que el got a vessat.
Aquestes eleccions properes marcaran el canvi. L'abstenció del votant actual i el passotisme dels nous electors portaran les xifres a una situació ingovernable. Com es pot tirar endavant un païs amb set de cada deu habitants desencantats amb el món polític?
Aquesta serà la primera plantufada a la cara. La segona d'aquí a cinc anys, quan la situació continui igual que ara i els païs estigui completament a la deriva. Els votants extremaran xifres i podem entrar en un estat d'excepció continuat.
Aquestes eleccions properes haurien de ser un canvi generacional total. Ara toca governar a la generació dels '70. L'última generació que va néixer amb la dictadura. Aquests encara han tingut els seus avis/pares com a represaliats franquistes. Aquesta generació encara ha lluitat per aconseguir alguna cosa. Amb una classe social alta molt marcada estudiaven els qui tenien poder econòmic o que realment sobresortien per
damunt dels altres. Ara no. Ara tothom és capaç d'arribar a l'universitat. El nivell d'aquests universitaris és molt més baix que fa vint anys enrera.
La generació dels '70 és la que té que marcar aquest punt d'inflacció. El sistema electoral actual està a la UCI. Tot el que sigui mantindre als fòssils actuals ens portarà a una mort segura. L'únic estimulant per mantenir-nos vius és aquest. El relleu del vot està servit.

Temps era temps

2010-03-05T19:21:00.002+01:00

Qui tenia que dir-ho. Fa gairebé 90 dies des de la meva darrera publicació en el blog. Han passat molts dies. Han passat moltes coses. A principis de setembre ja anunciava canvis. Aquests canvis han arribat i espero que m'aportin l'estabilitat que necessito per retrobar la meva ment i que s'acopli al meu cos que va deixar enrera fa molts mesos.
És un bon moment. El 5 de març de 2010. Cap data assenyalada, nostrada. Me la quedo. L'anomenaré la 'Autoresurrecció'

13D. Dia de l'alliberament del poble català

2009-12-11T23:07:00.002+01:00

Queda bé. Tindrem una festa més per celebrar el mes de desembre que gairebé no en té cap. Bé, de fet només canviarem el dia 6 pel dia 13. Qui diu que el 13 és un mal número? La veritat és que estem venent el peix abans de pescar-lo. Què coi! Disfrutem-ho ara que podem! De fet el mèrit tindria que atribuir-se'l Arenys de Munt amb el 13S. Un altre 13!
Estem en una fase complètament embrionaria del procés de creació del nostre estat propi. Com a la plataforma pro seleccions catalanes, que el tema va començar amb molta força. Poc a poc ha perdut aquella trempera de catalanisme desmesuradament necessitat per convertir-se en el folclore de les festes nadalenques. Com és normal la gent perd la il·lusió al veure que aquella selecció que ens representa només es queda en el partidet benèfic. Teniem gana de competició i això es palpava a l'ambient. Ara tothom ho veu molt lluny.
La consulta del 13D ha de servir per ser l'inici de la nostra sobirania. Sabem que no és vinculant. Tampoc ho era la de la constitució europea i bé que la van parar pel no de França. Sigui quin sigui el resultat no podem abaixar els braços. Hem de demostrar que hi ha unió de forces. Hem de demostrar que Catalunya està unida. Hem de demostrar que sabem molt bé el que volem i que, el que volem, és ser INDEPENDENTS.
Per una vegada que les grans forces polítiques catalanes s'uneixen fent front comú (el PSC ens ha demostrat que son la mà del PSOE...) els ciutadans hem de respondre amb una participació alta. Anem diumenge a votar. Anem a votar que SI. Anem a que els nostres avantpassats, allà on siguin, es sentin orgullosos de nosaltres. Anem a que les futures generacions es trobin aquell petit paradís que tantes vegades havia somiat el president Pujol. Malgrat no haver-lo votat mai, era el meu president. Ara mateix em sento orfe. No em sento representat enlloc del món.
Catalans, diumenge ha de ser el principi d'una nova història per Catalunya. El 13D de 2009 ha de marcar una empremta en el calendari d'efemèrides com el dia que Catalunya va tornar a ser lliure.

Mercat 'Medieval' Vic 2009

2009-12-08T12:41:00.002+01:00

Ahir vàrem anar a donar-hi una volteta. Crec que el vam poder recorrer tot. No hi ha sorpreses. No hi ha novetats. No hi ha al·licients nous. Els qui l'hem vist a néixer i créixer segurament ens passa el mateix. Lluny d'aquelles edicions que el mercat estava molt ben guarnit, parades engalanades, personatges d'època, carrers disfressats per embadalir a actòctons i foranis, l'edició d'aquest any he trobat que s'assimilava més a un mercadeig de menjar per satisfer estómacs famèlics.
No m'agrada que la única condició per ser medieval sigui que els firaires portin quatre gasses a sobre simulant vestits d'època. El mercat medieval ha perdut el toc màgic que tenien els carrers del nucli antic i és una extensió, en el mes de desembre, del mercat del ram.
El negoci està garantit. La magia no.

La Constitució Española...

2009-12-06T21:45:00.002+01:00

Avui escoltava el president del govern com deia que no calia reformar la carta magna española. Deia que ningú ho havia reclamat i que per tant ja estava bé com estava. De fet 'només' fa 30 anys. Clar. Les generacions actuals son pràcticament igual que les d'abans. És obvi que no es pot retocar cada deu anys però una rentada de cara no li vindria malament.
Tot això em porta a reflexionar. Potser millor que no ho toquin, no fos cas que passés com a Suècia. Aquell país que tantes vegades ens hem mirallat.
Resulta que tenien una llei tant 'passada de moda' que no deixava que els homosexuals donessin sang. Com que han progressat en les seves idees han decidit modificar aquest punt. Ho han resolt d'una forma 'brillant'. Ara deixen que donin sang sempre hi quan faci almenys un any que no tenen relacions sexuals. Sense comentaris...

El sistema electoral català

2009-11-23T20:32:00.002+01:00

Ara, a correcuita, ens hem enrecordat que Catalunya és la única comunitat autònoma esPPanyola que no té sistema electoral i que seria bo tindre'l.
Una vegada més els mateixos dirigents ens fan veure el que son. Poltrona, poltrona i més poltrona. Si no s'ha fet abans era per què ja els hi estava bé. No? Si no ja ho haguessin canviat.
Paral·lelament tenim la farsa del referèndum no vinculant per la independència de Catalunya. Malgrat que no sigui vinculant hauria de ser el més coherent possible. El deixar votar des dels setze anys i els immigrants sigui quin sigui el temps que fa que son al nostre petit país no ajuda a la participació creible. Jo seré el primer en no creurem el resultat. Doncs ara bé, si ni jo mateix m'ho creuré, com ho manipularan a la resta de l'estat? Està prou clar, no?
Ahir al mercat del diumenge a Vic, ens demanaven el vot. Ja podiem votar! I després què? El dia 13/12 hi podré tornar?? Credibilitat massa limitada. No volguem fer creure a base de mentides el que necessitem que la gent es cregui com una necessitat.

Jordi Basté. El davantal. 30/10/2009

2009-10-31T11:02:00.002+01:00

En una de les seves brillants intervencions dels seu espai el davantal, el Basté ahir ens va obsequiar amb aquesta maravella que tots hauríem de fer-nos nostra. Jo ja ho fe fet. Feu-la correr.

El davantal de Jordi Basté
Per qui no tingui ganes de llegir i vulgui reescoltar.

(Transcripció literal)
Cal veure, gairebé com una obligació, els Afers Exteriors del Mikimoto a TV3. És una obligació que tenim al país. És aire fresc. Obrir la finestra davant l'empastifada permanent que expliquem cada matí del què ens esta passant a Catalunya.
Veure que el país és petit però la nació és gran. Que tenim una terra magnífica i una gent maravellosa. Que Catalunya és de colors i que el blanc i negre és una altre època i hi ha poca gent.
Veure el Mikimoto als Afers Exteriors és la imatge d'un programa necessari per l'autoestima d'un país. Per descobrir que tenim catalana emigrant que viu a fora sense perdre el gust del seu origen.
Catalunya és l'Afers Exteriors, exemple de programa, exemple de comunicador copiat per altres grans cadenes espanyoles. El Mikimoto em va regar de nou l'autoestima ahir, després d'uns dies de depressió cuatribarrada.
Catalunya no son els Millet, els Montull i els qui puguin venir, ni els blanquejadors ni els que ens posen negres. Ni els lladres,ni els pressumptes, ni els corruptes. No ens equivoquem.
El nostre país és el del Dr. Baselga, Drs. Gatell i Clotet, Dr. Valentí Fuster. e la cuina del Ferran Adrià, dels germans Roca, de la Ruscalleda o del Fermí Puig. Al meu país hi juga un Barça catalanista, amb catalans i obert a tothom. A Catalunya tenim en Sergi López, tenim en Tàpies, en Llach, en Serrat, en Carreras, els Pets i en Guardiola. Hi tenim la sardana i els castellers, i els trabucaires i la Patum. La Cerdanya, el Tarragonès, l'Empordà, el Delta de l'Ebre, el Segrià, el Plà de l'Estany, Osona, el Bages i el Berguedà. A Catalunya tenim muntanya i tenim mar. Aigua i neu, i fins hi tot una muntanya santa amb una verge negra.
De gegants i de capgrossos, rumba i habaneres, i tenim mongetes que tapem les botifarres. I ens agrada l'olor de brasa i fem una cosa tant extranya com esclafar el tomàquet damunt del pa i rascar.
Al meu país es fa la castanyada i fem que les criatures demà arrebossin amb pinyons el massapà, com també els permetem, un dia l'any, fer cagar un bastó anomenat Tió, aviam si s'han portat bé.
I també tenim un Palau de la Música. I tant que el tenim!
El meu país és tant petit que és maravellós. I no podem perdre aquesta idea. Mai!
Tot i la pudor de podrit que no ens permet olorar els fems del camp que ens envolta.
El meu país ha de tirar endavant, hem de saber fer-ho. I al qui li correspongui ens ha de saber guiar. I haurem d'anar a votar. Si, si, si, si. S'ha d'anar a votar! No amics, no. Això no és Italia. Em nego! No ho permetrem. Això és Catalunya. La dels emprenedors que la volen tirar endavant. La dels científics, la dels artistes, la dels pensadors i qui se la faci seva, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin. Catalunya se sent. Catalunya no es pateix. És massa maravellosa per castigar-la amb quatre xorissos. Ens l'hem de creure. Alcem el cap d'una punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país, que se n'oblidi. Ens n'hem d'ensortir. Som-hi d'una vegada.

I a les ciutats...

2009-10-25T10:08:00.002+01:00

En el darrer escrit d'aquest blog us mostrava la meva preocupació per la mala conducció als pobles.
Ahir vàrem baixar a mercat a Vic. Em va agafar una ràbia, emprenyada, o com li volgueu anomenar, quan vaig veure que el flamant semàfor nou que han col·locat a la cruilla entre el carrer Manlleu i el Passeig no el respectava ningú. El més sorprenenet és que el qui no el respectava eren els vianants que, en massa, obligaven a aturar els vehicles. No anem pas bé...

La conducció en els pobles

2009-10-22T20:38:00.002+02:00

De vegades sembla que els ciutadans residents a les grans ciutats s'oblidin de l'ordre de la conducció quan visiten pobles rurals.
No fa pas massa dies, en el trajecte d'anar de l'entrada del poble fins a casa, em vaig trobar dos vehicles (evidentment no eren del poble...) que circulaven pel costat esquerra del carrer. El més sorprenent és que, després d'assenyar-els-hi que no anaven ben encaminats, encara et miraven amb un aire d'extranyesa com si el que feien fora el més normal de món.
No anem pas bé...

Catalunya vs. España

2009-10-18T20:30:00.002+02:00

Tendim, els que ens considerem independentistes, a pregonar que si l'estat espanyol no ens vol, per què no ens deixa marxar?
És molt trist però resulta que som una joguina per ells. Encara que ens facin veure que estem en una democràcia l'estat català es troba inmers en un assetjament constant de l'estat espanyol. Per acabar-ho d'adovar, els ciutadans del país veí no volen reconèixer el genocidi que es va portar a terme contra Catalunya. Mentre els alemanys passen vergonya del què va fer el seu lider durant la segona guerra mundial, els ciutadans espanyols ens obliguen a combregar forçosament amb les seves idees. Aquests mateixos son els que no dubten en cridar-nos a les primeres de canvi que som espanyols. Com en el cas del referèndum d'Arenys de Munt, quant més em prohibeixen més detractors els hi surten.
Tal i com ens deia ahir el Junqueras, -Hi haurà una altra oportunitat. Tenim que estar preparats-.

Puigcercós 2010

2009-10-17T22:59:00.002+02:00

Felicitats! Una encaixada de mans i un somriure d'orella a orella. Què hi ha? Ens ha preguntat. Una breu conversa i sant tornem-hi.
En Puigcercós ens ha demostrat quin tipus de tarannà respirarà Esquerra mentre hi sigui ell al capdavant. Una persona senzilla amb una idea molt clara, "Catalunya té el dret de decidir el seu futur i el té que exercir". Aquesta és la premisa electoralista dels ripollès. Jo estic amb tú.

La causa de l'accident: el cinturó de seguretat

2009-09-25T22:22:00.003+02:00

Estupefacte. Dimecres al migdia sortia a la llum pública l'informe de l'accident de l'autocar que va haver-hi a Sant Pol de Mar el primer d'agost d'enguany on van morir sis turistes holandesos.
A la informació que donaven en el TN d TV3 al migdia la 'reportera' va donar com la causa de les morts que 'no portaven cinturó de seguretat'.
Com????? Acollonant...
O sigui, el fet de que l'autocar volqués no té cap conseqüència. Ara, això si, que no portessin el cinturó (que si no recordo malament l'autocar no en disposava) és la causa de la mort del turistes.
Feta la reflexió pertinent, podríem assegurar que, gràcies a que no el portaven, se'n varen salvar una setantena. És la mateixa ximpleria.

Sindicatura de Comptes de Catalunya

2009-09-21T16:17:00.003+02:00

De què serveix?

La Sindicatura de Comptes de Catalunya és la institució encarregada de fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic català. Aquesta és una institució estatutària creada com a tal el 5 de març de 1984 per la Llei de la Sindicatura de Comptes. Els seus orígens a Catalunya es remunten al segle XIII, quan el General de Catalunya va instituir els "oïdors de comptes" amb la funció expressa de controlar la gestió dels cabals públics. D'aquí neix el concepte de “retre comptes", una exigència imprescindible quan afecta els administradors dels recursos de la comunitat. (Segons fons del seu propi web)

La realitat és que no serveix per una merda. Resulta que ara ha sortit a la llum pública que aquests Srs. havien fet constar a la Generalitat i a l'Ajuntament de Bcn que hi havia irregularitats en els comptes del Palau de la Música.
I per què ningú no en va fer cas? Per què no van actuar ells posant una denuncia pels fets? Em recorden als de CiU. Ja us ho deia jo fa uns dies. Jo t'ho explico, eh! Però tu si vols denuncia-ho.
Això mateix és el que s'ha trobat el grup Espinelves Viu quan han sol·licitat a aquest organisme pels comptes de l'Ajuntament. En una nota tramesa al impulsor del recurs, li feien constar que ja tenien constància de l'afer però, que si continuaven (l'Ajuntament) amb la negativa de facilitar la comptabilitat al grup de l'oposició, que presentessin un contenciós administratiu contra l'Ajuntament. Una sàbia solució que ja sabien abans de presentar-los el dossier amb la informació. Per tant, em reitero. De què serveix aquest organisme? La meva resposta. Per col·locar quatre amics més a la poltrona...

MMVV '09

2009-09-20T20:32:00.002+02:00

Una nova edició d'aquest Mercat de la Música Viva de Vic que tornarà a passar sense pena ni glòria. Aquest any sense la nostra presencia als escenaris del carrer ens hem pogut dedicar a voltar i escoltar les joies 'vives' que sonaven pel casc antic amb el mercat alternatiu. Els escenaris professionals cada dia més tancats als promotors i especialistes del 'mundillo'. Vaja, per que puguin venir quatre dies a Vic, omplir hotels i donar negoci a la restauració i la prostitució.
Em fa fàstic veure que fins i tot es crea un escenari per la integració. Aneu a la merda amb la puta integració! N'estic tip! Que voleu que hi faci... Ja n'hi ha prou de tanta hipocresia. La música és per tothom, no? Doncs per què es té que programar un escenari explícit?
Escoltant un parell de temes d'en Marc Puigdomènech, feia una crida a la organització del mercat per què tornessin als origens. Aquest any ni l'alternativa In-Victro havia funcionat. Recordo l'edició passada que l'oferta era més rica per part d'aquest col·lectiu que no pas pel propi mercat. Escoltant en Marc amb el seu discurs reivindicatiu em va venir a la memoria la primera edició. La recordo com una edició amb més de dos-cents concerts, deu o dotze escenaris, gratuitat absoluta, etc. Segur que hi havia molta palla pero, de ben segur que era una edició més viva que l'actual.
Polititzant la cultura no s'aconsegueix que sigui més rica, encara que no els hi deu importar gaire. La feina ja la varen fa anys enrera. Ara a viure del 'cuento'.

Horta de Sant Joan i Picasso. Quina maravella!

2009-09-19T10:08:00.003+02:00

Aprofitant festivitat de la diada de la setmana passada, vàrem estar allotjats a la Costa Daurada i vam aprofitar per voltar per les terres de l'Ebre, una de les zones més desconegudes per nosaltres ja que és el punt més allunyat des de casa nostra.
Després de visites vàries per Tivissa, Benissanet, Benifallet, Batea, entre d'altres arribàrem a Horta de Sant Joan. Moltes vegades havíem sentit el nom. La curiositat em matava. Què hi haurà per aquestes contrades? El resultat, un poble amb un nucli antic preciós. Carrers empedrats, estrets, disiformes, revirats, encisadors, on cada pedra sembla tindre un petita història per explicar. Picasso s'hi va perdre durant un temps per nodrir-se d'imatges per plasmar amb la seva peculiar pintura. No m'extranya pas. Els vilatans li han pagat posant-li una maravella de museu gens explotat pel que representa l'artista al nostre país i al veí. N'estic segur que si en lloc d'estar a Horta de Sant Joan estés a cent cinquanta quilòmetres més al nord seria la primera joia nacional.

Però tot segueix igual...

2009-09-14T22:42:00.002+02:00

Després de l'aclaparadora victòria del SI a Arenys de Munt en la consulta sobiranista (res d'especial per què era el resultat esperat) comencem un nou curs escolar. Abans però els sempre partidistes srs. de CiU ens regalen durant la jornada festiva d'ahir una de les seves joies. Si algun altre poble decideix emular Arenys de Munt no els hi donarem suport, només els acompanyarem per què dins dels símbols democràtics... Total. Vindrem una vegada més a fer-nos la foto com el Sr. Mas amb el Zapatero amb el tema del concert econòmic, però no ens mullarem no fos cas que s'escapés algun vot que es prengués malament això de la sobirania del poble català i, a més, si les coses van maldades les òsties no les rebrem nosaltres per què només acompanyem. Quanta hipocresia.
Pel que fa al nou curs, cel·lebro que s'hagin descobert els ordinadors (a tot el món es diuen computadores...) Només fa quaranta anys (més o menys) que es van inventar i prop d'una vintena que son una eina de imprescindible a qualsevol lloc de treball.
Després ens preguntarem per què hi ha fracàs. Molt simple. El sistema lectiu està desfassat. No corre al mateix temps que el món mundial. Els nens fa molt de temps que surten de la panxa de la mare amb la videoconsola...
No vull culpar el fracàs escolar per la indaptació de les 'noves' tecnologies. Senzillament, per aplicar-les, cal tenir un full de ruta de com variaran els temaris en concepte a un sistema de classes o altre. Cal tenir clar que les lliçons han d'estar adaptades al nou format i que els professors hagin pogut familiaritzar-se amb els nou sistema de treball. Això no es fa en quinze dies...
Malgrat tot em preocupa que les computadores siguin d'un tamany excessivament minúscul. Heu tingut oportunitat de provar un Lapbook? (Format de computadora que han escollit per les classes informatitzades) La pantalla és de 10". La vista dels alumnes en sortirà resentida. Abans l'esquena a la vista...
Sabran escriure a mà? Malgrat el treball estigui informatitzat moltes vegades necessitem escriure notes en albarans, documents de qualitat, informes, etc. Si ja tenim caligrafia deficient els que hem rebut escolarització no m'imagino aquesta nova generació...
En definitiva, comença un nou curs, noves idees, nous horitzons i en molts cassos, els mateixos barracons i la mateixa indecisió gobernamental. Tot segueix igual...

Digues per què

2009-09-08T20:43:00.003+02:00

Digues per què avui m'has dit adeu. Ningú s'esperava que tot fos tant breu. Un cafè ha calgut per deixar-nos amb les mans buides, trist i decebut...
Ni tant sols un cafè. Ni tant sols un sofà. Ni tant sols aquella trobada sense res a dir però amb moltes coses a comentar. Tertulies, moments, jornades maratonianes, retrets esborrats el dia després, amics.
Simplement buidor, fredor. Moltes raons obvies, compartides en la majoria. Un fins després que tots sabem que és fins mai.
Probàblement ho trobaré a faltar. El temps dirà.

Sant Ramon o Sant Tornem-hi

2009-08-30T20:31:00.002+02:00

Demà és 31 d'agost, Sant Ramon. Felicitats a tots els Ramons des d'aquí...
Demà és dia de tornar a treballar. Estic pletòric i joiós d'alegria per tornar-hi. No és broma. Hi ha més de cinc milions de persones de l'estat espanyol que voldrien estar en el meu lloc. Tot i la mandra que fa, segurament aquesta vegada és de les que menys traumàtica serà la tornada a la normalitat. Ah! I al tanto que va de canto. S'esperen novetats en els propers mesos... o així ho espero!

Carta al M.H.Sr President Montilla

2009-08-24T20:39:00.002+02:00

L'altre dia vaig enutjar-me molt al llegir la noticia d'un nou accident amb víctimes mortals a l'eix en el punt quilomètric 185,5. En el seu dia vaig fer una nota a la Presidència de la Generalitat on em deien que començaven el desdoblament aquesta via el primer trimestre del 2008. Com que no hi ha cap màquina, ni moviments de terres ni res que s'hi assembli, avui els hi passat aquest escrit.

Molt Honorable Senyor,
estic profundament decebut. Ja fa més de dos anys em vaig remetre a vostè referint-me al desdoblament de la C-25 (eix transversal). En el seu dia li comunicava un accident amb resultat de mort/s. A final de la setmana passada n'hi va haver un altre. El més preocupant és que abans n'hi ha hagut molts més. En una notificació de la Direcció General de Relacions Externes de la Presidència, se'm notificava que durant el primer trimestre del 2008 començarien les tant anhelades obres de desdoblament. Res més lluny de la realitat. Una vegada més ens sentim abandonats. Tots sabem que hi ha coses molt importants, i en moments de crisis econòmica encara més. Tots sabem que les infraestructures son costoses i que requereixen un llarg període de licitació i execució. Encara així, com el seu cap al govern espanyol, ens han faltat a la veritat incomplint reiteradament els terminis d'aquesta obra. Soc un usuari de la via per doble motiu, per què hi visc i per què la necessito per anar al meu lloc de treball. Pràcticament una vegada a la setmana la recorro en la seva totalitat. Cada dia quan surto de casa penso en si seré jo la propera víctima o potser tindré la desgràcia de patir una lesió irreversible que farà que sigui una càrrega econòmica pel país. Clar que, això no els deu preocupar massa, ja que amb els seus radars itinerants col·locats estratègicament, recapten els diners suficients per fer front a tant despesa. Una vegada més, com a veí d'Espinelves, (potser li sonarà. Va fer la seva primera sortida en públic el dia després que va ser escollit president de la Generalitat per primera vegada.) em sento ciutadà de segona. D'aquí a pocs mesos tornaran a venir a demanar-nos el vot per les eleccions al Parlament de la tardor del 2010. Segurament hi haurà un membre més cap a l'abstenció a causa de la desafecció amb el món polític. Li sona?. Que tingui un bon dia.

S'Agaró 2009

2009-08-22T18:29:00.001+02:00

Ho com avorrir una platja el mes d'agost. Val a dir que ja fa temps que no soc massa amic de la platja de S'Agaró de Sant Feliu de Guixols. El motiu és evident. La massificació. És habitual que hi trobis gent. És habitual que costi estacionar el teu vehicle fins i tot en la zona blava. El que no és habitual és que un dijous d'agost, a quarts de sis de la tarda, et passis mitja hora donant voltes amb el cotxe per trobar aparcament.
És de costum per part dels nostres amics propers anar a aquesta platja. El motiu el de sempre. És la més propera. Després resulta que et passes un quart d'hora buscant aparcament i cinc minuts a peu abans no arribes a la sorra. Total, que si haguéssim anat a la platja que nosaltres frecuentem, haguéssim trigat el mateix, haguéssim pagat el mateix i haguéssim trobat menys gent.
Una vegada més. Visca la platja de les muscleres!
P.D: La foto és de S'Agaró. Qui ho diria que hi havia tanta gent, no? Això ja era quan el sol estava fent fora tots els holandesos i francesos que, per cert, n'hi ha molts.

Petits plaers

2009-08-20T08:53:00.002+02:00

Sovint valorem els moments de plaer relacionant la quantia material de l'esdeveniment. Us proposo un petit i alhora grandiós moment. Una nit qualsevol d'estiu, a la terrassa de casa, una lectura de la prensa diaria, còmic o llibre. Gaudiu del plaer del silenci i de la frescor de la foscor. A més té una cosa molt bona. La podeu repetir cada dia sense necessitat de que siguin vacances.

Madrid, 15 d'agost de 2009

2009-08-17T10:40:00.003+02:00

Els qui em coneixeu una miqueta sabeu que tinc una predilecció especial per la capital espanyola. Aquest passat dissabte, 15 d'agost, he tingut l'oportunitat de passar-hi de nou tot un dia.
Després de sortir de Girona-Costa Brava arribàrem a Barajas a les 7:30 del matí. Una vegada més és envejable la xarxa de metro que tenen a la capital.
Com que vàrem tenir temps per voltar molt i molt, ens vàrem agafar el bitllet turístic que et dona opció de viatjar tantes vegades com vulguis amb la xarxa de transport urbà. Des del Bus vaig poder gaudir de noves panoràmiques que, malgrat haver-hi estat en incontables ocasions, encara no havia descobert de l'excel·lent nucli urbanitzat anomenat Madrid.
Gràcies a la meva feina hi tinc algun conegut. Moltes vegades hem parlat de que no em costaria gens anar-hi a viure. Ells m'intenten fer veure que estic equivocat i que la meva perspectiva de la ciutat és erronia. Fora d'aquella tranquila inmensitat s'amaga un caos total en els dies feiners. No hi he trobat diferència amb Barcelona en aquest aspecte. Potser son ells els qui es creuen que estan pitjor del que sembla!
Només hi ha un fet que cada vegada m'amoïna més. La prostitució a peu de carrer.
El ja famós carrer de la Montera és una petita illa dins del nucli turístic de Madrid. Sembla que hi hagi impunitat per fer el que sigui. És escabrós veure el mercadeig sexual que pot tenir una ciutat a plena llum del dia. En només cinc minuts que vàrem estar esperant per entrar a dinar al "Restaurante La Gloria de Montera", excel·lent elecció, (al costat mateix de la Gran Via) vaig poder presenciar trobades de tota mena. L'aparador de les senyores que fumen i et tracten de tu, assegudes a les pilones dels carrers, amb els proxenetes a quatre passes controlant en tot instant els seus moviments amb els possibles o probables clients. Relacions múltiples. La cara de felicitat dels dos clients quan es dirigien darrera de la presa així ho delatava. Relacions interracials. Nòrdics sense escrúpuls negociant amb subsaharianes. Peruanes, colombianes, dominicanes, brasileres, barreja generalitzada de llatinoamèrica abordant a mascles de tota mena en busca de quatre calerons. En definitiva un carrer per oblidar i que caldria netejar d'aquesta plaga que cada dia va a més. No estic en contra de la prostitució. És una necessitat per a molta gent. El que si que reclamo és que sigui regulada. No pot ser que el destí turístic espanyol sigui púrament sexual. No em fa excessiva gràcia que Barcelona sigui una icona gai però prefereixo un turisme homosexual net abans que un turisme 'barriobajero' com el de La calle de la Montera. Malgrat això, Madrid em segueix agradant molt i no em cansaré de repetir-ho. Espero que tots aquells que no heu estat encara a la capital ho feu. Desmitificareu molts mites.

Dani Jarque

2009-08-09T00:21:00.002+02:00

M'agradaria no tindre que fer-ho però, malauradament, tinc que donar el condol a tots els aficionats al futbol, i en especial als 'pericus', per la pèrdua d'un jove jugador. Avui soc una mica més blanc-i-blau... Descansi en pau Daniel Jarque.

Catalanofobia

2009-08-01T13:41:00.003+02:00

Ho reconec. N'estic tip. N'estic fart. N'estic fins al capdamunt que ens toquin els pebrots tot el sant dia i encara siguem els culpables de tots els mals de l'estat espanyol.
Per acabar-ho d'adobar, avui he llegit en un diari electrònic que aquests malnascuts del PP ara diuen que els que pregonem la catalanofobia som nosaltres mateixos parlant-ne. Té collons la cosa! Aquests xenòfobs clasicístes tenen la santa barra de dir que ells no ho han dit mai, etc.
Srs. Per quan la independència?
Per a mí, avui mateix...

Festa Major d'Espinelves

2009-07-22T20:43:00.002+02:00

Si nois. Ara m'ha agafat per parlar de les festes majors. Si la setmana passada elogiava les festes de Santa Anna que tants bons moments m'ha donat, aquesta toca la d'Espinelves.
Les festes són un clar reflex de la societat en la que es troben encerclades. Fins ara fa un parell d'anys les festes d'Espinelves eren tant vulgars com la gran majoria de les festes majors però conservaven aquell esperit de poble que tant es necessita perquè funcionin aquests esdeveniments.
No sé si promogut per l'actual equip de govern aquest any la festa major d'estiu frega la deixadesa. Malgrat que es celebren els actes més o menys habituals en una bacanal d'aquesta mena han aconseguit avorrir fins i tot en el programa de festes. Un disseny carrincló, amb un malgust total i amb una lletra de màquina d'escriure de fa cinquanta anys ens presenten les activitats, tot en minúscules, barrejant el lloc on es celebra l'activitat amb el nom de la mateixa. Tot plegat composa una vomitiva sopa de lletres on només se salva la qüalitat musical de tota la festa. El dissabte podreu gaudir d'un quartet, Pa d'Àngel, que és una maravella pels components de la banda. És una llàstima però, que no sigui una formació mínima (Bateria, Baix i Guitarra) que fa que decaigui una miqueta en la solvencia de l'escenari. El Biel Mas, un vell conegut de la Salvatana o el Janio Martí. Diumenge un meravellós concert clàssic pels WikiTrio, uns mestres en la trio sonata, i a mitja tarda la Big Mama Montse que no cal ni presentar.
Una veritable llàstima que un cartell més digne de qüalsevol festival musical estigui tant poc recolzat per un disseny tant pobre del folletó. Sovint les coses entren pels ulls. La música per les orelles però, en casos com aquest, si no coneixes els músics que van darrera dels seus noms artístics, és probable que no assiteixis als esdeveniments per culpa de no tenir cura en la presentació.
Bona festa major!

Festes del Barri de Santa Anna de Vic

2009-07-16T19:12:00.002+02:00

Estic orgullós d'haver nascut i crescut en el Barri de Santa Anna de Vic. Estic content per què demà comencen les festes patronals que s'allargaran fins el diumenge vint-i-sis d'aquest mes. Estic content per que veig que, tot i les dificultats que hi ha hagut sempre per trobar persones que es mullin per fer moure un barri, el barri continua viu. Molt viu. Després d'organitzar deu anys el torneig de futbol sala (aquest any ha arribat a la XIX edició...) i després de set anys a la junta directiva, m'enorgulleix cada any que passa haver viscut aquesta experiència. Gairebé hauria de ser una obligació que tots els veïns passessin, tant sols un any, per aquestes organitzacions! Així veurien el difícil que és muntar unes festes, aconseguir les subvencions i sobretot crear una pinya per que la gent disfruti i se senti seu un espai, un entorn, unes festes, un barri, un petit poble com el de Santa Anna. Si el barri continua així és gràcies a gent com la familia Solà, Sunyer, Ballana, Comas - Quintana, Parramon, Garriga i molts d'altres que no m'agradaria deixar-me. També és gràcies als Parcerisa, Vilardaga, Parés, Ordeix, els meus pares i la meva àvia (que tant han col·laborat en l'obertura del Centre Cívic mentre no se n'ha fet càrrec l'ajuntament), i més, i més. Sense aquesta gent el barri de Santa Anna no estaria on està ni seria el que és. Sense aquesta gent no s'hagués aconseguit la pista polisportiva, el grup de Geganters i Grallers, la Coral Xicalla, el Centre Cívic. El barri de Santa Anna ha estat sempre un petit poble dins de Vic. Un fet que no s'hagués aconseguit sense una cosa molt important. Les persones.
A tots vosaltres, molt bona festa major! Visca Santa Anna, visc a Santa Anna!

El finançament, aquest gran desconegut

2009-07-14T08:57:00.002+02:00

Ara resulta que el finançament que ens han atorgat és el millor de tots els temps. Només faltaria que després de nou dates incomplides ens fotessin quatre eurets pel cap i tot arreglat.
La societat espanyola i l'opinió publicada estatal ja s'ha fet ressò en contra de Catalunya per l'acord del finançament. Una vegada més aconseguiran que des de l'estat veí ens vegin com el principal problema dels seus defectes.
No sé si l'acord serà beneficiós pels catalans. El que si sé és que serà una nova trava de cara als catalans que voltem per les espanyes. La desafecció que pregonava el president Montilla en el seu dia serà més gran des de que es va publicar la noticia.
Només hi ha una solució. Que ens fotin fora del seu estat. Segur que no els hi posem problemes per acceptar-ho.

Reflexions del món laboral

2009-07-06T12:52:00.002+02:00

Després de gairebé un any de migració laboral cap a la comarca d'Osona, he pogut contrastar la feblesa professional d'una comarca tant important per tot el territori català. Moltes vegades havia comentat amb les amistats i coneixences aquesta dada que per la gran majoria d'habitants de la comarca no acceptaria de cap manera.
El fet de passar d'una empresa petita però ben estructurada, complint els terminis en els treballs, sabent en tot instant quin era el seu límit professional, amb un tracte auster cap als seus subordinats però amb una certa solvencia dins del petit món que es vivia en el dia a dia, cap a una empresa mitjana, prop de cinquanta persones que la formen, semblava que tenia que ser un canvi important a la meva vida.
La veritat és que ho ha estat. Mai hagués pensat que cauria en una organització amb tanta façana i amb tant poc rigor empresarial. Sort n'hi ha que a vegades les coses es poden solucionar. No sabem si serà tard. Les maniobres efectuades a la direcció de l'empresa sembla que porten cap a un redreçament de la situació. Tot i això les empreses han d'estar formades per persones aptes per la seva tasca i no pas per amistats, fills d'amistats, amics dels amics, etc. Malgrat tot, les empreses han d'estar formades per persones. Considero persona al qui em tracta amb el respecte com jo tracto a ells. No considero persona a un ésser que et passa pel costat teu en un centre comercial i no té pebrots de saludar-te ni amb un simple "Adeu".

La Copa del Rei és blaugrana

2009-05-14T20:53:00.002+02:00

En un dia com avui no es pot parlar d'altra cosa que no sigui aquesta aplastant victòria del Barça davant de l'Athlètic Club a la final de la Copa del Borbó, que sona més a whisky que no pas a cap altre cosa...
Si no recordo malament jugaven a futbol. Per què s'entesten des dels mitjans de comunicació hispans en declarar que el que van fer els aficionats dels dos clubs va ser una falta de respecte cap a la nació espanyola?
Una vegada més ens col·loquen dins del mateix sac esport i política. Ja sabem que està polititzat l'esport però, que no ens diguin que faltem el respecte per no voler escoltar un himne que no ens representa. Potser caldria que ells fessin un exercici d'autocrítica quan les setanta-cinc mil persones que omplien l'estadi de l'equip poderós la capital del Túria es manifesten de forma clara i rotunda en contra d'alguna cosa.
Després de vint-i-cinc anys de la final dels bastons, el poble vasc i el català han demostrat una unitat preocupant pels dirigents polítics patriòticament centralistes i encoratjador, il·lusionant i sobretot sa, molt sa, pels dos països més oprimits inclosos a l'estat espanyol.
Per molts anys aquesta comunió que ens pot reforçar més per retornar la catalanitat que s'ha perdut els darrers anys amb el tripartit.

St. Josep, festa local a Vic

2009-03-19T16:28:00.002+01:00

Avui estic de festa. És Sant Josep. Com que el dia de Sant Miquel dels Sants enguany cau en diumenge, els polítics vigatans han posat el dia d'avui com a substitutiu de la festa del patró dels vigatans. Paradoxes de la vida, jo no el cel·lebro per la Festa Major de Vic. Soc Arcàngel, ho això em diuen. Particularment no en cel·lebro ni un ni l'altre.
La questió está en que com que només fem festa una petitíssima part de la població, (la totalitat dels meus principals clients estan operatius), estic rebent les mateixes trucades que un dia normal. Molts direu, "tanques el telèfon i ja està". És molt fàcil dir-ho i és molt complicat complir-ho. Els que em coneixeu bé sabeu que fins i tot el diumenge contesto el telèfon de la feina malgrat el tingui en silenci. Per a mi la feina és important. Segurament li dono més importància de la que es mereix. El que passa és que com que soc una persona responsable m'agafo el que estic fent com si fos meu. Què pensarà aquella persona que està intentant contactar amb mi si no li soluciono el problema? De vegades no es tracta de solucionar sinó simplement de donar la cara. Molta gent amagaria el cap sota l'ala i jo, en canvi, poso l'altre galta per rebre més fort. En definitiva son estratègies que un utilitza per assolir èxits professionals. El temps dirà.
Bàsicament, el que proposo, és que d'una vegada s'eliminin les festes de caire local obligatori. Cada dia més les persones treballem fora del nostre lloc de residència i ens importa un pitu si es fa festa aquell dia o no. Entenc que es té que regular per llei, però crec que seria millor deixar-les més flexibles pels treballadors. Així les aprofitaríem més per conciliar la vida familiar, que és aquella frase que tant agrada i que tant poc ens deixen fer.

Eluana Englaro i Marta del Castillo

2009-02-16T19:24:00.004+01:00

Estem en dies de desgràcies continuades. La mort de la italiana Eluana Englaro, entuanasiada per uns, assessinada pels altres, ha quedat eclipsat pel cas de l'assessinat de la jove sevillana Marta del Castillo. Aquest jove, de nom Miguel, que va ser parella de la noia, que s'ha manifestat autor del crim i que ha estat ajudat per amics (si se'n pot dir així...) per desfer-se del cos de la noia, hauria de passar el que li queda de mala vida patint almenys la meitat del que ho estant fent els familiars de la pobra Marta.
El cas de l'Eluana és dels anomenats diferents. Em declaro obertament partidari de l'eutanasia activa per acabar amb el patiment d'un cos que no té possibilitats reals de tornar a funcionar per si mateix en les condicions normals que tenim la majoria de mortals naturals. M'horroritza l'eutanasia pasiva! Deixar de donar aliment a un ésser és matar-lo patint. El que s'ha fet amb l'Eluana és un autèntic crim. Aquest cos ha patit. Ha patit fins al final. Mentre el seu cos reclamava internament nutrició, els elements externs que durant tots aquests anys li han estat proporcionant l'aliment han estat retirats voluntàriament. D'això se'n diu deixar morir dignament?
Tot el que sigui ajudar a morir a un malalt terminal tindrà la meva aprovació. Això si, sempre que els mètodes emprats no siguin un acte de tortura digne de la segona guerra mundial. El cas de l'Eluana, sota el meu punt de vista, és un homicidi.

Espinelves - Un poble. (Potser millor dit quatre que volen manar)

2009-01-17T11:04:00.001+01:00

En aquest malaltís i agònic poble de les Guilleries anomenat Espinelves, és com retornar a les catacumbes de la civilització del segle XXI.

Ens trobem amb un fet paradoxal. A les darreres eleccions municipals del maig de 2007, hi havia dos grups que es disputaven l'accés a l'alcaldia. Després d'una campanya meritòria i molt encoberta de mentides personalitzades per cada casa, el grup socialista s'emportà la victòria, com si es tractés d'un partit de futbol, amb una rotunda golejada de quatre regidors a un.

Dins de la seva campaya electoral, el principal objectiu era crear un nou POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) no pas Partit Obrer d'Unificació Marxista i més si tenim en compte que les seves actuacions estan essent més d'un consistori del règim del general Franco que no pas d'un país demòcrata com el català.

Bàsicament el grup es va crear per poder fer oposició a una sèrie de noves construccions que, segons ells, generarien un creixement desmesurat del poble ja que no disposàvem dels serveis necessaris per poder fer-hi front.

Després de gairebé dos anys de govern i sense haver pogut aturar cap de les obres que volien paralitzar, ens trobem que ara aposten pel creixement del poble fins als 1000 o 2000 habitants (sic). O sia, aquells ecosociates que no volien que el poble creixés, ara ens volen ampliar 10 vegades la població. Hi ha algú que entengui? No em molesta que vingui aquesta gent a viure al poble, ans al contrari, quants més siguem més recursos tindrem. El que si em molesta és la poca vegonya que té l'alcalde i els regidors que ens han enganyat a tants amb el seu discurs electoralista.

Aquesta és la primera pinzellada d'un conjunt de despropòsits maquiavèl·lics dels membres governants d'aquesta bomba de rellotgeria que d'aquí a pocs anys esclatarà.

2009....toca'm un ou

2009-01-01T16:46:00.002+01:00

Ja el tenim aquí. L'any que tant esperava. No significa res especial. Només que deixo enrera el maleit 2008 i ja en tenia ganes!
Com diu en Carles a Nipiu, els principis d'any s'utilitzen per fer aquelles falses promeses que al cap de dos mesos ja ningú recorda que va pronunciar. Una vegada més es demostra que ens movem per impulsos i que no tenim una vida dirigida. Segons l'estat d'ànim et tires cap a unes coses o cap a unes altres.
Actualment no tinc clar en quin lloc estic posicionat. Necessito temps per descansar la ment. Tots ho necessitem! Però ara mateix estic en un punt a la deriva. Tinc massa poques coses clares. Necessito descansar...
Bon any 2009 a tots!

Orange i la puta mare que els va parir. Amén

2008-12-26T18:09:00.001+01:00

Bones festes a tothom menys als d'Orange,
fa cosa d'un parell de mesos ens van trucar a casa dient-nos que havien ampliat cobertures, etc. i ens oferien una ADSL a 6 Mb per 25€ de per vida. El paquet inclou trucades a qualsevol telefon fix sigui quina sigui l'operadora.
Després de preguntar-li en repetides ocasions si era veritat (ja que la zona on estem és complicat que arribin totes aquestes operadores amb les seves ofertes. Vaja. Només arribava telefònica fins fa poc...), si veritablement el preu era correcte, periodes de carència (si et volies donar de baixa cap problema. El mateix dia, ni periode de permanencia, etc. Tot cap problema.
Arriba la primera factura. 39€. Igual que telefònica. Evidentment tinc que seguir pagant la quota mensual a telefònica...
Truquem per donar-nos de baixa. Ens ofereixen un excepcional descompte d'un 10% durant el primer any. Fenomenal... Si et vols donar de baixa has de pagar una clausula, que no apareix enlloc i que ningú ha dit, de 69,90€ per no haver estat un any amb ells.
Si Sr. A mi m'han estafat 69,90€. però prefereixo seguir pagant a Telefónica que almenys no m'han enganyat.
Cada cop que sento o veig Orange se'm posa la pell de gallina...
Salut!

Emilio Calatayud

2008-12-13T16:07:00.003+01:00

En una jornada d'aquelles anomenades de relax, el primer que he fet al matí ha estat donar una volta per les webs habituals de consulta. Rebuscant un escrit de l'amic Reca m'he trobat amb uns videos al YouTube del jutge de menors Emilio Calatayud. Aquest señor que ja és famós per sentencies 'diferents' a les que estem acostumats, ens regala un discurs de vint minuts (dividit en dues parts) on ens mostra una realitat com un temple, que molts de nosaltres hem mostrat en públic més d'una vegada sobre l'ensenyament, etc però que ningú s'havia atrevit a manifestar-les públicament i amb una rotunditat tant gran. No te desperdici. Aquest home és un crack. En alguna opinió pot fregar potser el fatxetisme però té molt raó.

http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg

http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk

Valoracions

2008-12-04T22:54:00.002+01:00

Passats els tres primers mesos del meu canvi de vida laboral potser comença a ser hora de fer valoracions d'aquest nou univers anomenat Tallers Parramon.
Després d'un primer mes francament molt dur, vaig col·locar-me al meu lloc dirigint, liderant, organitzant i col·laborant en les tasques elèctriques de l'empresa. El meu afany de superació m'ha portat a, en poc més de noranta dies, ser una de les persones que lidera els projectes encara que no tinguin a veure en el tema elèctric o es basin en el tema mecànic.
La manca d'organització de l'empresa és la part que més costa d'assumir. Venint d'una empresa on estava molt estipulat el que tenia que fer un i un altre, costa molt aixecar-se al matí amb la incertesa de si acabaràs el dia amb el que tenies planejat.
Un dels objectius pels que vaig decidir emprendre nous horitzons era el de la proximitat geogràfica. Si tenim en compte que he fet 17.000 Kms en aquest temps (si no hagués fet el canvi n'hauria fet entre 7.000 i 8.000...) no és precissament el que buscava.
L'altre gran objectiu (aquest a mitja termini) és el de liderar un taller elèctric amb cara i ulls. Per ara només he aconseguit que es facin uns esquemes com Deu mana (abans no se'n feien o pràcticament no servien de res...). També he aconseguit formar un bon equip de treball amb un bon ambient i amb una solidaritat gegantina.
Una de les tasques que sempre se m'ha donat bé ha estat la de la relació amb el client. L'aportació en aquest sentit és la més gratificant perque he aconseguit que es millorin les relacions amb clients que estaven descontents per les tasques de l'empresa.
Ara bé el més important. La consolidació. No serveix de res tota aquesta feina feta sinó es manté. És en el moment que tens que dependre d'altres persones que t'agafa aquella suor freda i que et genera el dubte. Malgrat tot, seguiré lluitant, seguiré treballant i em seguiré esforçant per que tot rutlli tal i com a mi m'agrada. El qui puji al carro serà benvingut. El qui es posi al davant serà atropellat. No importa a qui hagi de trepijar...

P.D. Aquestes ratlles no haguessin estat possibles sense el record inesborrable d'en Carles Buxadé. Gràcies a ell i al Bar El Vergós per tantes hores de felicitat. Avui ens hem tornat a trobar. Espero que la propera vegada no hagi passat tant temps com aquesta

És hora...

2008-10-17T20:15:00.001+02:00

S'acosta el dia. Ja queda menys. Uns ho cel·lebraran. A molts d'altres ni els hi importarà...

John Howard. Primer ministre australià.

2008-10-14T20:13:00.002+02:00

Avui al meu correu electrònic m'ha caigut això. Com que comparteixo moltes opinions de les aquí mostrades us el passo.

¡Por fin uno que es capaz de hablar clarito, sin falsedades ni
hipocresías y pensando en su pueblo!:

SYDNEY, may 23, 2008 (Sun Times)

El primer ministro australiano, John Howard, dijo el miércoles a los
musulmanes que quieran vivir bajo la Sharia islámica que se marchen de
Australia; en unos momentos en que el gobierno se encuentra aislando a
posibles grupos radicales que podrían en un futuro lanzar ataques
terroristas contra el pueblo de esa isla-continente.

Asimismo, Howard despertó la furia de algunos musulmanes australianos
cuando dijo que ha dado todo su apoyo a las agencias de
contrainteligencia australianas para que espíen en las mezquitas que hay
en la nación.

'Los que tienen que adaptarse al llegar a un nuevo país son los
inmigrantes, no los australianos', expresó con firmeza el mandatario. 'Y
si no les gusta, que se vayan. Estoy harto de que esta nación siempre se
esté preocupando de no ofender a otras culturas o a otros individuos.
Desde el ataque terrorista en Bali, hemos experimentado un incremento de
patriotismo entre los australianos'.

'Nuestra cultura se ha desarrollado sobre siglos de luchas, pruebas y
victorias de millones de hombres y mujeres que vinieron aquí en busca de
libertad', agregó Howard.

'Aquí hablamos inglés fundamentalmente', dijo el primer ministro en un
momento de su enérgico discurso. 'No hablamos árabe, chino, español,
ruso, japonés ni ninguna otra lengua. Por lo tanto, si los inmigrantes
quieren convertirse en parte de esta sociedad, ¡que aprendan nuestro
idioma!'

El mandatario continuó diciendo que la mayoría de los australianos son
cristianos. 'Esto no es un ala política ni un juego político. Se trata
de una realidad. Se trata de hombres y mujeres de ascendencia cristiana
que fundaron esta nación basándose en principios cristianos, lo cual
está bien documentado en todos nuestros libros. Por lo tanto, es
completamente adecuado demostrar nuestra creencia en las paredes de
nuestras escuelas. Si Cristo les ofende, entonces les sugiero que
busquen otra parte del mundo para vivir, porque Dios y Jesucristo son
parte de nuestra cultura'.

'Toleraremos vuestras creencias, pero teneis que aceptar las nuestras
para poder vivir en armonía y paz junto a nosotros', advirtió Howard.
'Este es nuestro país, nuestra patria, y estas son nuestras costumbres y
estilo de vida. Permitiremos a todos que disfruteis de lo nuestro, pero
cuando dejeis de quejaros, de lloriquear y de protestar contra nuestra
bandera, nuestra lengua, nuestro compromiso nacionalista, nuestras
creencias cristianas o nuestro modo de vida. Os recomiendo
encarecidamente que aprovecheis la gran oportunidad de libertad que
teneis en Australia. ¡Aquí tenéis el derecho de iros a donde más os
convenga!'

'A quienes no les guste cómo vivimos los australianos', prosiguió
Howard. 'Tienen la libertad de marcharse. Nosotros no los obligamos a
venir. Ustedes pidieron emigrar aquí, así que ya es hora de que acepten
al país que los acogió'.

Ahir

2008-10-10T19:42:00.002+02:00

Ahir tenia un dia dels anomenats normals. Sense presses, sense històries d'alcoholitzats intentant treballar, sense preocupacions. Un dia dels que t'aixeques al matí i t'importa una merda tot.
Aprofitant la sortida a Granollers vaig passar a saludar als antics companys de feina i jefes. Tot en ordre. Com ha de ser. Un tracte afable amb tothom. Una experiència nova i alhora normal.
Una tarda còmoda amb una xerrada intensa amb el meu jefe.
Al vespre, de camí cap al bar on havíem quedat, em trobo el meu germà Albert i comentem quatre coses. És en aquest moment quan una situació diferent ens perturba la nostra xerrada.
Quatre capullets que anaven en cotxe fan el gest d'atropellar una noia marroquina que creuava una cruïlla sense pas de vianants. La noia es para. Els nois fan sonar la botzina i també paren. Quan ella torna a iniciar la marxa per que el vehicle està aturat ells tornen a simular que volen iniciar la marxa i tornen a fer sonar el claxon. Ella arrenca a córrer i els hi deixa anar un "imbécil" en un perfecte castellà. Els nois marxen rient...
La noia no tenia raó. Creuava per on no tocava...
Els nois 'només' volien riure's d'ella...
Al final la nostra conversa truncada per un petit moment (10 seg. no pas més) de dues persones incíviques. Una amb una arma a les mans i l'altra indefensa però igualment culpable.

Por mucho que pase

2008-09-28T13:34:00.003+02:00

Porque así lo quiso Dios
tu final se adelantó
creí que siempre estarías.

Y fue tan rápido tu adiós
que la boca me dejó
tantas frases perdidas.

Aunque ya no estés aquí
tal vez me puedas oir.

Un segundo matador
en recuerdos convirtió
lo que yo más quería.

El ayer se hizo hoy
y el futuro se paró
al ver tu cama vacía.

Aunque ya no estés aquí
tal vez me puedas oir.

Por mucho que pase
jamás podré acostumbrarme
te llevo tan dentro de mi.

No puedo olvidarte
te veo en todas partes
cuanto me cuesta vivir
sin ti.

Tu presencia resistió
los ataques del reloj
y sigue aquí todavía.

Te ganaste el corazón
de todo el que te conoció
con esa dulce sonrisa.

Aunque ya no estés aquí
tal vez me puedas oir.

(Los Girasoules)

Per la Cristina, que avui fa disset anys que ens va deixar.
Mai t'oblidarem...

Espinelves....

2008-09-24T22:24:00.002+02:00

Ja fa més de dos anys que vaig anar a viure a aquest poble de les Guilleries. Suposo que molts dels que em seguiu habitualment per aquest canal, o ho hem parlat directament, coneixeu els 'trijimaneques' que hi ha en un poble tant petit com aquest. Us recomano que visiteu el fòrum pobles d'Osona.com i llegiu els comentaris apareguts els darrers dies/setmanes referents als afers de l'Ajuntament. Us ho aconsello. És per flipar les òsties que es foten. Això si. El que més reparteix no dona la cara...

Aquí us deixo l'enllaç...

Osona.com

100 anys d'estelada: 1908 - 2008

2008-09-11T00:12:00.002+02:00

1908 - 2008

Inútiles, impedidos, especiales y diferentes

2008-09-07T11:43:00.004+02:00

Ahir estava cercant per la xarxa un tema i em va caure a la pantalla del meu 'ordinata' aquest escrit. És un pel llarg però us el recomano per la fredor amb la que tracta un problema tant important i, el més fotut, és que té tota la raó del món.

Inútiles, impedidos, especiales y diferentes

El curs escolar

2008-09-05T19:53:00.002+02:00

D'aquí a vuit dies els nens acaben les vacances. Bé!!!! Això és el que passa pel cap dels pares que han tingut que suportar aquests quinze dies infernals de setembre fent malabars per intentar conciliar la vida familiar amb la laboral.
Aquesta frase tant maca és amb la que s'omplen la boca els dirigents d'aquest país cada cop que venen eleccions. Si no recordo malament vaig acabar els estudis fa setze anys. Ja per aquelles dates es feien els mateixos horaris que es fan ara, o sigui, els treballadors per compta aliena gaudim del nostre meset de vacances al juliol o l'agost, mentre els nens acaben per St. Joan i s'hi posen per la diada. Gairebé 90 dies...
Si tenim en compte que la conciliació de la vida familiar no només és el fet de plegar a les quatre o les cinc de la tarda, sinó que també inclou el fet de 'colocar' els nens els 60 dies restants que no tens vacances, per què surten il.luminats dirigents europeus proposant que la jornada laboral s'amplii a les 60 hores setmanals?

Tornem-hi?

2008-08-29T11:27:00.002+02:00

Hola a tots!
Després de la paralització general del mes d'agost, ja torno a voltar per aquí. Us deixo una imatge de Lanzarote, indret escollit aquest any per les nostres vacances.
Una abraçada!

Una nova vida?

2008-08-09T10:21:00.004+02:00

Ahir vaig viure un dels dies més complicats de la meva vida. Millor dit, complicat per que ens ho fem nosaltres, no per res més.
Ahir va ser el meu darrer dia a la feina que tants records em porta.
Tinc una sensació de buidor. Estic content d'haver fet el pas. De demostrar-me a mi mateix que soc capaç d'afrontar reptes en un altre àmbit, amb nova gent, en un lloc de nova creació, sense la companyia de les persones que m'han ajudat a créixer (personal i laboralment) tots aquests anys.
Deixo enrera grans moments, grans persones i alguna gran amistat. Tot serà diferent. Durant aquests dies que em tingut per despedir-nos sovint els hi he parlat de la resurrecció; -'és com morir en un indret i resucitar en un altre'- els hi deia.
La veritat és que tinc por de perdre'ls. Malgrat que sempre diem que els amics no es fan ni a l'escola ni a la feina, tantes hores compartides amb ells fa que siguin la teva segona familia.
D'altra banda no hi ha afirmació més certa que el temps tot ho cura. El dia vuit de setembre, una setmana després que haguem començat el curs laboral, ningú recordarà que vaig estar tot aquell temps allà. No em preocupa. Sé que la meva emprempta estarà present. Pot ser que no la vegin, però, el més important és que tú la sentis. El que si sé, és que jo sempre els recordaré a ells.

Quina sort que tenim

2008-07-20T15:48:00.003+02:00

Divendres al vespre vaig tenir la sort de poder-me trobar amb un d'aquells reportatges que fan al Canal 33 i que tan poca audiència tenen. Es tractava d'un documental de la mobilitat de les persones cegues i sordmudes.
En moments com aquests son en els que realment li donem importància al fet d'haver nascut sans o, si més no, amb alguna nyafra sense ressò.
La dificultat de mobilitat d'aquelles persones contrastava amb les ganes de viure i de superació que tenien cada una d'elles. Era impressionant veure com, amb l'ajuda de l'assistenta social en algun cas, anaven a comprar, a la perruqueria o sencillament a passejar.
En un món materialista com el nostre, on la única importància està en tindre millor vehicle que el nostre veí o anar a les vacances més inversemblants, només per impressionar als companys de feina, és de justícia dedicar-els-hi aquestes ratlles a aquestes persones que gaudeixen diàriament de l'únic plaer que no es pot comprar. El d'haver nascut o el de la vida. El que us agradi més.

Albert Comerma

2008-07-12T17:20:00.003+02:00

Ara que ja fa una setmana i les ments estan més lúcides, m'enorgulleix publicar aquest escrit sobre el meu germà Albert.
Després de molt d'esforç ha aconseguit el premi a millor guitarrista del certamen ""Emergenza '08 a nivell nacional.
Amb "Moreno del Metal" han aconseguit el tercer premi que els hi dona accés a una gira per les millors sales de l'estat espanyol.
En David Moreno, ànima visible de la formació, i l'Albert han sabut trobar l'harmonia necessària per configurar un bon projecte.
Molts sabem les hores que hi ha invertit per arribar fins aquí. Ja se sap. Per aconseguir èxits calen molts passos en fals. Finalment, però, han aconseguit crear una banda el suficientment estable com per aconseguir el seu primer èxit dins d'aquest mon de la música.
Això no vol dir res. Com tot treball, pel fet d'assolir un nivell no vol dir que puguis abaixar la guàrdia. La sotragada pot ser molt més grossa. Afortunadament, coneixent l'Albert, sé que no serà així. El seu afany de superació (que és la cosa que més li envejo...) n'estic segur que el farà estar 'on fire' (endollat) per seguir progressant.
Espero i desitjo que això només sigui el principi d'una carrera plena d'èxits, personals i col·lectius. No vull dir fama. Vull dir treball, constància i guanyar-se la vida en un món que realment li agrada. Així mateix ho ha expressat ell mateix en moltíssimes ocasions.
Tal i com ens deies no fa massa, cada èxit, cada progrés, me'l sentiré una miqueta meu.
Per molts anys i per molts èxits.

www.albertcomerma.com

Complicats

2008-07-04T20:59:00.001+02:00

Mira que arribem a ser complicats. Amb la de coses bones que tenim cada dia al nostre avast, resulta que sempre envejem el que te el nostre veí i que nosaltres no podem aconseguir.
Per què som tant materialistes????

Dia sense banyadors a les platges catalanes

2008-07-01T20:58:00.004+02:00

N'estic tip! N'estic fins les mateixíssimes hortalísses vermelles de que m'imposin dies per art de màgia.
Ara se'ls hi ha ocorregut la fenomenal idea de proclamar, a les platges catalanes, el dia sense banyador. (13 de juliol)
A tota aquesta colla de naturistes aburgesats, m'agradaria que deixessin les seves collonades reivindicatòries i es dediquessin a anar a disfrutar de la maravella natura com a ells els hi doni la gana, i ens deixin, a tots els que tenim 'vergonya' d'exhibir el tros de porc que ens penja entre cames, tapar-nos-el com volguem.
Jo no m'hi he oposat mai a totes aquestes modes o fenòmens però, que sigui elecció completament lliure la de despullar-se. No cal que creïn un dia especial per que la gent s'hi addereixi com un manifest a favor de que les 'sombrilles' de les platges siguin roses llampants o qualsevol collonada estilística....
Després es queixaran dels 'vouyeurs' que hi ha a les platges i que els hi inmortalitzen els seus cossos fibrosos a la xarxa....

L'Eurocopa i l'estat espanyol

2008-06-21T16:32:00.002+02:00

La pitjor noticia que podríem tindre els catalans (i de retruc els espanyols encara que no ho vegin així) és que la selecció espanyola de futbol guanyés el campionat europeu de seleccions.
M'explico. En un país, com el veí, on la major preocupació està en que el Sr. Raul Gonzalez (Real Madrid) no hagi anat a participar en aquesta competició, no vull ni imaginar-me quan de temps duraria la cel·lebració del títol.
Aquest fet no és el que em repugna. Em preocupa que ningú recordaria que el preu del carburant ha augmentat un 140% en vuit anys. Que l'atur augmenta mensualment en valors molt per sobre de les previsions del govern. Que la inflació continui en uns valors tant elevats que es tenen que inventar 'solucions' com les d'incloure les rebaixes dins dels paràmetres per intentar frenar-la. Que la taxa de delinquència cada dia és més elevada. Que la superpoblació immigrada és un dels problemes que més preocupen als ciutadans. Que els aliments frescos estiguin encarint-se sense que els pagesos en surtin guanyant, és més, que cada dia els hi paguen menys. I tot un llarg etc.
Total, que mentre tot s'apuja, el nostre poder adquisitiu cada dia és més baix i, amb la fantàstica puja de l'IPC anual, en tenim que tindre prou per compensar aquests increments.
La part trista és que algú es va inventar en el seu dia un paràmetre per incloure a les fulles de salari anomenat "A compte de conveni". Aquesta dada és un valor que fa que el nostre sou no augmenti ni l'IPC anual. Sencillament el nostre sou es queda igual i aquesta xifra disminueix per equilibrar-se al sou que ja teniem.
És una mesura patètica i ruinosa. Amb sous com els que tenim la majoria de mortals, que ens facin 'putades' com aquesta no ens serveix de res els 400€ que ens prometen aquests governants que hem posat des de Catalunya. El més trist és que, si no fossin aquests, segurament els altres encara serien pitjors.

La Noche del Leeds

2008-06-14T16:21:00.002+02:00

Bona tarda amics!
Tornem als escenaris! Divendres 20/6 al vespre, estarem a la sala Bac-Art de Roda de Ter en el nostre miniretorn als directes. Dic mini per que estarem amb els Sargon i amb Moreno del Metal, fet que ens limita una miqueta el temps d'actuació.
Esperem que no ens falleu!!!

Petroli

2008-06-11T20:07:00.002+02:00

La vaga de transportistes ens afecta a tots, això si, no hi passo pel fet de que es crei un gasoli profesional. Si ells l'utilitzen per la seva feina, jo també. El carburant no ha de ser una moneda de canvi. Si rebaixen alguna cosa que ho facin per a tothom. Jo no tinc per que pagar el gasoli d'ells. Jo també l'utilitzo, ja sigui per escalfar la nau o bé per posar carburant en el meu vehicle per desplaçar-me al meu lloc de treball.
Tot apunta cap a una vaga general. I sinó ja m'ho direu....

Paleto

2008-05-31T20:42:00.003+02:00

En Jordi em reclamava que publiqués això... i ho he fet, jejeje.

El Fòrum de Futbol Sala. L'adéu a un clàssic

2008-05-23T23:06:00.006+02:00

Haig de confessar que em fa molta pena escriure sobre aquesta noticia que em va donar l'amic Vili abans d'ahir.
Després de disset anys consecutius participant en tornejos d'estiu ,i durant unes quantes edicions en el Comarcal, el Fòrum deixa d'existir i enguany no participarà en la XVIII edició del torneig de futbol sala de Santa Anna. Des de la seva re-creació mai havia faltat a la cita anual d'estiu.
Crec que hi ha la cara bona del fet. La cara amable. La dels amics que hem fet durant tots aquests anys a les diferents pistes on s'ha jugat i molt especialment, els amics de la colla del Fòrum. Sense ells segurament la nostra etapa d'adolescencia i de joventut no hagués estat igual. Aquella pinya dels dissabtes al vespre al local del Fòrum, veient els partits de futbol per la tele, amb el sopar (les truites de cigrons d'en Santi...), les partides de cartes abans d'anar a la disco, les festes d'aniversari, les festes senyalades... Aquesta és la part més bonica de la història. No haguéssim sigut capaços de portar un torneig de la magnitud que vam aconseguir si no hagués estat per l'amistat que ens unia.
Ara ens toca viure la part trista. El veure el Fòrum jugar cada any a Santa Anna indirectament ens feia sentir encara units. Dins d'aquell equip hi havia l'ànima de les persones que tantes hores haviem dedicat al torneig i moltes més fora d'ell. Ara ens hem fet grans. Comença una nova etapa. Comença l'etapa de veure com els nostres fills (els que no en tenim encara ens tocarà esperar una miqueta...) agafen el nostre relleu com nosaltres ho vam fer dels nostres pares. Seran temps diferents. Ni millors, ni pitjors. Senzillament diferents, però nosaltres els hi podrem explicar que va existir un gran equip de futbol sala, però, més gran encara, una gran amistat: El Fòrum.

Corpus

2008-05-10T12:05:00.003+02:00

Ara que s'acosta la festivitat de Corpus, us regalo una imatge que vaig poder captar fa un mes enrera, aprox., on es veu un personatge portant la seva creu particular. El teló de fons és el campanar de la catedral de Vic... tot i que la foto està feta des d'un mòbil (per això no és massa bona) segurament coneixereu qui és l'individu de la creu...

La crueltat de les persones

2008-05-09T20:06:00.002+02:00

Fa pocs dies va començar a la feina un company nou. Aquest personatge és anomenat per la resta de la societat 'diferent'. La seva mancança fa que no s'inclogui dins dels 'normals'.
Ahir, al final de la seva jornada laboral, uns quants d'aquests 'normals' van demanar-li que els hi fes una exhibició d'un ball modern que ell diu que és un profesional. Evidentment no va trigar ni un segon a fer-ho.
Fins aquí no hi ha res d'anormal, tret de la crueltat del fet que els qui van promoure la situació, només buscaven la befa cap a ell. Buscaven la riota com un nen preadolescent a costa de maltractar a un altre persona.
Per què sempre tenim que recorrer a l'agresió per sentir-nos reconfortats? On està l'humor sa? Hi penso però no ho trobo...

Records passats i presents

2008-04-13T09:53:00.004+02:00

Ahir, durant la darrera sessio de gravació del nostre treball "Pasando Página", em van venir al cap el record de la major part de la gent que ha passat per la meva vida i que m'ha ajudat a arribar fins aquí.
En un moment de lucidesa mental, (la veritat és que es fa difícil en una setmana tant carregada com la que hem tingut els quatre....) amb mirada perduda cap al Collsacabra, han aparegut dins meu aquelles hores invertides el dissabte a la tarda, al costat, del camp del Montserratí de Torelló, amb l'Héctor Silvestre i amb en Marc Ollé, en un local cedit pel gran Sergi Gutiérrez. Després varen seguir les jornades a Gurb amb en David Franch i en Jordi Parcerisa "Txitxi" al local que ens va deixar en Jordi Blancafort. Val a dir que la cosa era més per anar a matar l'estona que no pas resultat musical... Després ja va venir en Toni Erena un parell de dies. Un bon bataca amb una pèsima vida...
Ara ja, en el projecte seriós de La Noche del Leeds, han estat molts els que han passat pel nostre costat. Des del Pep López, el Dani Molera o el mateix Pep Sallent fins a personatges esperpèntics que ens hem anat trobant en els diferents locals d'assaig on hem estat.
En el meu record hi passen la Dolors Riba que gràcies a ella vàrem poder fer realitat la nostra primera actuació en directe en el 10è aniversari del Si-Dral de Manlleu. En aquest record també hi passen la gent del bars/pubs on hem actuat en aquests vuit anys de realitat musical. El Vergós, el nostre abanderat, amb l'estima d'en Carles i la Teresa, segurament és el nostre major referent. La Jazz Cava de Vic, el 972 de Ripoll... n'hi ha uns quants i no voldria deixar-me'n cap!
La llista de gent és molt llarga. El Gerard Terricabras i la seva 'troupe' del costat. Els seguidors incondicionals i els casuals. Els que cada vegada que em veieu em pregunteu per la banda. Els que, després de tants anys, encara us feu creus que haguem arribat aquí. A tots, moltes gràcies!
I, sobretot, gràcies als veïns per aguantar-nos cada dissabte a la tarda i algun dia entra setmana cap al vespre. Sense tots vosaltres segurament no hagués estat possible aquest somni fet realitat de l'enregistrament del nostre CD que d'aquí no gaire serà una realitat.
Gràcies als companys/es de feina que m'aguanten les meves neures. Gràcies especialment als que més anys porten al meu costat (el Jordi Maya, l'Aurora, l'Edu, etc.) que son els que més conèixen aquest projecte.
No puc oblidar-me de les nostres respectives parelles, la M.Carme, la Montse, la Yoli i l'Anna que tantes hores de llibertat ens han regalat per poder ser fidels a la nostra cita setmanal.
"Pásando página" és el final. El final d'una etapa però el començament d'una altra. Una nova etapa amb una història darrera i amb un treball per a la posteritat.

La nostra il·lusió

2008-04-01T22:50:00.002+02:00

D'aquí a sis dies estarem embrancats en un projecte que fa més d'un any que estem treballant. Finalment, després de mesos i mesos de treball al local d'assaig i d'hores de proves malagunyades, entrarem a l'estudi per enregistrar el que ha de ser el nostre primer treball de llarga durada.
Qui tenia que dir-ho que, després de vuit anys, encara estaríem perturbant les orelles dels veins? Una vegada el savi Joan Morfulleda em va regalar una frase que sempre més m'ha quedat gravada a la memòria; 'La constància i la paciència son la base de l'èxit'. Sé que no és seva, però també sé que va ser ell que me la va ensenyar. Gràcies 'Morfu'!
Sembla que sigui una aventura. Tots tenim clar el que representa per nosaltres. Ho tenim tant clar que no em parlat ni de quin ordre seguiriem. Ens hem centrat tant en que els temes estiguin rodats que no em caigut en l'error de vendre la pell de l'os abans de caçar-lo.
És tanta la implicació posada per que aquest treball surti bé que no ha estat una conversa monotona en les estones lliures en els assajos. Hem continuat siguent nosaltres. Hem dedicat estones a fer pinya, anar a pendre un cafè, parlar de vacances, de la feina, etc. sense matxacar l'enregistrament.
Aquest fet és el que farà que no arribem dilluns a l'estudi amb ganes d'acabar, esgotats abans de començar. Aquest fet ens dona la frescor que necessitem per que tot surti rodat, com nosaltres hem planejat.

Un trist final

2008-03-27T20:06:00.004+01:00

Segurament mai pensem en quan arribarà la nostra fi.
Si hi penséssim, segurament ens agradaria haver-nos despedit de tots els familiars i amics el dia que arribéssim al desenllaç.
De la mateixa manera també ens agradaria despedir-nos dels nostres finats.
Que cruel és la vida quan veient consumir un cos malaltís, patint cada dia el seu deteriorament al seu costat, intentant alleugerir les seves dolencies, posant aquella espatlla que tantes vegades necessitem, arribes a un carreró sense sortida, te'l deixa en una situació vegetativa en qüestió de segons i no et dona ni temps de despedir-te d'ell.
Sense poder expresar-li els sentiments, recordar-li el que has viscut, el que et deixa, el que et manca, el que podries recorrer encara junts, t'abandona més d'hora del que creies i et castiga amb les nits de soledat que t'esperen al tornar a casa.
Espero no tindre que viure una situació similar però, malauradament, no soc jo el que ho tria...
Des d'aquí una abraçada al David i la Montse per consolar tantes hores de dolor invertides en la malaltia del seu sogre/pare.

La primavera és així

2008-03-24T20:06:00.005+01:00

Aquest llarg cap de setmana de setmana santa ens ha portat sorpreses. Al arribar a casa el dissabte al vespre, després de passar dos dies a Tarragona amb la familia (una abraçada a tots des d'aquí...), vàrem patir la neu a la carretera. No entraré a valorar el de sempre per que sempre estem igual... quatre volianies i tots acollonits. I les màquines? I la sal? Es que els ha tornat ha agafar d'imprevist...
Diumenge al matí ens vàrem llevar amb aquest paisatge tant bonic. Com ens agrada la neu!

Fuerzas de flaqueza

2008-03-11T22:25:00.002+01:00

Ho confeso. Sempre he estat un fan del Dani Flaco. Pel qui no el conegui, cantautor de L'Hospitalet amb una projecció grandiosa i amb un parell de CDs al mercat.
En el seu darrer treball 'Fuerzas de flaqueza' ens torna a recitar els seus millors poemes. El considero millor poeta que músic. No acostumo a valorar els treballs de ningú. No crec que estiguien condicions de fer-ho. En aquest cas tampoc ho faré. Només us animo a que gaudiu d'aquest fenomenal artista que ja s'han atrebit a comparar amb l'Antonio Orozco i fins i tot amb el gran Joaquin Sabina.

No sé absolutament res.

2008-03-10T22:42:00.003+01:00

Estava ara mateix assegut al sofà, descansant d'una llarga jornada post-electoral-laboral, llegint el Presencia de divendres passat. És una publicació que m'encanta. No sabria dir-vos que té que fa que sigui diferent a les altres. Potser és que és diferent a les altres, qui ho sap... El cas és que llegint articles del Vidal Vidal, del Gaspar Hernández, de l'Antoni Puigvert... t'adones de la poca cosa que arribes a ser. Quanta sabiduria que tenen aquesta gent! M'agradaria ser com ells. Ho confesso. Els hi tinc una enveja molt sana, però molt envejosa.

P.D: M'ha fet molta il·lusió retrobar-me amb en Jordi Pamplona mitjançant aquesta eina de comunicació virtual. Una abraçada "Iru"!

El que estigui lliure de culpa.

2008-03-02T11:08:00.002+01:00

Aquests dies de campanya electoral, de fet fa mesos que ho estem, es parla de totes les coses que li importen al país i que d'aquí vuit dies es tornaran a quedar aparcades en els calaixos dels despatxos dels polítics. Entre moltes d'elles hi ha el fenòmen migratori/invasor que ha patit aquest país en la seva darrera dècada.
L'altre dia comentàvem la situació amb els companys de feina i, en una intervenció brillant de l'Eduard Pujol, comentava que tots, sense excepció, estàvem marcats per una branca homòfoba, xenòfoba, racista i classista.
A qualsevol que li exposis se li posaran els pels de punta però, mirant fredament les definicions, veurem que té tota la raó.
Si la homofobia és l'odi o aversió cap al homosexuals, etc. ell exposa que tothom no vol que el seu fill sigui d'aquesta mena. Si després ens toca s'ha d'acceptar per que és el nostre fill però, en principi, tots ho rebutjem.
La xenofobia és l'odi o aversió als extrangers. Ningú s'ho considera però, en el fons, tothom té una vena que rebutja els foranis.
El racisme és la discriminació cap a una ètnia o raça de forma que un es considera superior als altres. Tots hem reprovat algun dia o altre algun tipus de raça sigui pel fet que sigui, xinesos, rumanesos, sudamericans, subsaharians, magrebins, etc.
El classisme és la discriminació a la pertinença de determinades classes socials. Quantes vegades us heu apartat d'un pidolaire o heu girat el cap per no veure'ls?
Tots, absolutament tots, hem comès alguna vegada algun tipus d'aquestes errades socials. No per això se'ns pot titllar d'aquesta mena, de la mateixa manera que tampoc a ells cap a nosaltres.
Ells estan aquí per poder fer el que no poden fer en el seu país. Treballar i treure's un sou per tirar endavant la seva familia.
Es veritat que se'ls hi ha facilitat l'accés al país i que se'ls ha ajudat més que no pas a gent de la terra que també ho necessitava, però, això no és per la seva culpa!
Ja sabem qui en son els responsables de la situació. Els polítics.
Caldria que tots féssim un exercici de reflexió i ens miréssim al mirall. De veritat hi veiem tantes diferències entre uns i altres? Si tots vàrem sortir del mateix lloc, del "Big bang", d'Adam i Eva, de l'evolució, etc. per què no conviure en armonia?
Darrerament he rebut missatges al meu correu-e on s'hi veuen 'animals' retrobant-se amb éssers humans que abans els havien cuidat. Les imatges son entendridores. Sembla mentida que després ens autoanomenem racionals i no sapiguem ni acceptar que hi ha persones que es volen assimilar a nosaltres.

Quan els plats es trenquen sense tocar-los

2008-02-13T20:06:00.003+01:00

Avui he rebut un revés. He anat il·lusionat a proposar uns temes a un amic i me'ls ha tirat per terra...
Sovint ens passa que posem masses il·lusions a les coses i després la caiguda és més gran. Personalment m'havia omplert de coratge per que pensava que podia ajudar-lo a ell i al seu grup a tirar endavant una sèrie de temes i m'ha sorprès dient-me que no hi havia cap tipus de relació entre ells.
Pensava que la seriositat del personal era més gran. Persones adultes i decidides a tirar endavant un projecte conjunt i que, en pocs mesos, han abandonat el vaixell amb clars símptomes de derrota. Que potser tenien algun afer personal al mig? O potser era per que havien venut la pell de l'os abans d'hora? O és que no sabem perdre?
Sigui quina sigui la resposta, almenys coincidim amb una cosa. Aquest poble és 'raro'.

El difícil món de la faràndula

2008-01-20T12:07:00.000+01:00

Avui, en un dia com un altre, m'he llevat i he fet el repàs general de les noticies del món i dels escrits dels meus amics en els seus blogs.

M'ha sorprès amb la contundència que l'Ignasi, i la seva llibreta d'apunts, criticava la sonorització de l'espectacle que va assistir ahir a la nit. M'ha sorprès per què creia que la vida del tècnic de so mediocre havia quedat enrera. Desconec qui portava l'espectacle però és una llàstima que no s'inverteixin els diners que calen per potenciar un esdeveniment lúdic d'aquest tipus, ja sigui amateur o semiprofessional.

Una vegada comentava la situació amb un antic amic meu, el Francesc Busquets (reconegut tècnic de so de moltes bandes nacionals i amb una trajectoria professional envejable) que la figura del tècnic era molt més important, fins i tot, que la del músic. El tècnic és l'encarregat de que allò que passa allà dalt de l'escenari funcioni. Que tot soni en corcondància, que quan és necessari donar més volum per aquí li doni, etc, etc. Recordo una anècdota que em va explicar de la seva etapa amb Els Pets. Durant la seva gira amb el 'Bon dia'', suposo que tots recordareu l'entrada de la cançó que dona títol a l'àlbum amb els cops de caixa del bateria..., abans de començar aquest tema li donava més presència de greus a la caixa per què els hi vibressin els ous a tots els mortals assistents a la festa i donar la força que necessitava la cançó en el seu començament. Això donava una trempera especial al públic.

Amb això vull dir que, tenim poca cultura de directe en el nostre país però, fets com aquest que comenta una persona que porta més de cent actuacions en directe a les seves espatlles com és l'Ignasi, fan que el públic prefereixi tancar-se en una discoteca abans d'anar a escoltar una "banda d'arreplegats que només fan fressa."

Molta part de culpa la té l'organització. Com que majoritàriament aquests actes els organitzen entitats vinculades als ajuntaments, el pressupost és més aviat baix o, fins i tot, inexistent. Retallen despeses per totes bandes i després ens obliguen a actuar per 'la patilla'. Per portar tècnics d'aquesta mena no val la pena ni que te'ls portin...

A tot això només faltaria afegir el fet de que estem en un país on és políticament incorrecte cantar amb la llengua del país veí. No passa res si ho fas en anglès o francès però en castellà sembla que està mal vist.

A les nostres pròpies carns, amb La Noche del Leeds, ens em trobat autèntiques massacrades per part de tècnics de 'can pacotilla', que no son res en aquest món de l'espectacle però ells prou que s'ho creuen, pel fet d cantar en castellà. Recordo una memorable actuació en el barri de Santa Anna on, curiosament, les altres bandes convidades no van tindre cap problema i, en canvi, nosaltres no vàrem gaudir del nostre espectacle per que no sonaven els monitors d'escenari...

El colofó final. La primera cosa que tens que fer al arribar amb tota aquesta colla d'aficionats en el món de la sonorització, és oferir-els-hi una cervesa i una calada del teu porro. Si no vas d'aquest pal, ets una persona aburrida i no encaixes amb els estandards de la festa.

Sentit-ho molt per a ells, seguirem sense encaixar molt de temps....

Sense tinta al tinter...

2008-01-04T11:32:00.000+01:00

Fa molts dies que no poso lletres en el meu 'blog'...
Suposo que els darrers esdeveniments viscuts no em deixen massa temps lliure en el meu 'cervellet' per deleitar-vos amb les meves enlluernades.
No és per falta de temps. Des d'ahir, tres de gener de dos mil vuit, estic de baixa, un cop més, pel meu maleït genoll esquerra. Per què després diguin que les esquerres son bones...
Com sempre han arribat els propòsits del nou any. N'hi ha que sempre fan gràcia; aprendre anglès, rebaixar vint-i-cinc quilets, treballar menys, guanyar més diners....i, els qui ho fan, deixar de fumar.
Com pot ser que ens torturem, ja als primers dies de l'any, amb promeses que tots sabem que costen de complir? Maleïda societat!
Sembla una tradició més d'aquestes fastigoses festes, burgeses, eclesiástiques i consumistes. Us heu adonat de cuantes festes tenim el proper any? Dotze més dues locals, com sempre... Quantes d'elles estan imposades pel clero o en tenen relació? Vuit! Si hi afegim les locals, que generalment es regeixen per algun sant, deu. I encara tinc dubtes si el primer d'any hi té relació o no!
Com pot ser que no es declarin com a país laic d'una punyetera vegada i així es podran repartir les festes d'una forma una mica més coherent. Quin sentit té que el desembre tingui quatre de les catorze festes? Com pot ser que en el mes d'agost, quan generalment la majoria de la població està de vacances, ens col·loquin una festa per obra del màgic Andreu?
Per què en un país on l'immigració ronda el 25% es manté la setmana santa? No els hi estan donant drets de tota mena als immigrants? Que també els hi donin els religiosos. Ah! Clar! Aquest és intocable.
Mentre hi ha països on la laicitat no és obstacle en la vida dels contribuents, aquí encara hi ha senyors com els de CiU, que per donar suport a la carta magna catalana, posen el condicionant de que es tregui el terme 'país laic' a l'apartat de l'ensenyament.

L'etern problema de les rodalies a Catalunya

2007-12-08T16:40:00.000+01:00

Ahir, em vaig trobar amb la necessitat d'agafar un tren de rodalies des de Barcelona a Granollers. Donat el lloc on em trobava vaig anar a l'estació de Sants a procedir en l'intent.
La primera escena, digne de qualsevol capítol del Mr. Bean, ens la dona el primer grup de màquines expenedores. Mentre feiem cua, una desena de persones, una de les dues màquines es va resetejar. Crec que és una mica pobre que només hi hagi dues màquines en el centre del vestíbul. En una de les vores n'hi ha més, això si! Si no recordo malament cinc o sis. M'arriba el meu torn, dos bitllets, etc. 3,90€. Els bitllets no funcionen, els introductors perfectament tapats amb cinta aillant, i no m'accepta cap de les 4 monedes de 2€ que porto. M'acosto a una informadora. La solució? Anar a una altra màquina mentre aquesta segueix enganyant a la gent....
Compro el bitllet. Anem a l'andana a buscar el tren. A quina hora surt? Les pantalles no ofereixen informació... Vaig a un taulell d'informació amb unes noies noves. Sorpresa! No tenen horaris de tren de la línia de Vic i, a sobre, no saben ni per quina via circulen.... Ens adrecem als mostradors d'informació de tota la vida i un noi molt agradable ens sol·luciona la papereta. Via vuit d'aquí dos minuts, en el tren hi posarà un rètol de Vic. Corredisses per arribar-hi. Quan arribem a l'andana, un grup de sis o set informadors, tots identificats, esperen a la gent per 'ajudar-los' a trobar el seu comboi. Arriba un tren amb les llums apagades. És aquest? - ens preguntem. No hi ha el rètol de Vic. Passa de llarg.... després de cinquanta metres es para. Veiem que a la part de darrera, en el mig de la merda que porta, es veu un rètol de Vic. Sort que els informadors no van obrir boca per que, sinó, no haguéssim agafat el tren.

Espinelves i la Fira de l'Avet

2007-12-01T10:21:00.000+01:00

Avui ha començat la XXVII Fira de l'Avet d'Espinelves. Ahir llegia, en el bisetmanari "El 9 Nou", un article sobre tant lloat esdeveniment. En un pàrraf posava alguna cosa així com, -la gent d'aquest poble estan acostumats a l'allau de gent passejant pels carrers i places que trequen la calma habitual-.
És un fet inqüestionable que una fira d'aquesta mena i el lloc on està ubicada, fan una combinació atractiva per la població que no té aquest paratge al seu abast en el dia a dia.
Som els nouvinguts els que tenim una visió 'diferent' de la fira.
Malgrat que a mi no em molesta, després de viure deu anys a la capital catalana, i durant uns mesos en el nucli 'bonaerense', els allaus de gent no son un incordi cap a la meva tranquilitat.
Sembla que pels habitants d'aquest diminut poble de Les Guilleries sigui la vàlvula d'escapament, el símbol d'identitat, la realitat, les ganes de fer-se veure després de tants anys darrera de les muntanyes amb unes comunicacions deficients. Sembla que necessitin la fira per donar la cara davant dels urbanites, deixant clar que la gent que hi viu són iguals que els que viuen enxovats en pocs km quadrats prop de la capital. Noto que hi ha alegria en les seves cares, que es senten orgullosos de tenir el que tenen i que els hi agrada mostrar aquesta cara al món. No els importa que només els coneguin pel poble de la fira. Saben que la tenen i que això és un aparador pels seu pessebre.
La nostra realitat és una altra. Fa pocs anys que volto pel poble però, una de les coses que m'ha sobtat sempre, és que es posa maco per la fira. La resta de l'any no importa. Sembla que es tingui que donar una imatge errònia de la vila. Mentre els contribuents paguem religiosament tots els impostos, Espinelves només s'endreça per acollir la gent de fora. ¿Com pot ser que davant de l'allau de visitants de cada any el poble no n'hagi sabut treure un profit? En vint-i-set anys... Parlant-ne moltes vegades amb residents, algun d'ells grans coneixedors de la fira, no entenen aquesta qüestió.
A la darrera trobada de l'Agenda 21 va saltar la sorpresa. Durant l'exposició que ens van fer de la sostenibilitat del poble van sorgir dos grans temes: el consum energètic i les deixalles.
Tots dos aspectes estaven molt inflats en els mesos de desembre i gener. I, encara més preocupant, resulta que la despesa d'energia era per culpa de l'enllumenat nadalenc i de la fira. Per què els ciutadans tenim que fer-nos càrrec d'aquesta despesa? Què fa el Patronat? El dia que el poble en tregui un rendiment de la fira, llavors tots en la sentirem nostra. Mentre no sigui així, l'única cosa que rebrà serà la paraula de moda: desafecció.

SpanAir i les seves meravelles

2007-11-28T22:55:00.000+01:00

Dimarts de la setmana passada tenia planejat un viatge, gairebé llampec, a Málaga per motius laborals. L'empresa amb la que tracto, opera habitualment amb SpanAir. Després d'haver de matinar molt, ens vam quedar amb un pam de nas, el centenar de passatger i un servidor, al quedar-nos a la porta d'embarcament amb el vol anul·lat "por razones técnicas". Més tard ens informaren que no s'havia presentat el comandant...
Més enllà del fet purament casual, sobta que aquestes companyies aèries no tinguin tripulació de guardia per afrontar aquests afers. La veritat, creia que eren més seriosos aquests de les companyies anomenades grans.
No vull ni posar-me a contar quants diners pot haver costat una anul·lació d'aquesta mena. El que si està clar és que a nosaltres només ens retornen els diners del vol, i tant amples! Les reserves d'hotel, els enllaços perduts amb altres vols o mitjans de transport, les hores invertides, l'aparcament de l'aeroport, i un llarg etc. que no serà cobert pels veritables culpables.
Una vegada més, queda demostrat, que tenim un aeroport de segona classe i unes infrastructures completament deficitàries. Ja podem anar signant manifestos per tindre un aeroport internacional si després els que el tenen que fer rutllar no arriben ni a regional.

La 'brometa' del ZP

2007-11-18T17:01:00.001+01:00

Tothom en parla. El Buenafuente va a la Moncloa a entrevistar al 'presi' i, com que arriba tarda, li etziba un -imagino que venias en cercanias...-
D'aquest punt satíric n'estem fent una muntanya. És veritat que els catalans estem emprenyats amb el centralisme de l'estat i de la deixadesa cap a Catalunya, però, per una vegada, per què no aparquem el maleït seny i comencem per enriure'ns de les nostres penes? Segurament viurïem millor. Sempre hi ha voltors donant tombs per aconseguir un grapat de vots a costa de tacar de sang les camises dels del costat.

El canvi climàtic, les apagades de llum...

2007-11-17T08:48:00.000+01:00

Amics! És veritat! El canvi climàtic és una realitat.

Segurament no cal que us torni a matxacar amb aquest tema. Tots hem pogut comprobar que el temps no es comporta com fa quinze o vint anys enrera. Ara bé, això és el que nosaltres creiem, ja que no hi dades de més de 100 anys enrera.

Posant aquesta idea per davant caldria dir que la situació no és alarmant. Posant la idea amb les dades que tenim és ben clar que necessitem fer-hi alguna cosa. Creiem que les apagades, voluntaries, de llum com la que es va fer abans d'ahir dijous serveixen per alguna cosa? Si la gent no ho fa és per varies raons.

La primera per que prou feina tenen anar-se a preocupar d'aquestes collonades. És trist però és així.

La segona és que veiem que, mentre nosaltres apaguem el llum, la fàbrica del costat de casa, ha invertit en dues xemeneies noves que em fotaran més fum a casa meva. Hi deu haver un mon pels treballadors i un altre per les factories. El canvi climàtic no els hi deu afectar, il·lús de mi....

La tercera, les injusticies entre veins. M'explico. Els que vivim en pobles petits fora de la gran corona metropolitana, ens obliguen a fer recollida selectiva. La primera pregunta que et fa la gent quan vas per les cases a explicar-els-hi la importancia que té és, i si no ho faig que passa? I això té que fer-ho tothom? (en clara al·lusió a les grans concentracions urbanes)

A nuclis petits, amb la recollida porta a porta, sabem ràpidament qui està incomplint les normes de recollida i, si cal, se li torna a explicar. Sabeu el que fan els habitants de segona residència? Ho foten tot al mateix sac i a la primera paperera o al primer contenidor que troben. La gent es cansa de fer la recollida selectiva per que saben que a Barcelona i ara metropolitana no es fa. Si resulta que en aquesta zona hi viu un 50% de la població catalana, de què serveix que tota la resta ho fem i ells no? No els hi intentis explicar que per fer un desert es necessiten molts grans de sorra i tots son importants, a la que et toquen la butxaca s'acaben els miraments. Una de les frases, també més habituals és, -jo ja pago la recollida no? Doncs que posin una persona, o varies, a triar-ho...

La sensació que tinc és que vivim en un país acomodat. Que tothom ja viu bé amb el que té i, igualment, si no em sembla bé, no podem fer-hi res. Aquest fet s'ha pogut veure clàrament amb els incidents del transport públic, amb la sanitat i, fins i tot, amb la política.

Aquest és país que volia el PP. Aquell que deixés d'interessar-li el fenomen polític per que no era proper a ells. La política pels polítics i pels que tenen diners. Tornar al sistema feudal en versió moderna. La part trista és que després de quatre anys veiem que als governants d'ara, de les espanyes i de Catalunya, ja els hi va bé aquest sistema. Després les abstencions son massa grans. Tots prometen que faran alguna cosa per fer-hi front i, al cap de tres mesos, ja ningú ho recorda. Ara en venen unes altres. Tornarem amb el mateix 'cuentu'. Que s'ho facin mirar.

Les mentides del 'politiqueo'

2007-11-07T22:57:00.000+01:00

Estic indignat. Com pot ser que els 'peperus' ara surtin dient que no van dir el que van dir en els atemptats de l'11-M? Com pot ser que una mentida tant gran, i tant recent, es quedi sense cap càstig? Ni el càstig de les urnes! La població d'aquest país viu ancorada en el passat. Segueixen prevalent les idees franquistes contràries a Catalunya per sobre de la realitat nacional. Nosaltres, els catalans, (burrets de nosaltres) anem a riure les gràcies de qualsevol president que hi hagi a les espanyes profundes. No cal culpar ni a CiU ni ha PSC. El problema el tenim a casa. És un problema de fons. Llunyà. De l'època del Tarradellas com a poc. Si s'hagués fotut de llorus... Mentre el poble basc aconseguia un finançament òptim, aquí, després de 30 anys, encara passem la pensió al pare i, si en sobra, alguna cosa ja te la tornaré per que puguis anar a jugar amb els trens, els avions o a construir carreteres.
Ara els 'sociates' ens deleiten amb una sèrie de curts intentant rentar la seva mala imatge, creada pels de color blau, fent creure que tota la culpa la tenim els catalans. Ara venen eleccions, no ho heu notat? Per què no surten davant de tots els espanyols dient que la veritat? Quina por que tenen, no? Que potser no és lògic donar de menjar a tots els germans? Potser, el que passa, és que hi ha un germà bastard i carronyer amb el desig de menjar-se el pare i tot.

Les males maneres al volant.

2007-11-05T22:02:00.000+01:00

Avui al matí, el bo del Bassas, (em confesso un seguidor incondicional seu) ens deleitava amb la seva portada comentant que existeix un patró de conductor incívic. El que porta la música molt alta, el que increpa a un altre conductor, etc. El que és més preocupant és que només es valorin normes de conducta personal, sense comptar les que ens han obligat ha aprendre per obtenir la llicència de conducció. Sovint, es vulnera el codi de circulació i, com que és una pràctica habitual, ja no sorprèn a ningú. Com pot ser que fem més èmfasi en les pràctiques educatives cíviques que no pas a les de seguretat?

L'AVE i altres sense nom.

2007-11-01T17:28:00.000+01:00

No es pot dir res que no se sàpiga. Gairebé tot ha estat escrit, malgrat això encara hi vull donar la meva opinió dels fets.
És completament inadmisible que una infrastructura tant important per la mobilitat del país arribi de la manera que ho està fent a la capital catalana. Ja no solsament pels esborancs, 'xapusses' i traçats errats, sinó per que com pot ser, que un tren que va arribar fa quinze anys a Sevilla, arribi aquí a menor velocitat. Ja no la mateixa, inferior. Amb els avanços tècnics d'avui dia, en l'era de la informàtica, de l'internet, de l'electrònica, etc. resulta que arribarà a 300 km/h quan els dispositius de seguretat hi donin via lliure. En quinze anys no hem estat capaços de fer un transport encara més àgil? Per fer-s'ho mirar.
A qui li interessa que la gran estació de l'AVE de Bcn estigui a Sants? Segurament a algú, com va passar a l'Ajuntament de Vic, que s'anaven treient els aparcaments gratuits de la ciutat mentre el regidor d'urbanisme es comprava un aparcament subterrani.
Està clar que, una vegada més, el govern ha volgut guanyar vots a base de inauguracions a darrera hora. En el cas de Bcn els hi ha sortit malament. Potser el famós dèficit d'insfrastructures només el veiem aquí per que és on el patim. Per la resta de l'estat encara som aquella comunitat rebel que volem fotre a tots el espanyols. Arribarà abans l'AVE a Màlaga, Valladolid i València que no pas a Bcn però de cara a fora encara estarem igual de malvistos.
Aquesta setmana santa passada em vaig tindre que escoltar, elogiant el fet que en una estació molt cèntrica del metro de Madrid es pogués facturar l'equipatge abans d'arribar a l'aeroport, que, "los catalanes sois muy envidiosos y en poco tiempo lo tendreis". Al voler millorar se'n diu enveja....

Inici

2007-10-28T17:44:00.000+01:00

Fa molt de temps que volia començar a escriure les coses que m'inquieten del dia a dia. Va ser en un vol de tornada de Venècia, ara fa poc més de un mes, que vaig decidir que tenia que posar-mi.
Cada dia ens passen coses noves i, algunes d'elles ens marquen més que altres. Intentaré donar el meu punt de vista d'aquestes coses. Espero que tots hi col·laboreu.